Hospitalet de Llobregat: Alerta, volen desallotjar el CSO L’Astilla!

El moment que tristament sabíem que tard o d’hora havia d’arribat ja és aquí. Després d’onze anys plens de vida i activitats, el nostre projecte està en perill de desallotjament.

Ara fa un parell de setmanes, vam rebre a la bústia de l’Astilla una notificació dels jutjats. Ens hem trobat, de cop, amb què s’ha celebrat un judici civil sense notificar-nos-ho i ens ha arribat directament una sentència de desnonament (encara sense data). Un cop més, tornen a evidenciar-nos la gran farsa que és la justícia democràtica.

Tota la zona de l’Astilla està afectada per un pla urbanístic que planeja construir, juntament amb la zona de l’antiga fàbria Cosme Toda, milers de vivendes, moltes d’elles de luxe. Aquest pla és només una petita part de tot el procés de gentrificació i destrucció dels barris que està patint la ciutat a un ritme frenètic. Nosaltres no reconeixem aquesta justícia, ni a qui la fa aplicar, ni a qui l’executa. Tampoc volem quedar-nos de braços plegats mentre ens expulsen dels nostres barris i especulen a cada racó de la ciutat. Tenim molt clar qui són els que volen fer-nos fora i destrueix els nostres somnis dia rere dia: l’ajuntament, les immobiliàries, les constructores, la policia, els bancs, el capitalisme, el patriarcat…El nostre desig és que aquelles que conformen aquestes estructures no puguin dormir
tranquil•les. [Llegir més ]

Barcelona: Sobre la Cinètika, sobre els espais lliures i autogestionaris

La nostra solidaritat, suport mutu i reconeixement a la feina diària, humil, conseqüent, viu i generós que fa la Cinètika des d’una posició anticapitalista, feminista, llibertària incloent, oberta a totes les veïnes i a totes les lluites de barri i de la ciutat. Un treball de resistència i construcció d’alternatives des de l’acció directa i l’autoorganització. També des de la cultura crítica, el debat constant. No hi ha millor discurs que la pràctica i ja són uns quants anys d’haver recuperat de diners, de mercat un espai, ocupant-, fent-ho públic sense que sigui institucional. Demostrant que és pot fer en ordre sense autoritat, que pot funcionar sense subvencions. Un espai per a la creació, per experimentar de forma lliure.

Cada vegada hi ha més, i es poden mirar experiències com la Cinètika. Ens donen ànim saber que existeixen, que els podem utilitzar, que ens podem donar suport creant xarxes de persones i llocs on oganitzarnos. No és casual que a Barcelona i en tants altres neixin i es mantinguin enfront de la mediocritat cultural i política de tants diners malgastats des de les institucions, de tant buròcrata i professional de l’entreteniment. Experiències de lliure pensament, de contracultura, de comunitats lliures. Assaigs del món que volem construir. [Llegir més ]

Barcelona: ¡Ka La Kastanya son disturbios!

[Llegir més ]

Barcelona: De Ca La Trava a Ka La Kastanya Resistim

Ja són tres setmanes en perill imminent de desallotjament, cada nit amb la incertesa de si la policia vindrà a fer-nos fora de casa a cop d’ariet. Aquí seguim, nit rere nit resistint a casa nostra, perquè no pensem marxar silenciosament.

No és la primera vegada que ens enfrontem als especuladors i les forces repressives, fa menys d’un any ja vam viure el desallotjament de Ca La Trava, vint-i-un dies en data oberta fins que una matinada, a les 5.45h, van aparèixer les furgones, repletes de Mossos, per fer-nos fora de casa. Aquell dia vam resistir i els carrers es van encendre en resposta, però la lluita no va acabar amb el desallotjament de Ca La Trava, al cap d’uns mesos vam tornar a enfrontar-nos a la policia mentre impedíem l’enderroc de l’edifici i, quan l’enderroc es va efectuar, vam okupar el solar on abans havíem viscut. Ara Ca La Trava és un Hort Okupat, una nova trava a la gentrificació, impedint que la “Llave de Oro” construeixi nous pisos de luxe al barri.

El dilluns següent d’okupar Ka La Kastanya es va presentar un grup de treballadors amb la intenció d’enderrocar l’edifici, per tal que la immobiliària Èlix hi pogués construir pisos de luxe. Fa 11 mesos que resistim a Ka La Kastanya, impedint aquest projecte especulatiu, i la resistència no acabarà amb el nostre desallotjament, perquè la nostra lluita va més enllà de la nostra casa, més enllà de nosaltres. [Llegir més ]

Barcelona: Les Macrofestes de Gràcia maten el Barri

La Gràcia que coneixem està morint i la gentrificació l’està matant. Les Festes de Gràcia són part del problema i els moviments polítics i alternatius no estem fent res al respecte.
Apart dels 24 espais oficials de festa, aquest any tenim 7 espais alternatius:

– Raspall
– (Ni) Sant Pere (Ni) Martir
– Ateneu Llibertari
– Festes Llibertaries
– CP Tres Lliris
Ka La Kastanya i Ca La Trava
– El Polvorí

Set espais! Tot i que, probablement, en els set espais podrem trobar crítiques al model de festes actual, realment hem estat incapaces de bastir una alternativa real, de generar una resposta o una mínima resistència organitzada. Ni tant sols hi ha hagut cap campanya política en cap sentit. Any rere any les festes esdevenen més macrofestes i la gentrificació avança amb la mínima oposició.
Amb aquest comunicat pretenem obrir el debat i l’autocrítica sobre el que està passant amb les Festes de Gràcia, també intentar començar a construir les bases per a poder generar una resposta organitzada. [Llegir més ]

Barcelona: Hem reokupat Ca La Trava!

