Barcelona: Comunicat Kasa de la Muntanya. Desprès del desmuntatge d’un dispositiu de videovigilància

La nova societat de control està aquí. No l’hem descoberta nosaltres, tan sols l’hem patit com tots i com totes.
Ara fa deu dies que el grup Stop Control va detectar una càmera de vídeo-vigilància policial a l’Hospital de l’Esperança enfocada cap a nosaltres, cap a la Kasa de la Muntanya.

En paraules de Manuel Vázquez Montalbán, “maten la excepció per confirmar la regla” i tot pel funcionament del sistema. La nova societat de control està aquí. No l’hem descoberta nosaltres, tan sols l’hem patit com tots i com totes.
Ara fa deu dies que el grup Stop Control va detectar una càmera de vídeo-vigilància policial a l’Hospital de l’Esperança enfocada cap a nosaltres, cap a la Kasa de la Muntanya. Aquest grup ha donat un pas cap endavant i ha decidit anar fins a on estava col•locat aquest dispositiu d’observació, domini i espionatge i desmuntar-ho i inutilitzar-ho i no contentes amb això, també ha decidit fer pública la seva acció. [Llegir més ]

Orriols: Mas Castelló ha sigut desallotjat

Avui dimecres 16 d’octubre, a dos quarts de set alhora que colpejaven la porta principal de la masia, accedien a l’interior pujant amb una escala i trencant una finestra del menjador. Ens van retenir en una habitació i van registrar tota la casa.

La brigada d’informació s’han endut material (fanzines, un ordinador, mòbils, eines…)

Una persona ha rebut cops al cap mentres intentava protegir al seu gos de la policia.

Hem contat més de 10 furgonetes  de maderos.

Sis persones estem citades per declarar a Figueres l’11 de Novembre, acusades d’usurpació i possiblement sedició, segons l’atestat judicial.

Orriols (Girona): Repressió quotidiana de la lluita contra la M.A.T. i detensió de una compañera

Repressió quotidiana al context de la lluita contra la M.A.T

http://torresmasaltashancaido.espivblogs.net/

Vaig ser aturada per la policia al camí de la gasolinera. El que per a mi va començar com un control d’identificació, es va convertir en la meva detenció degut a falses al·legacions per part de la policia, una nit de calabós, i enfrontar-me a un judici. El fet de no pertànyer a aquest territori va jugar un paper important al llarg de la confrontació, i va donar lloc a comentaris feixistes i violència policial.
Tan sols puc assumir que la raó que hi ha darrere d’aquesta detenció és dividir-nos i impedir la protesta local. Però no és local, és una lluita local que ens afecta totes, i per tant no ha de quedar-se en un grup reduït de persones que se’n sent responsable, sinó que ha de ser de totes aquelles que tinguin consciència social i ambiental
La resposta a la massiva intimidació policial i la repressió no pot ser retrocedir, sinó organitzar i donar suport més fortament a tots els nivells possibles.

Gràcies per tot el suport i la solidaritat que he rebut. Continuaré per donar-lo.
[Llegir més ]

Orriols (Girona): Mas Castelló – Una setmana de okupació

Us escrivim des de la masia okupada Mas Castelló, a prop de Orriols.

Seguint amb l’energia i la il·lusió que va sortir de l’acampada contra la MAT que es va fer a Fellines, hem okupat un espai per donar continuïtat a la lluita contra la MAT, generant un punt de trobada per compartir experiències de lluites i una vida en col·lectiu que escapa dels esquemes imposats per la societat de consum.

El llistat de les lluites en defensa del territori és molt extens: empresaris i multinacionals amb irresponsabilitats il·limitades volen construir tot tipus de infraestructures nocives, saquejant els pocs recursos naturals que queden i destruint irreparablement tot el que es troben al seu pas, en nom del benefici i de la seva malsana idea de progrés. [Llegir més ]

Fellines (Girona): Comunicat de l’acampada

L’Acampada de Resistència Activa en Defensa del Territori, contra la MAT i el món que la necessita ja porta cinc dies en un bosc de Fellines (Viladasens), no gaire lluny de Girona. En aquests pocs dies s’han aplegat més de cent persones, procedents tant dels entorns com d’altres indrets de l’Estat espanyol i fins i tot de més enllà de les seves fronteres.

