Barcelona: Sobre les lluites antidesnonaments al Raval

Els conflictes, les lluites i les resistències evolucionen constantment, experimenten i proven segons les necessitats i interessos de qui les pateixen i s’organitzen per resistir. Al Raval en aquest moment hi ha dos espais que funcionen de forma regular en la lluita contra els desnonaments: Raval Rebel que manté una permanència tots els dimarts de 18 a 20h al Lokal i a les 20h realitza una assemblea de persones afectades a la Casa de la Solidaritat, i el Sindicat d’Habitatge del Raval que es reuneix els dimecres a les 18,15h. a la Casa de la Solidaritat. Stop desnonaments Raval queda com un instrument d’alerta mitjançant un grup de whatsapp i el mapa amb els desnonaments que publiquem el dia abans. L’activitat quotidiana la porten els dos espais assemblearis citats.

Cal dir que sempre es compta amb el suport mutu de la gent de Gòtic i Casc Antic, Sindicat de Barri del Poble Sec, Oficina d’Habitatge de Sants, de Gràcia, la PAH que fa possible afrontar la lluita per l’habitatge contra les expulsions de veïnes del barri. El mapa es fa només del Raval per raons d’espai i ens agrada que es completi amb altres mapes i convocatòries del districte i d’altres barris de Barcelona. [Llegir més ]

Barcelona: Comunicat de tancament de l’Ateneu l’Entrebanc

L’Ateneu l’Entrebanc, espai okupat el febrer del 2014 a l’Esquerra de l’Eixample posa fi a la seva trajectòria després de gairebé 5 anys funcionant. L’assemblea de gestió hem hagut de prendre aquesta decisió després de no trobar un relleu estable que volgués continuar el projecte inicial. Durant tot aquest temps tallers, col•lectius i projectes l’hem omplert de vida setmana rere setmana.

Ara mateix, érem ja molt poques les que intentàvem tirar del carro i estàvem caient en una inèrcia que basava tots els seus esforços en mantenir obert l’Entrebanc costés el que costés. Això ens ha passat factura a nivell emocional i ens ha suposat un conflicte amb alguns dels col•lectius que volien continuar en un espai autogestionat però no participar de l’autogestió.

Trobar els motius que fan que això succeeixi és la clau per evitar que torni a passar. Per nosaltres és un tema de prioritats: sense implicació col•lectiva, autocrítica i nous relleus, els espais socials moren. [Llegir més ]

País Basc: El gaztetxe Maravillas o el repte d’entendre’s

El clima generat entorn del gaztetxe (casal de joves) Maravillas de Pamplona, okupat tres vegades i desallotjat altres tres, ha convertit un projecte de barri en un esdeveniment polític de primer nivell. Més enllà de desestabilitzar el ja per si mateix convuls mapa polític navarrès, ha posat de manifest un debat que, si cap, es realça a la Navarra del canvi: el del model d’entesa entre la institució i el moviment popular.

El 16 d’agost de 2004 començava el desallotjament de l’Euskal Jai, el gaztetxe més emblemàtic de Pamplona i un dels més coneguts tot el País Basc. L’edifici, un frontó arquitectònicament i històricament ressenyable, així com el projecte desenvolupat en ell des de 1994, van convertir l’Euskal Jai en una icona de la vida política i social de la capital. El seu desallotjament, al mateix temps, va ser la imatge de l’ona repressiva que Unión del Pueblo Navarro (UPN), amb la seva alcaldessa Yolanda Barcina al capdavant, va lliurar contra els sectors populars de la ciutat. I va assenyalar, a més, l’inici d’una època negra per als gaztetxes a la ciutat, gairebé abocats a l’abandó de la lluita davant la piconadora de la dreta foral.

El gaztetxe Maravillas, recentment desallotjat, va marcar la fi d’aquesta època de buit, com a punt culminant –de moment– del procés per un gaztetxe al centre històric de la ciutat. Un procés que es va reprendre, no casualment, amb el canvi polític que es va produir el maig de 2015, que va desallotjar a UPN de les principals institucions de Navarra, també de l’Ajuntament de Pamplona, que va passar a mans d’EH Bildu, gràcies al suport d’altres tres forces polítiques. [Llegir més ]