Fins a una desena d’immobles que albergaven projectes socials d’okupació de Barcelona –des de l’espai Magdalenes fins a Barrilonia o La Rimaia II– s’han convertit els darrers anys en hotels, hostals o apartaments turístics.
L’okupació i desallotjament de l’immoble batejat fugaçment com La Benaventurada, al barri de les Corts, va suposar un nou capítol en l’estira-i-arronsa dels moviments socials barcelonins en la seva lluita contra l’especulació i l’abandonament d’espais de la ciutat. Però l’episodi també serà recordat per factors d’un caràcter més innovador, com l’actuació dels Mossos d’Esquadra complementant el treball previ d’una empresa de seguretat privada –Elite control– que va bloquejar l’accés a l’immoble i, sense ordre judicial ni permís d’obres, va supervisar la tasca d’uns operaris que van tapiar-ne l’accés.
El desallotjament també va escenificar els interessos creuats de grups pro i anti okupació. D’una banda, amb la presència i la pressió d’activistes, simpatitzants i algunes regidores municipals com Laura Pérez (BeC) i Maria José Lecha (CUP) en les concentracions de suport davant de l’edifici. De l’altra, amb la col·laboració en el desallotjament de l’edifici d’Elizabeth Casañas, presidenta de la Plataforma Pro Habitatges Turístics (PPVT, per les sigles en castellà) i fundadora d’Acomodis, empresa dedicada a llogar immobles per dies. Casañas, juntament amb membres del grup de Ciutadans a les Corts, va ser una de les promotores de les protestes d’un sector del veïnat contra el projecte d’okupació i inclús va accedir a l’interior de l’immoble -amb les okupants a dins- a través d’una porta del terrat amb accés a l’escala. Dessallotjat l’edifici, l’advocada Sonia Reina, de Ciutadans, va oferir suport jurídic als operaris.
Segona assemblea de la plataforma pro pisos turístics. Al centre Elizabeth Casañas, presidenta, i a la seva esquerra Mark Serra (Junts pel Si) i Marc Pertíñez (advocat de la plataforma i exportaveu del Grup Municipal Convergència i Unió a Martorelles) / Plataforma Pro viviendes turístiques
“El propietari d’aquest edifici no està associat de la PPVT, ni tampoc està registrat. Ni jo, ni cap familiar meu tenim relació amb l’immoble que es va okupar ni amb el seu propietari” apuntava Casañas al seu blog. Sorprèn, això no obstant, la defensa aferrissada que ha fet d’un edifici del qual no n’és propietària –la titularitat és d’Especialistes del Subsòl,SL, actualment en fallida– i del que, aparentment, no obtindrà cap benefici.
Casañas i Marc Pertíñez, advocat de la plataforma i exportaveu del Grup municipal de Convergència a Martorelles, han interposat una querella contra representants de l’Ajuntament de Barcelona pel que consideren “l’acarnissament municipal” contra els habitatges d’ús turístic, així com una demanda sol·licitant l’anul·lació del PEUAT.
Però sigui quin sigui el destí final de La Benaventurada, a gairebé tots els barris de Barcelona ja existeixen establiments turístics –principalment hotels, hostals i apartaments– que anys enrere foren, per un temps determinat, projectes socials d’okupació. D’altres esperen, en solars o rere tàpia, els inversors o a la caducitat de les moratòries, exemplificant la conflictiva i accelerada reconversió urbanística que ha imposat la pressió turística i el model de la marca Barcelona.
Espai Social Magdalenes, Gòtic
L’Espai Social Magdalenes va ser una de les seus del col·lectiu V de Vivienda i del projecte Promoció d’Habitatge Realment Públic, que denunciava l’especulació immobiliària a Ciutat Vella i impulsava l’ocupació dels pisos per part de persones amb dificultat per accedir a un habitatge. Dues de les persones que van ocupar aquest edifici l’any 2006 són l’ara alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i la regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin. En aquells moments, Catalonia Hotels & Resorts ja havia adquirit l’immoble i tenia una llicència hotelera irregularment concedida per a construir-hi un hotel.
La lluita de l’espai Magdalenes va aconseguir la suspensió d’aquesta llicència, tot i que finalment, l’any 2016, la cadena hi va inaugurar el seu 27è establiment a la ciutat, el setè d’ells a Ciutat Vella. En aquest cas, es tracta d’un hotel de quatre estrelles, 70 habitacions (a partir de 110 euros la nit), que va comptar amb una inversió de nou milions d’euros.