Hem tornat a entrar a Ca La Trava, ara un solar, i no pensem maexar. Auqest espai, fins avui tancat, tornarà a estar obert al barri i el defensarem com vam defensar les nostres cases. Volem que torni a ser una trinxera des d’on resistir a l’embat dels especuladors i donar guerra a tots els que ens estan destrossant el barro. So a Ca La Trava hi fan pisos de luxe, perdem totes, i això no ho podrem permetre.

Sòn temps de frases buides, d’eufemismes, de simbolismes sense contingut i de polítics contradient-se a cada noca declaració. Per aquesta raó volem deixar clar que cam diem “Ca La Trava mai serà pisos de luxe” ho diem tam tota la seriositat possible. La lluita de Ca La Trava no és una lluita perduda i la reokupació no és una decisió improvisada ni fruit del sentamentalisme. El nostre objectiu és guanyar i estem convençudes que ho aconseguirem. [Llegir més ]

Barcelona: El bloc Gayarre 42 es defensa!

El passat diumenge 24 de febrer el Grup d’Habitatge de Sants va fer pública l’ocupació del Bloc de Gayarre 42, que ha reallotjat a gent sense casa ni possibilitat d’accedir a un lloc on viure.

En aquest bloc hi vivien veïnes que van ser “convidades a marxar” per Bardon Services Bcn S.L., com fan altres empreses en tants altres casos a Sants i a Barcelona, i poc a poc el van anar buidant per especular, contribuint així, a la pujada de preus del lloguer del barri.

Des de fa dos mesos hi viuen sis famílies del nostre col·lectiu, 11 adults i 6 menors, degut a la manca d’habitatge social i la impossibilitat de poder fer front als preus actuals de lloguer. Per tant, s’ha treballat molt dur per adequar els pisos per a totes les famílies amb unes condicions dignes.

Fins al moment la nostra voluntat ha sigut poder arribar a un acord per pagar un lloguer assequible i assumible dins de les possibilitats de cada una de les veïnes, o trobar altres opcions d’entesa amb la propietat. Hem tingut sempre una actitud oberta i dialogant, ja que el nostre interès és que aquestes famílies puguin viure dignament al barri. [Llegir més ]

Barcelona: Okupació Bloc Gayarre 42

El Grup d’Habitatge de Sants fa pública avui la recuperació d’un bloc de propietat del fons immoilibiliari MK Premium en aquest carrer per a reallotjar famílies sense casa.
Som un col·lectiu en defensa del dret a l’habitatge en el qual ens trobem diverses persones amb dificultats per accedir a un habitatge digne.
En una ciutat on afrontem lloguers cada cop més alts, on els contractes no es renoven i ens estem veient expulsades dels nostres barris. En una ciutat en la qual les administracions no donen resposta mentre empreses com els pisos RUSC, habitacles de 1m x 2m a 200€/mes, on fons d’inversió adquireixen edificis sencers per a fer negoci d’una necessitat bàsica. On famílies amb nens es veuen al carrer, només el recolzament entre veïns i veïnes del barri resoldrà els problemes enfrontem.
Avui sis adults i sis menors recuperen una casa i tot un barri planta cara a l’especulació. [Llegir més ]

Barcelona: Sobre les lluites antidesnonaments al Raval

Els conflictes, les lluites i les resistències evolucionen constantment, experimenten i proven segons les necessitats i interessos de qui les pateixen i s’organitzen per resistir. Al Raval en aquest moment hi ha dos espais que funcionen de forma regular en la lluita contra els desnonaments: Raval Rebel que manté una permanència tots els dimarts de 18 a 20h al Lokal i a les 20h realitza una assemblea de persones afectades a la Casa de la Solidaritat, i el Sindicat d’Habitatge del Raval que es reuneix els dimecres a les 18,15h. a la Casa de la Solidaritat. Stop desnonaments Raval queda com un instrument d’alerta mitjançant un grup de whatsapp i el mapa amb els desnonaments que publiquem el dia abans. L’activitat quotidiana la porten els dos espais assemblearis citats.

Cal dir que sempre es compta amb el suport mutu de la gent de Gòtic i Casc Antic, Sindicat de Barri del Poble Sec, Oficina d’Habitatge de Sants, de Gràcia, la PAH que fa possible afrontar la lluita per l’habitatge contra les expulsions de veïnes del barri. El mapa es fa només del Raval per raons d’espai i ens agrada que es completi amb altres mapes i convocatòries del districte i d’altres barris de Barcelona. [Llegir més ]

Barcelona: Comunicat de tancament de l’Ateneu l’Entrebanc

L’Ateneu l’Entrebanc, espai okupat el febrer del 2014 a l’Esquerra de l’Eixample posa fi a la seva trajectòria després de gairebé 5 anys funcionant. L’assemblea de gestió hem hagut de prendre aquesta decisió després de no trobar un relleu estable que volgués continuar el projecte inicial. Durant tot aquest temps tallers, col•lectius i projectes l’hem omplert de vida setmana rere setmana.

Ara mateix, érem ja molt poques les que intentàvem tirar del carro i estàvem caient en una inèrcia que basava tots els seus esforços en mantenir obert l’Entrebanc costés el que costés. Això ens ha passat factura a nivell emocional i ens ha suposat un conflicte amb alguns dels col•lectius que volien continuar en un espai autogestionat però no participar de l’autogestió.

Trobar els motius que fan que això succeeixi és la clau per evitar que torni a passar. Per nosaltres és un tema de prioritats: sense implicació col•lectiva, autocrítica i nous relleus, els espais socials moren. [Llegir més ]