Barcelona: Jornades per l’Okupació, febrer 2020

Ja estan aquí les Jornades per l’Okupació! Un febrer ple d’activitats a diferents espais okupats de Karcelona.
Manifestació, Dissabte 28 març, 18h Plaça Universita

Dissabte 8 de febrer
CSA CAN VIES – C/Jocs Florals 42

18.00h – Presentació de les Jornades
– Presentació del Manual d’Okupació “Despegando”, a càrrec de l’Oficina per l’Okupació de Karcelona
– Debat i preguntes entorn l’okupació
21.00h Sopar de Pintxos

Dissabte 15
HORT OKUPAT CA LA TRAVA – Travessera de Gràcia 154

10.30h Construcció d’un Bidó de Resistència
També tindrem altres bidons per destruir i veure quant difícil és [Llegir més ]

Barcelona: Sobre la Cinètika, sobre els espais lliures i autogestionaris

La nostra solidaritat, suport mutu i reconeixement a la feina diària, humil, conseqüent, viu i generós que fa la Cinètika des d’una posició anticapitalista, feminista, llibertària incloent, oberta a totes les veïnes i a totes les lluites de barri i de la ciutat. Un treball de resistència i construcció d’alternatives des de l’acció directa i l’autoorganització. També des de la cultura crítica, el debat constant. No hi ha millor discurs que la pràctica i ja són uns quants anys d’haver recuperat de diners, de mercat un espai, ocupant-, fent-ho públic sense que sigui institucional. Demostrant que és pot fer en ordre sense autoritat, que pot funcionar sense subvencions. Un espai per a la creació, per experimentar de forma lliure.

Cada vegada hi ha més, i es poden mirar experiències com la Cinètika. Ens donen ànim saber que existeixen, que els podem utilitzar, que ens podem donar suport creant xarxes de persones i llocs on oganitzarnos. No és casual que a Barcelona i en tants altres neixin i es mantinguin enfront de la mediocritat cultural i política de tants diners malgastats des de les institucions, de tant buròcrata i professional de l’entreteniment. Experiències de lliure pensament, de contracultura, de comunitats lliures. Assaigs del món que volem construir. [Llegir més ]

València: Trenta anys resistint i okupant a la ciutat

El Centre Social Okupat i Anarquista (CSOA) l’Horta del barri de Benimaclet de València, el CSOA la Gamberra del Campanar i el col·lectiu Espai Veïnal del Cabanyal celebren aquesta setmana la primera setmana de l’okupació, amb les jornades ‘L’okupació com a eina de la transformació social’. De dijous a dissabte, els centres socials i l’Ateneu llibertari del Cabanyal acolliran diferents xerrades, debats i actuacions musicals per tal de commemorar la memòria local dels moviments anticapitalistes i autònoms i continuar creant espais d’insubmissió.

L’oferta de pisos de lloguer disponible i amb un preu assequible a la ciutat de València s’ha reduït a més de la meitat en els últims anys. Els habitatges amb un cost inferior als 450 euros mensuals han disminuït de 2.930, en l’any 2014, fins a 233, en gener de 2017, segons les dades recollides per l’Ajuntament de València en l’informe realitzat en el marc del Pla estratègic d’habitatge. [Llegir més ]

Prats de Lluçanès: Col·lectius del Lluçanès ocupen un edifici modernista del BBVA per crear-hi un ateneu popular

La Torre Malla, l’okupació de la qual es va fer pública a finals del mes de novembre, està situada a Prats de Lluçanès i la seva propietat ha passat per les mans de diversos bancs i fons d’inversió. Ara, els col·lectius ocupants aposten per “construir, entre totes, un espai comú on compartir experiències, lluites, coneixements i formació”.