Durant aquesta primera setmana d’acampada s’ha donat importància al fet de conèixer el territori, veure l’estat de les obres de la MAT, compartir experiències i estratègies de lluita, així como també fer difusió i agitació.

En el decurs de les diferents sortides hem pogut constatar que avancen de molt de pressa les obres de les torres del traçat d’aquest línia de molt alta tensió que encara falten per construir als entorns de Girona, la línia que va des de Bescanó fins a Santa Llogaia d’Àlguema. En alguns punts la construcció dels fonaments de les torres de la MAT va molt ràpid. Altres punts del tram ja es troben desbrossats i en alguns llocs s’estan obrin camins per a les obres.

Des del punto de vista de la interconnexió de les lluites, s’ha tingut l’oportunitat de trobar-nos amb companys/es provinents de lluites hagudes i presents en el territori francès. Ens han explicat mobilitzacions contra la MAT (THT) i  contra les nuclears a Normandia, com també sobre una lluita actual contra els parcs eòlics previstos a la zona de l’Ariège, al sud de l’hexàgon. També hi ha hagut una xerrada sobre la destrucció de l’Amazònia peruana provocada per empreses petrolíferes, entre las quals cal esmentar Repsol. Hi ha hagut debats molt interessants sobre possibles estratègies i pràctiques, comparant les experiències.
……

http://torresmasaltashancaido.espivblogs.net/

[Llegir més ]

Barcelona: Can Botxí en perill de desallotjament

Perdem la por al botxí. Can botxí es queda

Fa més d’un mes que ens vam alliberar del Botxí que oprimia aquest espai. Amb el mateix nom, aquest projecte neix des de la desobediència i l‘acció directa.

Aquesta antiga caserna militar, propietat de l’Ajuntament de Barcelona, portava buida uns anys, condemnada a les runes pel capitalisme dins d’aquest escenari de decadència en el que han convertit els nostres barris. Ara l’hem omplert d’il·lusió i esforç, trobades i conflictes, projectes… Vida.

En aquests mesos hem rehabilitat l’espai, malgrat les dificultats interposades per l’Ajuntament. A Can Botxí convivim unes vint persones i mitjançant l’okupació pretenem trencar amb el xantatge econòmic que ens imposa el sistema. No acceptem l’habitatge com a mercaderia. Volem trencar amb la lògica dels diners, treure el cap entre tanta misèria i violència i agafar les regnes de les nostres vides, posant en pràctica altres maneres de relacionar-nos, escapant de l’individualisme, l’alienació i la solitud. [Llegir més ]

Alliberat un nou espai al barri vell de Girona

okupagirona

L’Assemblea d’Arran Girona ha alliberat un espai al barri vell, al carrer Sant Jose número 7 ( darrere l’ajuntament) per fer-ne un espai alliberat autogestionat pels joves. L’assemblea ha ocupat l’immoble abandonat i en mal estat amb l’objectiu de rehabilitar-lo i donar-l’hi un ús comunitari. Existeix la necessitat de que el jovent es doti d’espais per a la promoció d’un model d’oci alternatiu i d’arrel popular, i de la conveniència de fer front a la deriva conservadora i dretana que ha emprès el govern, del país  (i de la ciutat) a partir d’iniciatives ciutadanes com aquesta. Okupen per arrelar, per fer-se forts, per empodorar-se, perquè el jovent necessitem espais d’oci alternatiu, espais d’autoorganització juvenil, espais de convivència, on crear, debtre, pensar i lluitar pel nou món que volem.

