Barcelona: De centre social okupat a negoci turístic

barcelonaFins a una desena d’immobles que albergaven projectes socials d’okupació de Barcelona –des de l’espai Magdalenes fins a Barrilonia o La Rimaia II– s’han convertit els darrers anys en hotels, hostals o apartaments turístics.

L’okupació i desallotjament de l’immoble batejat fugaçment com La Benaventurada, al barri de les Corts, va suposar un nou capítol en l’estira-i-arronsa dels moviments socials barcelonins en la seva lluita contra l’especulació i l’abandonament d’espais de la ciutat. Però l’episodi també serà recordat per factors d’un caràcter més innovador, com l’actuació dels Mossos d’Esquadra complementant el treball previ d’una empresa de seguretat privada –Elite control– que va bloquejar l’accés a l’immoble i, sense ordre judicial ni permís d’obres, va supervisar la tasca d’uns operaris que van tapiar-ne l’accés.

El desallotjament també va escenificar els interessos creuats de grups pro i anti okupació. D’una banda, amb la presència i la pressió d’activistes, simpatitzants i algunes regidores municipals com Laura Pérez (BeC) i Maria José Lecha (CUP) en les concentracions de suport davant de l’edifici. De l’altra, amb la col·laboració en el desallotjament de l’edifici d’Elizabeth Casañas, presidenta de la Plataforma Pro Habitatges Turístics (PPVT, per les sigles en castellà) i fundadora d’Acomodis, empresa dedicada a llogar immobles per dies. Casañas, juntament amb membres del grup de Ciutadans a les Corts, va ser una de les promotores de les protestes d’un sector del veïnat contra el projecte d’okupació i inclús va accedir a l’interior de l’immoble -amb les okupants a dins- a través d’una porta del terrat amb accés a l’escala. Dessallotjat l’edifici, l’advocada Sonia Reina, de Ciutadans, va oferir suport jurídic als operaris. [Llegir més ]

Barcelona: Arrenca el judici contra dues anarquistes acusades d’assaltar un banc a Alemanya

Dijous 23 de febrer s’obrirà a Aachen la vista oral contra les activistes detingudes a Barcelona i el grup de suport ha convocat una manifestació per exigir la seva llibertat aquest dissabte al migdia a la vila de Gràcia.

El passat 13 d’abril els Mossos d’Esquadra llançaven una operació policial contra el moviment llibertari a la ciutat de Barcelona. De nou, ho van fer de la mà de l’Audiència Nacional (AN) espanyola, amb la qual la policia catalana ja s’havia associat en almenys tres ocasions en un any i mig per actuar contra l’anarquisme: des de la irrupció a la centre social okupat Kasa de la Muntanya el 16 de desembre de 2014, passant per l’Operació Pinyata el 30 de març de 2015, fins a la segona part de l’Operació Pandora consumada l’octubre del 2015.

En aquella ocasió, un nombrós contingent de la Brigada Mòbil dels Mossos va aprofitar la cobertura judicial de l’alt tribunal per irrompre de matinada a l’històric Centre Social Okupat Blokes Fantasma del barri de la Salut, on els agents van esbotzar la porta, van causar desperfectes al mobiliari i van retenir al seu interior durant dotze hores la vintena de veïnes que hi viuen. Paral·lelament, la policia també va escorcollar dos domicilis particulars, un a la vila de Gràcia i l’altre al barri del Carmel, habitatge on va ser detinguda una dona de 35 anys. [Llegir més ]

Primavera okupa a Barcelona

201604_Barcelona_Sant_Andreu_okupacio_Lauren_del_passeig_de_Fabra_i_Puig_La Cinètika obre les portes dels antics cinemes Lauren a Sant Andreu de Palomar i l’Assemblea de Joves de Cassoles ja té casal. Aquest matí, l’Ajuntament ha desallotjat un CSOA Transformadors buit.

1-2. No és el resultat d’un partit de futbol, sinó el balanç que fa dels darrers tres dies el moviment okupa de la ciutat. Dissabte al matí, una cercavila finalitzava amb l’obertura al públic del cinema abandonat del passeig de Fabra i Puig, rebatejat com la Cinètika, on se celebraran fins dimarts les Jornades per un Palomar Autònom i Anticapitalista. El mateix dissabte a la tarda, l’Assemblea de Joves de Cassoles alliberava un local al carrer Bertran, que esdevindrà el nou casal juvenil de Sant Gervasi. Avui al matí, al Fort Pienc, l’Ajuntament ha fet efectiu el desallotjament del CSOA Transformadors, i s’ha trobat l’edifici buit. L’assemblea del centre social ha convocat una concentració de resposta avui dilluns a les vuit de vespre davant la seu del Districte de l’Eixample.

La revifada de l’okupació és un fet als barris de Barcelona. Les darreres setmanes s’han obert les portes de grans edificis abandonats, com la Nova Rimaia, a Sant Antoni, o la Residència d’Estudiants Okupada, al cor del Raval. L’alliberament d’immobles buits per transformar-los en habitatges també és una tendència creixent a barris com Vallcarca i Sant Andreu. Els moviments socials de la Vila de Gràcia s’organitzen davant l’amenaça de desallotjament imminent del Banc Expropiat, que crida a apropar-se a l’exsucursal de Travessera de Gràcia tan bon punt arribi la comitiva i a manifestar-se a les 20 h del mateix dia a la plaça Revolució. L’endemà, estan convocades, de moment, concentracions solidàries a mitja dotzena de barris de Barcelona. [Llegir més ]

Barcelona: El Banc Expropiat i el centre social Transformadors, en perill de desallotjament

L’oficina bancària ubicada al cor de la Vila de Gràcia i el centre social que funciona des de fa nou mesos a la dreta de l’Eixample de Barcelona denuncien que en qualsevol moment es podria desencadenar l’actuació policial.

