A contrarellotge per rescatar Barcelona del turisme depredador

Screenshot_2017-01-24_12-25-48Divendres 27 de gener està previst que s’aprovi a l’Ajuntament el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) per intentar regular un model de ciutat que està expulsant el veïnat de molts barris.

La ciutat de Barcelona ha esdevingut en els darrers temps un destí turístic de primer ordre a escala mundial i compta per milions les visitants que acull durant tots els mesos de l’any, fruit de la desestacionalització del sector. La seva posició privilegiada al mapa i els seus múltiples atractius i reclams han fet de trampolí per projectar internacionalment una ciutat que no ha tornat a passar desapercebuda des de la celebració dels Jocs Olímpics, enguany fa 25 anys.

Les darreres dècades, la ciutat no ha parat de créixer focalitzant gran part de la seva economia en el sector serveis, cada cop més orientat a satisfer les demandes de les viatgeres que no pas a cobrir les necessitats del veïnat. Segons dades d’un estudi elaborat pel mateix Ajuntament sobre el Producte Interior Brut (PIB) l’any 2015, el 90% de l’estructura productiva de la ciutat està dedicada a aquest sector, del qual el 42,3% del pes recau sobre el comerç, el transport, l’hostaleria i les activitats immobiliàries, totes directament relacionades al negoci turístic, que, segons les estimacions, aporta el 14% del PIB de la ciutat. [Llegir més ]

Barcelona: Especulació, un cas ‘Praktik’

salvem_les_drassanesLa cadena d’hotels vol construir el seu nou establiment a Barcelona en dos solars del Raval, a tocar de les Drassanes. El preu dels terrenys s’ha multiplicat per 38 en els últims setze anys.

Dos solars destinats a la construcció d’habitatges socials es compren per 588.000 euros el 1999 i, setze anys més tard, es venen per més de 22 milions d’euros per emplaçar un hotel de dos edificis. Aquesta és la història dels dos descampats situats a la part més meridional del Raval, al triangle que formen els carrers Peracamps, Cid i Portal de Santa Madrona, just a tocar de l’edifici històric de les Drassanes de Barcelona.

És en aquests solars on la cadena Praktik vol construir el seu nou hotel a Barcelona, el cinquè del grup a la capital catalana. I és la gestió d’aquests terrenys la que ha endegat una de les últimes lluites veïnals contra el sector turístic. Els successius canvis en la propietat i en els usos de les dues parcel·les són una mostra de l’especulació immobiliària, a Barcelona, en uns terrenys que durant setze anys han vist com el seu valor inicial es multiplicava per 38 mitjançant tres operacions de compravenda entre el 1999 i el 2015. No era l’únic solar al Raval: segons l’Ajuntament de Barcelona en un informe publicat l’any 2010, a Ciutat Vella, des del 1980 fins al 2002, “s’expropien i s’enderroquen aproximadament uns 500 edificis, que suposen 400.000 metres de sostre edificat, 4.200 habitatges i 800 locals i 100.000 metres de sòl alliberat”. [Llegir més ]

Timbals d’alarma per la Barcelona que ens expulsa

201612_cercavila_BarcelonaUnes 250 persones han participat en una cercavila que ha passat no només per la ciutat de la gentrificació, sinó també per la de la resposta organitzada.

Parlar de fer una cercavila a la Barcelona del 2016 sembla més que mai una contradicció en els termes. De vila, poca, quan els fons voltors sobrevolen els seus gratacels i el capital global converteix a marxes forçades en metròpoli el que no fa tant era poc més que una ciutat mediterrània. Però la que s’ha viscut aquest dissabte contra la gentrificació i per la defensa dels barris es rebel·lava precisament contra aquesta concepció imposada de Barcelona. Volia fer brollar des del carrer el conflicte que pateix el veïnat a tres barris que són clau de volta d’aquests processos: el Raval, el Poble Sec i Sant Antoni.