Barrilonia, Raval
Okupat l’any 2009 enmig d’una forta onada gentrificadora al barri i la Rambla del Raval, Barrilonia: La casa de los pueblos rebeldes va ser un projecte actiu i bulliciós que va oferir activitats diàries i aixopluc a nombroses persones. Al·legant riscos estructurals, l’edifici va ser desallotjat l’any 2012 -sense notificació prèvia- per la Guàrdia Urbana, tot i que fonts del CSO van apuntar que “el desallotjament s’ha efectuat amb la intencionalitat política d’acabar amb un focus de protesta i denúncia al barri”.
L’edifici que ocupava Barrilonia, l’any 2012 i avui
El febrer d’aquest any, en el seu mateix emplaçament, està prevista l’obertura d’un nou hotel de tres estrelles. L’establiment serà el setè hotel gestionat per Actahotels, empresa que també controla nou hotels més a la ciutat sota la marca Clickrooms. El nou projecte Niu Hotel tindrà 27 habitacions, saló de jazz i piscina al terrat i ha suposat la primera inversió a Barcelona d’un empresari establert a Dubai, Haytham Alhaj Ali, gràcies al rescat de la llicència d’activitat d’un hotel que va tancar a la mateixa zona.
”Tot el que necessites està al teu voltant: els restaurants més sibarites, les tendes més trendy i els bars més peculiars. Aquest barri, juntament amb Sant Antoni, el Gótic i Born s’està convertint en una de les zones més chic i multiculturals de Barcelona” destaca el seu web.
Universitat lliure La Rimaia, Sant Antoni
El projecte de La Rimaia II va ser una experiència d’universitat autogestionada pels moviments socials. El mes de febrer de l’any 2010, membres del col·lectiu van okupar un edifici que feia quatre anys que estava abandonat a la Gran Via de Barcelona.
L’hotel Vueling i el mateix edifici, fa uns anys, okupat com a La Rimaia
La titularitat corresponia a Agrícola Fund 3 S.L., una de les empreses de la família de magnats immobiliaris Guerrero Gilabert. La nissaga està al capdavant de Gaesco -líder en el mercat bursàtil- i de Falcon Real Estate Investments, la consultora immobiliària més gran del món per invertir en actius immobiliaris. Les empreses de la família acumulen diverses denúncies per móbing presentades a l’oficina d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona.
L’abril de l’any 2013, amb l’edifici ja desallotjat, s’inaugurava l’hotel Vueling by HC, un projecte conjunt entre la companyia aèria i la megacadena hotelera Hotels Catalonia, d’important presència al Carib. L’establiment, d’una categoria de quatre estrelles, va rebre 13 milions d’euros d’inversió i disposa de 63 habitacions (80 euros per nit la més econòmica), restaurant i piscina exterior.
Oficina d’habitatge de Gràcia
El projecte va néixer amb l’okupació de l’edifici per part d’un grup de veïnes en resposta al projecte d’hotel que la cadena NH volia impulsar al cor de la Vila. Tanmateix, l’objectiu del projecte era treballar pel dret a l’habitatge, aturar els desnonaments i denunciar l’assetjament immobiliari. Tres mesos després va ser desallotjat en l’últim desallotjament de l’etapa Trias. L’edifici, on abans hi havia el Colmado El Sol, disposava de llicència per fer-hi un hotel des del febrer del 2015, poc abans que el govern convergent aprovés una primera moratòria hotelera a Gràcia.
Avui, La Casa del Sol és un hotel propietat de dos empresaris suïssos. Amb una categoria de tres estrelles, disposa de 800 metres quadrats, divuit habitacions (la més econòmica, a 70 euros la nit) i una piscina al terrat. El projecte ha suposat la darrera pedra del procés de transformació urbanística de la plaça del Sol, sotmesa una forta onada gentrificadora els darrers anys.
CSOA La Indústria, Sagrada Família
Ubicada al carrer Indústria del barri de Sagrada Família, el projecte sorgia com a resposta a l’amenaça de desallotjament de l’Ateneu Popular de l’Eixample. En el seu any de vida, La Indústria va impulsar actes i tallers i va acollir diversos col·lectius del barri com Arran, el Grup llibertari del Poblet i voltants, el grup de dones de l’Eixample o el projecte periodístic de La Intervia.