Fa poc més d’una setmana una seixantena de persones va participar en la col·lectivització d’un edifici modernista, la Torre Malla de Prats de Lluçanès, per crear-hi un Ateneu Popular. L’edifici modernista actualment estava en mans del BBVA, a la venda i sense ús. Veïns i veïnes del poble i del territori proper s’han fet seu un edifici que volen obrir a tots els col·lectius i associacions del Lluçanès.

L’ocupació va estar reivindicada pel col·lectiu anticapitalista i en defensa del món rural Truja Negra, pel col·lectiu feminista La Fetillera i pel CDR del Lluçanès, encara que aquests darrers van mostrar algunes discrepàncies internes una vegada fet públic el manifest conjunt.

Les tres entitats compten amb la participació de persones dels tretze municipis que conformen la comarca –no reconeguda oficialment– del Lluçanès. Un territori que forma part de les comarques d’Osona, Berguedà i Bages, on viuen unes 7.600 persones. [Llegir més ]

Girona: L’Ateneu Popular Salvadora Catà, al punt de mira de CaixaBank

Després de quatre anys de referencialitat entre els moviments socials de la ciutat, l’espai es veu ara amenaçat per una demanda de desallotjament presentada per Building Center, propietària de la finca i empresa filial de l’entitat bancària. Des de l’ateneu han endegat una campanya per posar pressió sobre CaixaBank fins que s’avingui a seure en una taula de negociació.

Ja han passat més de quatre anys que els col·lectius anticapitalistes de la ciutat de Girona, en el transcurs de la manifestació de l’1 de Maig del 2015, okupaven una antiga oficina bancària de Caja Sol a la Plaça Josep Pla. Durant aquests 4 anys, l’ateneu, ha esdevingut una autèntica referència a la ciutat. Des dels primers dies de l’okupació de l’espai, desenes de col·lectius i entitats van implicar-se en el projecte contribuint al creixement de l’ateneu i convertint-lo en la seva seu. Ara bé, tot aquest bagatge de mobilització i referencialitat transformadora es troba avui en perill a causa de la demanda de desallotjament presentada per la propietària de la finca, Building Center (filial de CaixaBank). [Llegir més ]

Madrid: La policia desallotja el centre social La Ingobernable

Passades les sis del matí, la Policia Municipal ha procedit al desallotjament de l’edifici de la Ingobernable, un node dels moviments socials en ple centre de la capital de l’Estat espanyol.

Passades dos quarts de set del matí, el canal de comunicació del Centre Social La Ingobernable, situat al carrer Gobernador al costat del Paseo del Prado de Madrid, ha alertat del desallotjament de l’immoble.

Efectius de la Policia Municipal i del Cos Nacional de Policia (CNP) han executat l’ordre de desallotjament que hi havia sobre el centre des de l’inici de curs. La força pública ha perimetrat tots els accessos a l’edifici, utilitzant fins i tot drons per a vigilar la zona. En l’operatiu del desallotjament han participat més de 130 agents (comandaments inclosos) i 32 vehicles, procedents de les Unitats de Suport a la Seguretat (UAS), i personal de diferents Unitats de Districte (Centre Nord i Sud, Arganzuela, Salamanca i Chamberí).

Els canals de l’assemblea del centre social denuncien que la dreta que governa l’Ajuntament ha enviat a desallotjar “per la força, sense diàleg ni previ avís”. L’assemblea ha convocat a les seves xarxes a acudir a l’edifici. S’espera que en les pròximes hores l’assemblea informi dels passos a donar després d’un desallotjament que es produeix dos anys i mig després de la recuperació de l’edifici. De moment, ha convocat una concentració de protesta pel desallotjament avui, 13 de novembre, a les 19 h al costat de l’edifici de Caixaforum, a escassos metres de l’edifici de la Ingobernable. [Llegir més ]

València: L’horta que lluita contra els interessos de l’Autoritat Portuària

Divendres 27 de setembre les excavadores reduïen a runes el Forn de Barraca, una alqueria centenària de l’Horta Nord, a causa de les obres d’ampliació de la V-21 i de connexió amb l’accés nord al Port de València. La demolició d’aquesta casa ha suposat un colp emocional per als propietaris. Són moltes, però, les famílies que han sigut víctimes de l’expansió de l’Autoritat Portuària de València, que controla els ports de València, Sagunt i Gandia.