Començaven darrere el portal de Santa Madrona, al solar encara en disputa on hi ha projectat el Praktik, un hotel de cinc estrelles que farà ombra a les Drassanes i que davant la pressió veïnal ha intentat presentar-se com agent dinamitzador de la zona. Les portaveus de la plataforma convocant, que agrupa col·lectius com La Rimaia, l’Ateneu cooperatiu La Base, el gimnàs Sant Pau o la Plataforma Salvem Can 60, explicaven què creuen que es vol dir quan es parla de dinamització: pujades de preus a botigues i bars, nous establiments pensats pels visitants, pisos i lloguers cada cop més cars, i finalment, l’exili del veïnat del barri que no es pugui permetre els nous estàndards de vida. Prova d’aquests processos són els 13.000 veïns i veïnes que ha perdut Ciutat Vella en els darrers 10 anys. [Llegir més ]

Barcelona: Qui és el propietari del Banc Expropiat i quins són els efectes de la especulació inmobiliària al nostre barri?

infografespeculacio [Llegir més ]

Barcelona: El propietari de la Rimaia té quatre edificis més abandonats

Rimaia_Impresari_Santiago_CardeteL’empresari Santiago Cardete és propietari de 250 immobles que sumen més de 37.000 m2 a les ciutats de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat a través de les societats mercantils Camat SL, Calicar SL, Sadom SL i Claris SA.

Al número 12 de la ronda de Sant Pau de Barcelona s’alça un edifici construït fa 24 anys per la promotora immobiliària Camat SL i des d’aleshores en estat d’abandonament. Actualment, l’immoble està okupat pel col·lectiu La Rimaia, integrat per diverses entitats dels barris de Sant Antoni i Poble Sec, que volen recuperar la funció social de l’edifici. En aquest cas parlem de més de 1.000 m2 de superfície habitacional en desús. L’Ajuntament de Barcelona ha obert un expedient de declaració de “situació anòmala” contra el propietari per incompliment de l’article 41 de la Llei del dret a l’habitatge. Si l’expedient esdevé sancionador, la multa podria oscil·lar entre els 25.000 i els 500.000 euros. [Llegir més ]

Raval: Sobre Can 60 o l’interior de la façana

Can_60_Raval_BarcelonaEn aquesta casa-fàbrica tèxtil, construïda el 1833 i origen de la dita “això sembla Can 60”, hi conviuen famílies i entitats tan diverses com comú és el seu problema: tenir un contracte caducat.

Al barri barceloní del Raval s’ha volgut passar pàgina i donar oficialment per tancada una de tantes lluites locals: la del Can 60 i la plataforma que l’articula, “Salvem Can 60”. Contra la voluntat de les seves protagonistes, que haurien preferit seguir en l’anonimat i, si de cas, dedicar les pulsions activistes a altres causes, la plataforma es va haver de crear quan la propietat de l’edifici va decidir no renovar el contracte a cap de les llogateres i, a l’hora, començar un procés d’assetjament sense treva.

En aquesta casa-fàbrica tèxtil, construïda el 1833 i origen de la dita “això sembla Can 60”, hi conviuen famílies i entitats tan diverses com una escola de capoeira, un taller de ceràmica o una associació que ajuda a veïnes en risc d’exclusió econòmica a trobar feina, totes amb un problema comú: tenir el contracte caducat. La propietat original, inspirada per la combinació de l’ascens vertiginós del preu del metre quadrat a Ciutat Vella i la lògica mercantil, va afegir-se a l’especulació amb una pràctica molt estesa: vendre pisos “amb bitxo”, com es diu en l’argot del ram. Van vendre a un inversor que va vendre més car a un altre inversor, que va vendre més car… i així fins a arribar a la conclusió de què la manera d’amortitzar era construir-hi habitatges de luxe. És una història molt coneguda al Raval i la font de la qual emanen la sobresaturació d’Hotels o altres edificis excloents per la gent del barri però aquest cop, per les dimensions del complex i el número d’afectats, els “bitxos” es van veure amb ànims de plantar cara. El primer pas va ser plantejar-se una pregunta retòrica: què és més útil als problemes endèmics del barri, unes entitats que funcionen al seu servei o esborrar-les en favor d’un petit grup de classes benestants? La resposta els va empènyer a una campanya de denúncia pública i, les mostres de solidaritat, es van anar escampant aquí i allà, fins a arribar a la institució. Llavors la institució s’hi va implicar. [Llegir més ]

Terrassa: L’Assemblea d’Okupes celebra 20 anys d’història a Terrassa, el cap de setmana

Com recordaràs, ara fa 20 anys, concretament el 27 de setembre de 1996, un grup de joves de la ciutat okupava una fàbrica abandonada al carrer del Bruc de Terrassa. Naixia, així, l’Assemblea d’Okupes de Terrassa, un espai de lluita que denunciaria l’especulació urbanística, alertant, ja aleshores, dels perills del col·lapse imminent de la bombolla immobiliària, un espai que trencaria amb la indiferència generalitzada envers els problemes que afectaven al jovent i que vindria a contradir i desmentir el mite de la generació X, un espai on cercàrem noves formes de relacionar- os, d’expressar-nos i de fer política, des de baix, des de la quotidianitat, un espai on vàrem teixir xarxes de solidaritat amb altres col·lectius i persones que, a Terrassa i arreu del món , sabien que un altre món era possible.