“Assumim que el desallotjament es podria produir en qualsevol moment, tot i que tampoc tenim clar si el període legal en què aquest es pogués produir ha començat ja o si té una data límit”, expliquen en un comunicat les actuals okupants de l’oficina bancària reconvertida en Banc Expropiat i situada a la confluència de la Travessera de Gràcia i el carrer Mare de Déu dels Desemparats. Des de la Vila de Gràcia alerten d’una intervenció policial imminent, malgrat que això no ha fet que abandonessin el seu calendari d’activitats. Classes de català, alemany, èuscar, costura o Tai Chi-Chi Kung són algunes de les que es mantenen les tardes de dilluns a dimecres, així com el cine-fòrum dels diumenges. Després d’una intensa campanya d’accions van aconseguir aturar un desallotjament que l’any 2014 es donava per fet. L’Ajuntament de Barcelona sota la batuta de Xavier Trias –per por als incidents que se’n poguessin derivar– va abonar d’amagat les quotes del lloguer del local de tot l’exercici de 2015, “comprant així la pau social”, tal com ho van considerar les okupants. [Llegir més ]

Barcelona: Amenaces de desallotjament a Barcelona després de l’Efecte Can Vies

Distrito_VI_Sant_Andreu_BarcelonaEn perill el Banc Expropiat, CP Tres Lliris i Distrito VI

Fa un mes i mig des de l’intent frustrat d’enderroc del CSA Can Vies, i des d’aleshores ni l’Ajuntament de Barcelona ni el poder judicial han provat d’executar cap altre desallotjament a la ciutat. La reconstrucció de Can Vies camina a ritme constant, amb assemblees tots els dimecres a la nova placeta que ara hi ha a la part enderrocada i jornades de treball, alhora que es manté la recollida de fons mitjançant el micromecenatge. Quan som a l’equador del Verkami han recaptat 33.355 euros, amb l’objectiu final d’arribar als 70.000 euros.

El que es va conèixer com a Efecte Can Vies, però, ha condicionat molts dels procediments judicials i administratius oberts contra d’altres centres socials de la ciutat. Era previst que al llarg del mes de juny s’executés el desallotjament de l’històric Ateneu de l’Eixample, situat al passatge Comradí del barri de la Sagrada Família, però l’actuació de la policia s’ha postposat i les representants de la propietat han demanat explícitament que no es faci fins el mes de setembre. En el cas del centre social La Gordíssima de Sant Andreu de Palomar tampoc hi ha un risc imminent, ja que el procés ara està a l’espera de la resposta a un nou recurs.

En el cas del Banc Expropiat, ubicat a una antiga oficina de Catalunya Caixa de la Travessera de Gràcia que ara ha passat a ser propietat de l’empresa Antartic Vintage SL, el judici va quedar vist per a sentència el 2 de juliol, i en qualsevol moment es podria donar a conèixer la data de desallotjament. El jutjat de primera instància 57, després que l’apoderat Manuel Bravo Solano presentés una demanda civil, pretén fer fora d’aquest local l’Assemblea de la Vila de Gràcia, l’Assemblea Groga, la Xarxa d’Aliments i el grup d’Habitatge i Espai Públic i altres entitats, després que aquestes no van acceptar marxar a canvi de 12.000 euros. [Llegir més ]

Barcelona: S’estén l’okupació de sucursals bancàries

banc_expropiat_de_gracia_barcelonaSis oficines bancàries s’han convertit en centres socials

El mes de febrer d’enguany, hi havia onze centres socials okupats (CSO) amenaçats de desallotjament arreu del territori. De tots aquests espais alliberats, tres mantenen un litigi legal obert, cinc han aconseguit una cessió de l’espai o aturar el procés temporalment, dos han estat desallotjats –La Otra Carboneria i en un primer moment Can Vies– i un, l’Ateneu Popular de l’Eixample, té una ordre de desallotjament ferma que s’hauria d’executar durant el mes de juny. Sembla que l’enèsima onada repressiva dels darrers anys contra el moviment okupa, fortament arrelat a Catalunya, no ha obtingut els resultats esperats per les institucions públiques i el poder judicial. El desallotjament frustrat de l’històric Centre Social Autogestionat Can Vies, al barri de Sants de Barcelona, ha tornat a situar a la primera línia del debat públic el paper d’aquests centres com a eixos vertebradors del moviment veïnal i el teixit associatiu de viles i barris. Paral·lelament, continuen apareixent projectes nous que rebutgen la tutela de les institucions i aposten per l’okupació com a eina per recuperar espais i construir imaginaris alternatius al sistema capitalista. La històrica mancança d’espais per desenvolupar projectes autogestionats, sumada a la dificultat per iniciar i consolidar noves okupacions, estan afavorint la cerca de noves estratègies i objectius per continuar qüestionant la propietat privada i omplint de vida immobles abandonats per les seves propietàries. [Llegir més ]