Barcelona: La situació del Banc Expropiat després del «Banc Amagat»

Banc_Expropiat_despres_del_Banc_AmagatJa fa més de dos mesos del «Banc Amagat», l’últim intent de tornar al Banc Expropiat, i, encara que no ho vam aconseguir, seguim valorant quins seran els nostres següents passos.

D’una banda perquè, com hem assenyalat diverses vegades, el Banc Expropiat –com a espai físic– té més significat simbòlic que el local en si mateix. No només ha estat un punt neuràlgic de l’activitat del barri, com a font de resistència activa gràcies al valor propi del projecte, sinó que també té un valor simbòlic tant en l’imaginari com en la pràctica quotidiana davant l’inexorable avanç de l’elitització a Gràcia.

Des d’aquest intent d’ocupació hem avaluat els errors i els encerts de les últimes accions que hem portat a terme i hem replantejat l’ús que donem i que volem donar a la Sucursal, l’espai que vam ocupar el mes d’agost. Encara que la nostra idea sempre ha estat que aquest espai no sigui el nou Banc Expropiat –tant per la nostra obstinació en tornar a l’antiga seu com per la mida d’aquest local, que no permet desenvolupar gran part de les activitats que formen part del nostre dia a dia– fins ara ha complit la funció que havia de desenvolupar: acollir les activitats del Banc (la Xarxa d’Aliments, el taller de costura, la botiga gratis, el cinefòrum…) que mai han deixat de funcionar i servir com a base per a la resta d’activitats. [Llegir més ]

Mataró: Una sentència posa en dubte que la família Nonell sigui la propietària de l’ateneu la Trama

Ateneu_Popular_La_Trama_MataroSegons es desprèn de les dades del Registre de la Propietat, la titularitat de l’edifici correspon a la societat mercantil Avantage Disc SL i no pas a la família Nonell, tal com han informat diversos mitjans de comunicació.

“Una dona malviu en un garatge perquè té la propietat okupada”. Així titulava el periodista Fede Cedó un article publicat el 15 de desembre al diari La Vanguardia. La successiva rèplica de la peça a diversos portals digitals ha derivat en titulacions on s’arribava a afirmar que l’immoble en litigi era “la seva casa”.

Segons La Vanguardia, Emilia Dávila, dona de 63 anys i vídua de l’empresari Miquel Nonell -que va forjar un imperi tèxtil a la capital del Maresme-, viu en una planta baixa que el rotatiu del Grup Godó defineix com a “garatge estret i fosc”. Malgrat això, el diari afirma que “té propietats que la traurien de l’atzucac, un edifici fabril al centre de la ciutat que no pot tocar perquè els okupes de l’ateneu popular La Trama s’hi han instal·lat”. La sentència judicial i les dades del registre mercantil a les quals ha tingut accés la Directa qüestionen aquesta afirmació, si més no, en relació a la propietat de l’edifici. [Llegir més ]

Lleida: La Chispa compleix nou anys d’okupació amenaçada pel desallotjament

CSO_La_Chispa_Cami_de_la_Creu_LleidaEns trobem a les afores de Lleida, a la partida d’Alpicat. Aquesta zona ha patit un gran canvi en els darrers anys: on abans hi havia petits horts i torres familiars avui en dia s’alcen vàries cadenes de menjar ràpid, grans superfícies comercials, hotels i xalets de luxe. Les empreses que actualment són propietàries dels terrenys han anat desplaçant a les veïnes de la zona, comprant les seves terres a preus elevats.

Al costat de naus grises i llums de neó destaca una casa amb la façana pintada amb murals de colors. Des de la carretera N-240 es pot llegir l’eslògan “Okupació i Resistència”, tota una declaració d’intencions del que qualsevol persona es pot trobar dins d’aquest recinte. El Centre Social Okupat La Chispa, tal com s’anomena des de fa nou anys aquest projecte, podria desaparèixer víctima d’aquest procés d’engoliment de l’horta per part de la ciutat.

Els terrenys en els quals es troba edificada aquesta torre –que consta d’una masia central, uns magatzems laterals i una zona de cultius– portaven abandonats més de 20 anys. L’any 2008, un grup de joves va decidir establir-s’hi i reformar-los. Les tasques de neteja i reconstrucció van donar pas a un espai d’habitatge i hort col·lectius i a un centre social, des d’on es farien nombroses activitats polítiques i culturals. [Llegir més ]

Barcelona: Dues dones de les Corts denuncien els Mossos per vexacions durant un registre corporal

201610_Protesta_despres_del_desallotjament_centre_social_La_BenaventuradaL’assemblea de dones Cortsenques Dissidents denuncia que es van produir abusos mentre eren escorcollades després de desallotjar el Centre Social la Benaventurada, el passat 30 d’octubre.