Durant aquests anys moltes de nosaltres hem engegat nous projectes, hem participar en noves i antigues lluites que ens han dut per camins diferents, per això, creiem que 20 anys són una bona excusa per celebrar i retrobar-nos amb totes les persones que vàrem viure aquells intensos moments de lluita i aprenentatge. És per aquest motiu que volem convidar-te als actes de commemoració del 20è aniversari de l’Assemblea d’Okupes de Terrassa i, en especial, a la xerrada que tindrà lloc el proper divendres 7 d’octubre a les 19 hores a la Plaça del Vapor Ventalló de Terrassa, espai on fa dues dècades hi va haver un Centre Social Okupat. [Llegir més ]

Barcelona: Espais autogestionats que no faran marxa enrere

Actualment, quatre centres socials okupats afronten l’amenaça de desallotjament.

Diversos espais autogestionats es troben en perill de desallotjament. Malgrat que els projectes són diferents, les motivacions que els empenyen són similars. Coincideixen a identificar les amenaces als seus centres okupats com un perill que cal afrontar en col·lectiu i des de la solidaritat. El CSA La Rampa, el Casal Popular Tres Lliris, el CSO Transformadors o l’Espai pels Somnis són quatre espais amenaçats que ja han començat a teixir xarxes de solidaritat entre ells.

Concerts, bicicletes i molt de punk: CSA La Rampa

El CSA La Rampa, un espai okupat, autogestionat i assembleari situat al barri de Verdum, acull concerts i desenvolupa activitats de tota mena, sempre en solidaritat amb causes socials, antirepressives o benèfiques per a espais afins, com ateneus o llibreries. També acullen el col·lectiu Biciosxs, un taller d’autoreparació de bicicletes que fa gairebé deu anys que rutlla a Nou Barris, funcionant a través de l’intercanvi de coneixements, temps i material. Aquest projecte ha aconseguit guanyar-se l’estima i el suport del veïnat i de diverses entitats de la zona. [Llegir més ]

Barcelona: La Clandestina. Si la Sareb és nostra els seus immobles també

20150504_Barcelona_La_Clandestina_aturem_el_judiciFa uns dies va arribar la demanda de La Sareb, “propietària” de La Clandestina i la data del judici civil per al 4 de maig. Aquesta notícia va agafar-nos per sorpresa, no hi havia constància de la denúncia ja que aquesta està realitzada a “ignorats ocupants”. A més, el procediment pel qual han apostat nega el dret a la defensa, demanant una caució de 4.000€.

Sabíem que això abans o després podia passar, tot espai okupat en un moment o altre ha d’enfrontar-se a l’eterna defensa de la propietat privada.

Volem que els quedi clar a les institucions, a la Sareb, a la jutgessa/jutge i al bufet d’advocats Vallés Arbòs (en el qual treballa l’apoderat de la Sareb Jordi Vallés Fontanals i el seu germà Marc, advocat demandant) que l’immoble que pertanyia a la Sareb era el buit, el gris, el trist, l’abandonat, el que estava en desús. L’espai actual, ple d’amor, de color, d’activitats diàries, de debats, d’alternatives, és La Clandestina, i pertany a totes aquelles que el fan servir i el gaudeixen, a totes aquelles que es fan preguntes i no creuen en la política institucional, a les que dia a dia fan més gran i més fort l’espai. [Llegir més ]

El capital global propulsa l’especulació immobiliària

Stop_BlackstoneEls grans inversors compren habitatge públic i posen en risc les condicions de les inquilines

Segurament, l’únic que tenen en comú la Park Avenue de Nova York i el Prat del Llobregat és Blackstone. La seu central del fons d’inversió es troba als Estats Units, però l’oportunitat de negoci que li ofereix l’Estat espanyol l’ha empès a obrir una oficina al polígon industrial Mas Mateu. L’11 de febrer, activistes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) van visitar la seu del fons nord-americà al Prat, en una acció de protesta simultània a Nova York i San Francisco. Van saltar la tanca i van folrar l’entrada amb adhesius verds per advertir que no es quedaran amb els braços plegats davant d’un dels principals grups inversors del món. [Llegir més ]