La okupació és una eina del jovent per trencar amb les ciutats i viles que ens aboquen a un oci consumista, basat en convertir-nos en mers espectadors o clients i no pas en subjectes actius de la realitat social en què vivim. La construcció d’espais populars que gestionen joves organitzats en assemblees, és la construcció del contrapoder popular a petita escala, és part de l’emancipació per la qual lluitem. Lluitem per l’alliberament de la nostre terra, els Països Catalans, però també de la terra en sentit literal, l’alliberament del medi rural (camps, boscos, deltes, aiguamolls, muntanyes) però també de l’urbà, de la dominació del capital privat mitjançant l’especulació, la destrucció del territori, la privatització, la gentrificació i altres processos contra les nostres viles, pobles i ciutats. [Llegir més ]

Tags:

Girona: Benvinguts al bloc d’Okupem Arrelem

okupem_arrelem

Casals Populars, Centres Socials Autogestionats, Naus ocupades, Espais Veïnals, Blocs de la PAH, Casals de Joves… cada dia són més els espais socials alliberats que entre totes anem teixint als barris i viles dels Països Catalans. Ho fem els moviments socials, les organitzacions polítiques, les associacions de caràcter local, els col·lectius juvenils, i els propis veïns i veïnes organitzats. I ho fem per denunciar un sistema que exclou a les majories socials d’espais on reunir-se i plantejar alternatives, d’espais d’oci, de trobada, d’activitats, d’espais autogestionats. Ho fem perquè volem trencar amb la lògica especulativa i la privatització de les nostres viles i ciutats, perquè volem ser nosaltres, entre totes i tots, que construïm el nou món rere les parets que ara engrendeixen les comptes corrents d’immobiliàries i grans propietaris. [Llegir més ]

Vila de Gràcia (BCN): Comunicat de L’armadillo, habitatge ocupat

Des de el passat 11 de febrer unes famílies i un grup joves amb el suport de la comissió d’habitatge de l’assemblea de la Vila de gràcia vam entrar a viure en unes vivendes entre carrer San Salvador i carrer Santa Clotilde.

L’ocupació sorgeix en primer lloc de la necessitat d’una vivenda per les famílies i els joves que ens hem trobat sense un lloc on viure pels elevats preus de les vivendes a Gràcia. En segon lloc l’ocupació és una estratègia per denunciar l’especulació immobiliària a la vila que està transformant gràcia en un barri per turistes i rics.

Ara, després d’un mes de l’entrada ens hem instal•lats; els primers dies les prioritats han sigut repartir-nos les tasques per cobrir les necessitats bàsiques de totes les ocupants per què puguem viure dignament. Les persones que vivim en els bloc ocupats conformem un grup molt divers composat per 5 famílies i 4 grups de joves. Actualment som 23 persones d’edats que van des dels 3 mesos fins al 40 anys.

Un bon nucli d’aquestes persones ens coneixem prèviament a l’entrada i durant aquest primer període hem estat enfortint els lligams entre nosaltres, l’objectiu és treballar conjuntament per tal que l’Armadillo pugui funcionar com una comunitat en què juntes s’enfronten els problemes i els recursos es reparteixen segons les possibilitats de cadascuna. Ens reunim un cop per setmana per tal de parlar de la gestió de l’edifici, així com la resolució de les problemàtiques i la programació d’activitats del grup

Moltes de les persones que formem part de l’Armadillo és el primer cop que ens trobem en la situació d’ocupar, per tant l’Armadillo per nosaltres, a més d’una necessitat és una experiència en que estem aprenent moltíssim les unes de les altres, formant una xarxa de suport entre les ocupants i amb tots els col•lectius i les persones a títol individual del barri que ens estan donant eines i molta força per tal que el projecte tiri endavant.

L’armadillo ens agradaria que fos un punt d’unió entre diferents lluites i volem reforçar aquesta connexió implicant també a totes les veïnes que vulguin conèixer el projecte.

L’armadillo
Juntes ho podem tot!