L’assemblea de dones del barri barceloní de les Corts Cortsenques Dissidents, juntament amb Alerta Solidària i la Benaventurada han fet aquest matí una roda de premsa a les portes de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, justament abans de presentar una denúncia per vexacions contra els Mossos d’Esquadra. També han inclòs a la denúncia la comissió d’un pressumpte delicte de violació de domicili perquè entenen que no es comptava amb autorització ni procediment judicial per dur a terme el desallotjament de l’immoble.

La denúncia es basa en el fet que, segons els col·lectius denunciants, el passat 30 d’octubre, durant el desallotjament de l’edifici de la Benaventurada, els Mossos d’Esquadra haurien efectuat registres corporals integrals amb nuesa tant sols a dues de les presents, totes dues dones. Des de Cortsenques Dissidents s’entén que els Mossos d’Esquadra van sobrepassar els límits contemplats en la llei durant aquesta mena d’actuacions, i denuncia que “aquestes actituds estan avalades pel conseller d’Interior”. Segons Norma Pedemonte, portaveu d’Alerta Solidària, “es tracta d’unes actuacions clarament vexatòries i que no tenen altra finalitat que perpetuar la discriminació de gènere que patim les dones”. [Llegir més ]

Lleida: CSO la Chispa, video denuncia

Barcelona: Els Mossos desallotgen sense ordre judicial un bloc d’habitatges okupat a Sant Andreu

20170203_desallotjament_carrer_Portugal_53_st_andreu1L’edifici s’ubica al carrer Portugal 53, és propietat de l’empresari immobiliari Santiago Cardete i fa més de 18 anys que està abandonat. Aquest és el cinqué intent d’okupació i s’havia fet públic aquest mateix matí.

El bloc d’habitatges situat al número 53 del carrer Portugal –districte de Sant Andreu de Barcelona– amaga 4.341 m2 d’habitatge en desús, com a mínim des de fa divuit anys. Era el cinquè intent d’okupació i s’ha fet públic aquest matí, fent-ho coincidir amb les Jornades per l’Okupació programades a la sala La Cinétika. Però poques hores després, ha estat desallotjat pels mossos, just en el moment en que s’estaven començar a fer un seguit d’activitats programades al carrer per inaugurar l’espai. Sis persones han estat identificades pels agents policials. Totes les activitats programades pel cap de setmana s’havien traslladat al Parc de la Pegaso, que es troba al davant mateix de l’edifici.

Poc després de fer-se pública l’okupació, el col·lectiu okupant ha llegit un manifest reivindicant el dret a l’habitatge: “Denunciem amb els nostres actes i no amb instàncies de paper mullat, que hi ha cases buides”. El col·lectiu autònom, anticapitalista i feminista protestava activament contra el que consideren “especulació i lucre que es fa a costa dels drets i necessitats bàsiques”. En les seves paraules, “l’habitatge és la base d’una mínima estabilitat per tenir un mínim de salut, descansar, dormir, endreçar-nos… Qui mercadeja amb això, quin respecte mereix?”. [Llegir més ]

Calella: La Bruna, un hotel okupat al cor de la Calella turística

La_Bruna_CSO_Carrer_Disputacio_30_CalellaFa poc menys d’un mes que un grup de veïnes del poble va decidir okupar l’immoble, propietat d’Industrial Roige SA, per fer-hi un espai autogestionat, que s’inaugura demà dissabte 28 de gener.

Són les sis d’una tarda de gener i al carrer Diputació de Calella, a l’Alt Maresme, amb prou feines hi ha algun cotxe despistat. Lluny queda el tragí estiuenc de pells vermelles i xancletes amb mitjons que omple aquest carrer, xamfrà amb la Riera de Calella, fa anys convertida en ressort turístic de discoteques, bars, hotels i llums de colors. Quan baixen les temperatures, el turisme, l’activitat predilecta del poble -fins i tot hi té un museu dedicat- s’apaga i amb ella bona part dels carrers queden morts.

Hotel Amaika, quatre estrelles, silenci; Hotel Les Palmeres, quatre estrelles, silenci; Hotel Marítim, tres estrelles, silenci; Hotel Terramar, tres estrelles, silenci; Hotel Gaviota, en algun moment havia tingut unes estrelles que fa més de deu anys que han caigut, remor darrere la tanca. En un dels murs del darrere, un cartell anuncia que dissabte 28 de gener s’inaugura el centre social autogestionat La Bruna. [Llegir més ]

Barcelona: De centre social okupat a negoci turístic

barcelonaFins a una desena d’immobles que albergaven projectes socials d’okupació de Barcelona –des de l’espai Magdalenes fins a Barrilonia o La Rimaia II– s’han convertit els darrers anys en hotels, hostals o apartaments turístics.