L’espai a on es va instal·lar el CSOA era una antiga oficina de Caixa Catalunya que va ser traspassada per 600.000 euros a la immobiliària Sir Apartments SL; empresa amb un patrimoni de 30 milions d’euros dedicada a invertir en allotjaments turístics. Un cop efectuat el desallotjament, l’objectiu de l’empresa era construir-hi un bloc d’apartaments turístics. Tot i així, arran de la congelació de noves llicències per a pisos turístics o HUTS decretada per l’Ajuntament, el centre social és, de moment, un solar.
CSO Can piki pugui, Esquerra Eixample
Aquest edifici del carrer Provença va quedar abandonat després de l’assetjament que van fer els propietaris a les residents durant anys. L’abril de l’any 2013, quan ja no hi quedava ningú, un grup de veïnes el va okupar per a pal·liar la manca d’espais autogestionats de l’Eixample. Dos mesos després, l’habitatge va ser desallotjat, tot i que el centre social, ubicat a la planta baixa, va resistir un temps més.
L’edifici de l’Esquerra de l’Eixample abans i després del desallotjament. Avui continua sense cap ús
L’immoble era propietat de la societat mercantil Camping Car SA, on hi ha familiars de l’exalcalde Xavier Trias. El seu fill gran, Àlex Trias, director adjunt de l’empresa, es va personar a l’edifici per negociar amb les ocupants la seva sortida, segons el testimoni de persones residents al CSO. L’objectiu era fer-hi un hotel, tot i que la inversió es va anar endarrerint fins que la mateixa empresa acabés de construir un càmping de luxe al Baix Camp. De moment, Can Piki Pugui segueix sent un edifici abandonat.
CSO la Gordísima, Sant Andreu
Després de 12 anys d’abandonament, el mes de novembre del 2008 es va alliberar el CSO La Gordíssima, al cor de la vila de Sant Andreu. Entre les diferents iniciatives que hi van trobar aixopluc, hi havia col·lectius com el Punt de Trobada d’afectades per la crisi (PTAC), l’Ateneu Llibertari del Palomar, la Bastonera de Sant Andreu, Salut entre totes, diversos grups de teatre i, fins i tot, una petita fàbrica de cervesa artesana.
Escenari durant sis anys d’un model autogestiu i d’oci alternatiu, el seu propietari, Victoriano Pages va reclamar el desallotjament per a remodelar-lo i construir-hi un hostal. Tot i així, la Gordi espera rere les tapies, ja que encara no hi ha cap llicència turística sol·licitada, donat que al futur establiment s’hauria d’afegir la nau adjacent al CSO per a complir amb l’espai comunitari.
El Bloke, Hostafrancs
El projecte de El Bloke -espai de trobada, habitatge i refugi per a activistes, gent gran i persones amb trajectòries vitals que bordejaven l’exclusió social- va ser l’última víctima del PERI d’Hostafrancs. Un pla urbanístic que, des de 1976, ha provocat l’expulsió de desenes de veïnes, l’afectació de nombrosos immobles, l’enderrocament de l’únic cinema gai de Barcelona (Arenas) i de l’edifici més antic del barri d’Hostafrancs.
Alhora, el seu enderroc permetrà la construcció d’un nou hotel al barri. Segons fonts municipals, al solar annex al Bloke està prevista la construcció d’un nou hotel de tres estrelles, amb 150 habitacions repartides en vuit plantes i més de 5.000 m2 de sostre, substituint els 64 habitatges projectats inicialment.
De CSO a HUT
D’altres projectes com l’associació cultural La Finka, al barri de Sant Antoni, també han esdevingut apartaments turístics. En aquest cas, l’edifici de l’Avinguda Mistral, on s’hi desenvolupaven tallers i activitats de suport a les persones sense sostre, ha passat a ser un bloc d’apartaments turístics propietat de la cadena hotelera MH apartments. L’empresa ofereix “allotjament exclusiu” a zones clau de Barcelona i Praga, amb preus per a tots els gustos.
Per altra banda, hi ha Kan Tonada, l’immoble d’habitatges okupat de l’avinguda Gaudí, al barri de Sagrada Família. Després d’anys d’assetjament immobiliari per part del hòlding propietari, Tonim S.L, totes les veïnes havien abandonat l’edifici. Segons denuncien les noves ocupants de l’espai, l’empresari farmacèutic Antoni Vila-Casas, màxim càrrec de l’empresa, pretén desallotjar el bloc, rehabilitar-lo i construir-hi apartaments turístics aprofitant l’enclavament estratègic pel turisme que suposa el barri de Sagrada Família.
Guille Larios, La Directa https://directa.cat/de-centre-social-okupat-negoci-turistic