Barcelona: comunicat de la carboneria contra el seu desallotjament

– Un manifest per la biodiversitat urbana –

Ja han passat més de dos anys des de que el centre social okupat La Carboneria pateix l’amenaça d’un procés judicial que pretén acabar amb aquest espai de diversitat i les activitats que s’hi duen a terme. Durant aquest temps, i ja des d’abans de que La Carboneria iniciés el seu recorregut ara fa quatre anys, hem vist aparèixer, transformar-se i desaparèixer desenes d’iniciatives que apostaven per l’autoorganització de les nostres necessitats i la desobediència civil com a manera de sobreviure en un context cada vegada més deshumanitzat.
Desenes de brots que apunten a la gratuïtat , que aposten per diferents formes d’entendre el món, les rel·lacions, la cultura, l’oci, l’economia, el consum, …, són formes d’escapar de l’homogeneïtzació en la que estem immerses, i són espais on les persones que avui en dia volem acollir la diferència i la dissidència, i conrear la biodiversitat humana, enlloc d’exterminar-la.
Els desallotjaments de La Universitat Lliure La Rimaia i Barrilònia, els processos que estan vivint CanVies, El niu de la Guatlla i la Revoltosa, així com les coaccions a algunes assemblees de barri i tantes altres traves a col·lectius no són una coincidència.

El cas de la Carboneria no és massa diferent. El dimarts 18 de desembre el jutjat nº48 de Barcelona va emetre l’ordre de desallotjament del edifici que pretén culminar el procés civil iniciat contra aquest projecte, amb data per al proper 8 de Febrer de 2013. Tot plegat ometent que des de ja fa quatre anys, al barri de Sant Antoni de Barcelona, La Carboneria s’autogestiona per a realitzar activitats socials, culturals i polítiques, tractant diferents temàtiques: medi ambient, alimentació, solidaritat, conscienciació social, creació artística, cura del cos, mitjans alternatius i cultura no comercial entre d’altres. També aportant espais per a que altres col·lectius puguin desenvolupar les seves activitats i formant part activa del teixit associatiu del barri, alimentant una llavor amb personalitat pròpia.
La Carboneria vol ser un espai obert al barri, okupat en desobediència civil a les lleis que perpetuen situacions injustes, des d’on poder donar suport a altres lluites i llaurar la biodiversitat urbana. També és un projecte de vida comunitària que va néixer com a resposta al model basat en l’individualisme i en l’especulació imposada i coercitiva de les nostres llibertats. El que hi prima és el benefici col·lectiu en comptes de l’individual, teixint així relacions d’igualtat i llibertat entre les persones.

Qui demanda a La Carboneria és FBEX, una de les principals promotores immobiliàries espanyoles i una de les responsables d’aquesta estafa coneguda com “crisi”. FBEX es troba en procés de liquidació, després d’acumular un deute de 640 milions d’euros, i les propietats d’aquesta ja estan passant a mans de bancs i altres grans entitats. Així es fomenta la concentració de recursos de primera necessitat en mans d’una minoria que, a més a més, els mantindrà en estat d’abandó a l’espera de lucratives oportunitats de negoci. Tampoc és cap novetat afirmar, com ho fem, que les institucions públiques i les altres elits polítiques i econòmiques no dubten en fer servir tots els seus mitjans per acabar amb qualsevol procés d’autoorganització del poble que qüestioni el poder establert.
Actualment veiem com els projectes d’autogestió es reprodueixen arreu del territori i en tots els àmbits: ocupació d’hospitals, ocupació de terres per part de pagesos, d’escoles, plataformes de lluita contra els desnonaments, xarxes de suport mutu als barris, … Paradoxalment, ajuntaments i altres institucions públiques, acollint-se a una legalitat mancada d’ètica, s’obstinen a tallar d’arrel aquestes iniciatives populars o desallotgen sistemàticament edificis okupats per deixar-los buits durant anys (com serà el cas, també, de la Carbo), posicionant-se a favor, directa i indirectament, de la concentració de poder en unes poques mans.

Però ja som moltes les persones que hem decidit apostar pels projectes autogestionats com a forma d’emancipació i no ens aturarem davant les seves intencions de desforestar aquesta ciutat. Seguirem conreant i conreant-nos per tal de fer front al pensament únic que les elits ens imposen.

Per cada arbre que tallin plantarem un bosc.

Fem una crida a les xarxes afins pel suport mutu, i us convidem a les properes convocatòries que anirem publicant : http://laotracarboneria.net twitter: @OtraCarboneria mail: lacarboneria (at) squat.net

NO AL DESALLOTJAMENT DE LA CARBONERIA

LA CARBO FOT LLENYA!

Indymedia Barcelona: publicació oberta/460103.