Girona: 4 persones s’enfilen i s’encadenen a la torre 64 de la MAT a Fellines per aturar-ne les obres

4 persones s’enfilen i s’encadenen a la torre 64 de la MAT a Fellines per aturar-ne les obres

Recordem que Fellines és un més dels 14 nuclis on s’incompleix la distància de seguretat respecte de la línia MAT, amb la qual la Generalitat de Catalunya es va comprometre per escrit quan va informar favorablement l’autorització administrativa d’aquesta línia, imposant al mateix temps un canvi de traçat (respecte a l’original, paral·lel al TGV), dient textualment “aquestes variants redueixen l’impacte visual i donen compliment a les distàncies recomanades, que són de 500 metres respecte els nuclis de població i de 100 metres en el cas de masies aïllades”. [Llegir més ]

Girona: ‘Endreçar la muntanya’ per fer-hi negocis

“Endreçar la muntanya” és l'eufemisme utilitzat per referir-se a l’expulsió de la comunitat gitana   CARLES PALACIO“Endreçar la muntanya” és l’eufemisme utilitzat per referir-se a l’expulsió de la comunitat gitana CARLES PALACIO

El Palau de Bellavista és un dels hotels més luxosos de Girona. Quan es va inaugurar, l’any 2005, era l’únic hotel de cinc estrelles de la ciutat. Posteriorment, va renunciar a una estrella per omplir més habitacions. L’establiment es troba al peu de la muntanya de les Pedreres, una zona boscosa propera al Barri Vell. Des de la terrassa de l’hotel, la vista és formidable. Com que l’edifici està en una posició elevada, la clientela pot contemplar tota la ciutat i gaudir de les postes de sol darrere el Montseny. [Llegir més ]

Barcelona: A la 3ª va la vençuda? Nou judici contra el Banc Expropiat

Catalunya Caixa ho torna a intentar. Per tercera vegada en 1 any demana la celebració del judici civil que li retorni la propietat del local. En cas que es celebrés, la data anunciada serà el dimarts 29 d’abril. Però per tercera vegada, també, se li ha de fer saber a Catalunya Caixa que no ho podrà fer sense resistència.

Creiem que Catalunya Caixa vol jugar amb el desgast al reprendre i aturar el procés legal contínuament. És difícil mantenir una campanya de resistència sostinguda durant tant de temps. Malgrat això, també sabem que la campanya en defensa del Banc Expropiat els hi ha fet mal i és per això que no s’han vist amb la força suficient per a fer-nos fora a la primera, i això és una victòria que no podem menysprear.

Però molta gent pot haver-se deixat emportar per aquest desgast i ha començat a creure que la inestabilitat que pot implicar la ocupació no els hi compensa. És cert que tenir l’amenaça constant de perdre l’espai condiciona tot procés desenvolupat en un lloc ocupat, però no és menys cert que el simple fet d’estar ocupant ja mostra el tipus de relació que volem establir contra el que estem lluitant. El capitalisme pot semblar un ens abstracte: està a tot arreu i, alhora, no sabem des d’on encarar-ho. És en la seva manifestació més concreta, els bancs, on podem trobar un punt on fer palanca. Són uns grans monstres però que tenen centenars d’oficines buides. Són oficines que al estar ocupades es recuperen contra els seus beneficis i com a base de les lluites anticapitalistes. Escollim ocupar les propietats dels bancs perquè des del primer minut ja els hi estem fent mal. Escollim tenir com a enemic a un banc perquè així ja no només es defensen quatre parets sinó tot un model social contrari al propietari de l’espai. És una lluita que entre totes podem guanyar. És una lluita que necessitem guanyar.

Quan en algun moment hem dit que volem 1000 Bancs Expropiats no és simplement una figura retòrica per justificar un suport contra el desallotjament. Ens referim precisament a la necessitat d’escollir els nostres propis enemic en el moment que ocupem un nou espai. Fent de la construcció d’alternatives alhora un focus de conflicte. Es va alliberat el Casal Popular Tres Lliris i l’EntreBanc, només ens queden 997 bancs per expropiar.

Ho hem mencionat altres vegades, no és aquest centre social el que animem a defensar sinó el contingut que ha intentat portar i porta a terme. Som la Carboneria en el mateix moment que decidim que no marxarem voluntàriament; som Can Vies quan sabem que si venen estarem en peu de guerra; som desobedients perquè sabem que ni mordasses, ni codis penals ni lleis antiabortament ens marcaran com hem de viure; som tot això i és aquesta manera de veure la lluita la que volen desallotjar. És aquesta forma de fer que volem defensar, i ho volem fer amb totes vosaltres.

Comptem amb vosaltres?

Banc Expropiat de Gràcia
2 d’abril del 2014

Prat de Llobregat: Nou espai alliberat!