Camps infinits de ceba, xufa, albergínia o carxofa. Erigides entre els cultius, les alqueries vigilen la vasta plana. El miol d’algun gat i les veus d’uns llauradors a la llunyania es confonen amb el soroll del trànsit, que intenta trencar la pau que es respira a l’Horta de València un diumenge de vesprada. Lluís Fontelles, activista de Per l’Horta i arrendatari de tres horts xicotets, busca dues gatetes. Vivien al Forn de Barraca, forn centenari fundat en l’any 1906, fins que van arribar les màquines amenaçant d’enderrocar-lo i van haver d’abandonar el seu habitatge. “Són els efectes derivats de l’ampliació de la V-21. Dues vides sobre les quals també cauen les rajoles”, lamenta Fontelles. [Llegir més ]

Barcelona: ¡Ka La Kastanya son disturbios!

[Llegir més ]

Barcelona: De Ca La Trava a Ka La Kastanya Resistim

Ja són tres setmanes en perill imminent de desallotjament, cada nit amb la incertesa de si la policia vindrà a fer-nos fora de casa a cop d’ariet. Aquí seguim, nit rere nit resistint a casa nostra, perquè no pensem marxar silenciosament.

No és la primera vegada que ens enfrontem als especuladors i les forces repressives, fa menys d’un any ja vam viure el desallotjament de Ca La Trava, vint-i-un dies en data oberta fins que una matinada, a les 5.45h, van aparèixer les furgones, repletes de Mossos, per fer-nos fora de casa. Aquell dia vam resistir i els carrers es van encendre en resposta, però la lluita no va acabar amb el desallotjament de Ca La Trava, al cap d’uns mesos vam tornar a enfrontar-nos a la policia mentre impedíem l’enderroc de l’edifici i, quan l’enderroc es va efectuar, vam okupar el solar on abans havíem viscut. Ara Ca La Trava és un Hort Okupat, una nova trava a la gentrificació, impedint que la “Llave de Oro” construeixi nous pisos de luxe al barri.

El dilluns següent d’okupar Ka La Kastanya es va presentar un grup de treballadors amb la intenció d’enderrocar l’edifici, per tal que la immobiliària Èlix hi pogués construir pisos de luxe. Fa 11 mesos que resistim a Ka La Kastanya, impedint aquest projecte especulatiu, i la resistència no acabarà amb el nostre desallotjament, perquè la nostra lluita va més enllà de la nostra casa, més enllà de nosaltres. [Llegir més ]

Barcelona: Les Macrofestes de Gràcia maten el Barri

La Gràcia que coneixem està morint i la gentrificació l’està matant. Les Festes de Gràcia són part del problema i els moviments polítics i alternatius no estem fent res al respecte.
Apart dels 24 espais oficials de festa, aquest any tenim 7 espais alternatius:

– Raspall
– (Ni) Sant Pere (Ni) Martir
– Ateneu Llibertari
– Festes Llibertaries
– CP Tres Lliris
Ka La Kastanya i Ca La Trava
– El Polvorí

Set espais! Tot i que, probablement, en els set espais podrem trobar crítiques al model de festes actual, realment hem estat incapaces de bastir una alternativa real, de generar una resposta o una mínima resistència organitzada. Ni tant sols hi ha hagut cap campanya política en cap sentit. Any rere any les festes esdevenen més macrofestes i la gentrificació avança amb la mínima oposició.
Amb aquest comunicat pretenem obrir el debat i l’autocrítica sobre el que està passant amb les Festes de Gràcia, també intentar començar a construir les bases per a poder generar una resposta organitzada. [Llegir més ]