L’okupació i desallotjament de l’immoble batejat fugaçment com La Benaventurada, al barri de les Corts, va suposar un nou capítol en l’estira-i-arronsa dels moviments socials barcelonins en la seva lluita contra l’especulació i l’abandonament d’espais de la ciutat. Però l’episodi també serà recordat per factors d’un caràcter més innovador, com l’actuació dels Mossos d’Esquadra complementant el treball previ d’una empresa de seguretat privada –Elite control– que va bloquejar l’accés a l’immoble i, sense ordre judicial ni permís d’obres, va supervisar la tasca d’uns operaris que van tapiar-ne l’accés.

El desallotjament també va escenificar els interessos creuats de grups pro i anti okupació. D’una banda, amb la presència i la pressió d’activistes, simpatitzants i algunes regidores municipals com Laura Pérez (BeC) i Maria José Lecha (CUP) en les concentracions de suport davant de l’edifici. De l’altra, amb la col·laboració en el desallotjament de l’edifici d’Elizabeth Casañas, presidenta de la Plataforma Pro Habitatges Turístics (PPVT, per les sigles en castellà) i fundadora d’Acomodis, empresa dedicada a llogar immobles per dies. Casañas, juntament amb membres del grup de Ciutadans a les Corts, va ser una de les promotores de les protestes d’un sector del veïnat contra el projecte d’okupació i inclús va accedir a l’interior de l’immoble -amb les okupants a dins- a través d’una porta del terrat amb accés a l’escala. Dessallotjat l’edifici, l’advocada Sonia Reina, de Ciutadans, va oferir suport jurídic als operaris. [Llegir més ]

A contrarellotge per rescatar Barcelona del turisme depredador

Screenshot_2017-01-24_12-25-48Divendres 27 de gener està previst que s’aprovi a l’Ajuntament el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) per intentar regular un model de ciutat que està expulsant el veïnat de molts barris.

La ciutat de Barcelona ha esdevingut en els darrers temps un destí turístic de primer ordre a escala mundial i compta per milions les visitants que acull durant tots els mesos de l’any, fruit de la desestacionalització del sector. La seva posició privilegiada al mapa i els seus múltiples atractius i reclams han fet de trampolí per projectar internacionalment una ciutat que no ha tornat a passar desapercebuda des de la celebració dels Jocs Olímpics, enguany fa 25 anys.

Les darreres dècades, la ciutat no ha parat de créixer focalitzant gran part de la seva economia en el sector serveis, cada cop més orientat a satisfer les demandes de les viatgeres que no pas a cobrir les necessitats del veïnat. Segons dades d’un estudi elaborat pel mateix Ajuntament sobre el Producte Interior Brut (PIB) l’any 2015, el 90% de l’estructura productiva de la ciutat està dedicada a aquest sector, del qual el 42,3% del pes recau sobre el comerç, el transport, l’hostaleria i les activitats immobiliàries, totes directament relacionades al negoci turístic, que, segons les estimacions, aporta el 14% del PIB de la ciutat. [Llegir més ]

Barcelona: Especulació, un cas ‘Praktik’

salvem_les_drassanesLa cadena d’hotels vol construir el seu nou establiment a Barcelona en dos solars del Raval, a tocar de les Drassanes. El preu dels terrenys s’ha multiplicat per 38 en els últims setze anys.

Dos solars destinats a la construcció d’habitatges socials es compren per 588.000 euros el 1999 i, setze anys més tard, es venen per més de 22 milions d’euros per emplaçar un hotel de dos edificis. Aquesta és la història dels dos descampats situats a la part més meridional del Raval, al triangle que formen els carrers Peracamps, Cid i Portal de Santa Madrona, just a tocar de l’edifici històric de les Drassanes de Barcelona.

És en aquests solars on la cadena Praktik vol construir el seu nou hotel a Barcelona, el cinquè del grup a la capital catalana. I és la gestió d’aquests terrenys la que ha endegat una de les últimes lluites veïnals contra el sector turístic. Els successius canvis en la propietat i en els usos de les dues parcel·les són una mostra de l’especulació immobiliària, a Barcelona, en uns terrenys que durant setze anys han vist com el seu valor inicial es multiplicava per 38 mitjançant tres operacions de compravenda entre el 1999 i el 2015. No era l’únic solar al Raval: segons l’Ajuntament de Barcelona en un informe publicat l’any 2010, a Ciutat Vella, des del 1980 fins al 2002, “s’expropien i s’enderroquen aproximadament uns 500 edificis, que suposen 400.000 metres de sostre edificat, 4.200 habitatges i 800 locals i 100.000 metres de sòl alliberat”. [Llegir més ]