Avui 15 de març un grup de persones del Prat ens hem decidit a alliberar un nou espai al poble. L’espai alliberat, que ja fa uns dies que estem acondicionant, és l’edifici de l’antic CELL, a tocar del Fondo d’en Peixo. Un edifici abandonat des de fa molts anys, sense cap perspectiva de que se’n faci ús. I quin espai construirem? Un espai obert a col·lectius i persones que vulguin treballar per la transformació social i la construcció d’alternatives. Un espai gestionat col·lectivament, de manera horitzontal i assembleària. Integrat al poble i al seu veïnat, a qui convidem a l’Assemblea Oberta que convocarem en breu per a ensenyar-los l’espai i explicar-los el projecte.

El 2007 esclatava una nova crisi econòmica que ens enfonsava en la precarietat i en una major desigualtat. Durant aquests anys hem vist com els responsables de la crisi (els bancs i els grans poders econòmics) augmentaven beneficis mentre se’ns retallaven serveis públics i s’encetava una etapa de major control i repressió social. En contraposició la gent s’ha organitza’t i ha plantat cara a les retallades i a les polítiques econòmiques neoliberals. De la misèria imposada per la Troika i els col·laboradors estatals i a la Generalitat, hem sabut crear eines de protesta i organització, hem sabut plantar cara i lluitar pels nostres drets.

En aquest marc, hem viscut també amb la manca d’espais des d’on teixir noves sinergies. Des d’on anar creant xarxa i ampliar àmbits de suport i construcció de noves alternatives. Eines necessàries, per fer un pas més i seguir avançant. Eines que hem decidit prendre.Perquè entre tots ho farem tot.

Visquin els espais alliberats!
Visca el Prat viu i combatiu!

Cabanyal (València): Un desallotjament i la inaguració d’un monument

Les Asociacions veïnals i substitució de población en el Cabanyal

El passat 24 de Febrer a un quart per a les set del matí es desallotjava la finca del 21, del carrer Vidal de Canyelles al Cabanyal. El despliegue policial constava de nou furgons antidisturbis i alguns secretes.Hores més tart la casa quedaba tapiada i buida. Aquest edifici s’encontra a la zona prevista per a la prolongació de l’avinguda Blasco Ibañez però, tan mateix el desallotjament es conseqüencia de la denuncia de propietaris particulars. [Llegir més ]

Barcelona: Can Vies en perill de desallotjament a partir de l’1 de abril

CAN VIES EN PERILL!!!
DESALLOTJAMENT IMMINENT A PARTIR L’1 D’ABRIL.
ATUREM-HO!

MANIFESTACIÓ DISSABTE 22 DE MARÇ A LES 12H A PLAÇA DE SANTS

La línia vermella s’ha creuat. Els jutjats han posat data al desallotjament de Can Vies: a partir de l’1 d’abril els Mossos d’Esquadra podran fer efectiva al llarg de tot el mes la demanda de desallotjament del CSA realitzada per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

D’aquesta manera, TMB, jutjats i mossos amenacen de llançar a terra 17 anys de vida autogestionada al barri; 17 anys en els quals hem lluitat colze a colze per un barri més digne i per una Barcelona més humana, imaginant i practicant un altre model al purament especulatiu i teledirigit que se’ns vol imposar. Un model autogestionat on totes nosaltres, horitzontalment, hem cregut que existeix una altra manera de fer les coses. Ens ho hem cregut i ho hem demostrat, dins de Can Vies i fora.

Els responsables els coneixem molt bé. Vosaltres també. En primer lloc és Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), l’empresa que fa de Barcelona una de les ciutats amb el transport públic més car d’Europa. Però la responsabilitat no acaba en TMB, donat que es tracta d’una empresa pública amb la participació majoritària de l’Ajuntament de Barcelona. Sabem qui són, doncs, els principals responsables polítics: Xavier Trias com a alcalde de Barcelona i Jordi Martí com a regidor del districte de Sants-Montjuïc.

El desallotjament no és una qüestió d’atzar, com veieu té uns responsables amb noms i cognoms. A les seves mans està avui dia aturar el desallotjament de Can Vies. Ho poden fer. Ells ho saben i nosaltres ho sabem.

Per tot això, perquè encara podem aturar el desallotjament i l’enderroc d’un espai que, evidentment, és molt més que quatre parets, fem una crida a la solidaritat. Avui més que mai. A entitats i veïnes del barri, donat que el CSA no tindria sentit sense el seu arrelament al barri; però també a espais alliberats, col·lectius, entitats i veïnes d’arreu del territori. Sabem que no som un bolet aïllat i us necessitem. Per això us convoquem a la manifestació que el pròxim 22 de març recorrerà els carrers del barri, sortint de la Plaça de Sants a les 12.00 hores.

Però necessitarem més que una manifestació per aturar el desallotjament. Ho sabem i estem treballant. Ens ajudes? Necessitem moltes mans, molts caps i molts cors al nostre costat. Aquí algunes coses que pots fer:

• Venir a l’assemblea oberta que celebrarem dimarts vinent 24 de març a les 19.00 hores a Plaça de Sants.

• Ajudar-nos en la convocatòria de la manifestació, preparant i penjant pancartes i cartells on sigui i fent difusió a les xarxes socials

• #FotoXCanVies. Som moltes les que volem que Can Vies es quedi on és i ho volem demostrar amb moltes fotos. Sola o en companyia, a casa o al carrer, amb una banderola de Can Vies, amb la samarreta groga o amb una relíquia de Can Vies, oblida les vergonyes, fes-te una foto per Can Vies i envia’ns-la a: canvies (at) gmail.com, http://instagram.com/somcanvies/ o @SomCanVies

+ info a: http://canvies.barrisants.org/

Barcelona: comunicat de la Carboneria contra el seu desallotjament

Un manifest per la biodiversitat urbana –

Ja han passat més de dos anys des de que el centre social okupat La Carboneria pateix l’amenaça d’un procés judicial que pretén acabar amb aquest espai de diversitat i les activitats que s’hi duen a terme. Durant aquest temps, i ja des d’abans de que La Carboneria iniciés el seu recorregut ara fa quatre anys, hem vist aparèixer, transformar-se i desaparèixer desenes d’iniciatives que apostaven per l’autoorganització de les nostres necessitats i la desobediència civil com a manera de sobreviure en un context cada vegada més deshumanitzat.

Desenes de brots que apunten a la gratuïtat, que aposten per diferents formes d’entendre el món, les rel·lacions, la cultura, l’oci, l’economia, el consum, …, són formes d’escapar de l’homogeneïtzació en la que estem immerses, i són espais on les persones que avui en dia volem acollir la diferència i la dissidència, i conrear la biodiversitat humana, enlloc d’exterminar-la.

Els desallotjaments de La Universitat Lliure La Rimaia i Barrilònia, els processos que estan vivint CanVies, El niu de la Guatlla i la Revoltosa, així com les coaccions a algunes assemblees de barri i tantes altres traves a col·lectius no són una coincidència.

[Llegir més ]

Lleida: Per què la manifestació, per què les pintades

cartell-maniConscients de viure en una sistema econòmic i social profundament injust, basat en un repartiment desigual de la riquesa , i en un moment històric de misèria per a gran part de la població, decidim fer una manifestació en suport a l’okupació, com a resposta a la problemàtica de l’habitatge, l’acumulació de capital, l’especulació i la propietat privada sense límits.

Durant aquesta anifestació es van pintar totes les entitats bancàries i immobiliàries, ja que entenem que són els màxims representants i responsables del problema real. En relació al paper que han jugat els mitjans de comunicació, entenem que més important que buscar els responsables de quatre pintades i multar-los amb xifres impossibles és solucinar el problema d’arrel.

També es van llençar voles de pintura a la policia, cos executor de les ordres del capital. Nosaltres no estem en contra de les persones sinó del que representen; en aquest cas veiem repressió en estat pur i impunitat vers la “justícia”. Creiem que qualsevol abús de poder que fa la policia, per petit que sigui, hauria de ser més important que una taca de pintura a la façana de la comissaria o a l’uniforme d’un mosso. [Llegir més ]

Girona: Trobada internacional contra les nocivitats – 13-14-15 desembre 2013

Trobada internacional contra les nocivitats
13-14-15 desembre 2013 a Catalunya

– Presentació i taula rodona sobre les diferents experiències

– Perquè preferim parlar de nocivitats en comptes de defensa del territori

– La perspectiva de les lluites local: radicalització del conflicte i relació amb el territori

– Ampliació de les lluites des d’una visió local a una visió global i contraposar a la síndrome de “NIMBY” el “ni aquí, ni enlloc”

– Connexió i coordinació entre els diferents front de resistència

Cada dia començarem a les 10, hi haurà menjar

Orriols: Mas Castelló ha sigut desallotjat

Avui dimecres 16 d’octubre, a dos quarts de set alhora que colpejaven la porta principal de la masia, accedien a l’interior pujant amb una escala i trencant una finestra del menjador. Ens van retenir en una habitació i van registrar tota la casa.

La brigada d’informació s’han endut material (fanzines, un ordinador, mòbils, eines…)

Una persona ha rebut cops al cap mentres intentava protegir al seu gos de la policia.

Hem contat més de 10 furgonetes  de maderos.

Sis persones estem citades per declarar a Figueres l’11 de Novembre, acusades d’usurpació i possiblement sedició, segons l’atestat judicial.