Barcelona: Els Mossos es contradiuen en el judici a quatre detinguts durant les protestes per Can Vies

Franz i Adrià són els dos únics nois del cas que han fet campanya durant els darrers mesos exigint la seva absolució. La fiscalia demana per cadascun dels quatre tres anys i mig de presó per atemptat contra l’autoritat i desordres públics.

Aquest dilluns al matí s’ha celebrat una nova vista a la Ciutat de la Justícia contra quatre de la setantena de persones que van ser detingudes durant les protestes contra el desallotjament fallit de Can Vies ara fa més de tres anys. Al judici d’avui hi havia convocat un cinquè jove de nacionalitat holandesa, que no ha estat localitzat des que va abandonar la comissaria, motiu pel qual està en cerca i captura i la jutgessa ha celebrat la sessió declarant-lo en rebel·lia processal. Val a dir que la mateixa nit dels fets un sisè noi va ser detingut al mateix indret, però pel fet de ser menor no ha seguit el mateix procediment que la resta. [Llegir més ]

Barcelona: Jutgen el mosso que va rebentar l’orella a un veí de Sants durant les protestes per Can Vies

Després de més de tres anys, l’agent antidisturbis amb número de placa 9802 seurà a la banqueta dels acusats per haver partit en dos l’orella d’un ciclista. L’acusació demana sis anys de presó i quatre d’inhabilitació.

Han passat més de tres anys des que un mosso d’esquadra va rebentar l’orella d’un ciclista durant les protestes pel desallotjament de Can Vies. Demà a les 10 h del matí se celebra el judici en què l’acusació demana un total de sis anys de presó per a l’agent per un delicte contra la integritat moral i lesions, i quatre anys d’inhabilitació, així com 6.000 euros d’indemnització.

Els fets van succeir el 27 de maig de 2014, a la plaça de Sants de Barcelona, quan diverses dotacions de la Brigada Mòbil i de l’ARRO van carregar contra el veïnat que es manifestava en defensa del centre social autogestionat i altres vianants que circulaven per la plaça. El moment en què un agent va colpejar amb la porra el cap d’un ciclista i la sang de l’orella li regalimava per la cara, va ser captat per les càmeres de Fotomovimiento. [Llegir més ]

Barcelona: La Generalitat demana set anys de presó per a quatre detinguts durant els fets de Can Vies

Set agents dels Mossos d’Esquadra que van participar en la detenció han estat processats sota l’acusació de lesionar tres dels joves.

Aquest dimecres s’ha presentat la campanya Quatre Roses per donar suport als quatre joves a qui la Generalitat demana set anys de presó. A tots ells, se’ls acusa d’un presumpte delicte d’atemptat amb mitjà perillós i de causar danys i desordres públics durant la tercera nit de les protestes contra el desallotjament de Can Vies, el 28 de maig de 2014. Per a un d’ells, acusat de llançar una pedra que hauria ferit un agent, demanen dos mesos més de presó.

Al seu torn, la defensa, que destaca que els joves s’havien manifestat pacíficament i van ser detinguts quan tornaven cap a casa, va presentar una denúncia contra set agents de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra i el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ha acordat la seva imputació per un presumpte delicte de lesions contra tres dels joves. [Llegir més ]

Barcelona: Artur Mas, víctima i botxí

El dit acusador del president de la Generalitat ha impulsat nombrosos procediments penals contra vaguistes i manifestants els últims anys. El cas més conegut el trobem en l’acció Aturem el Parlament, però la llista és llarga.

Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau afronten una petició de sis mesos a un any de presó i la inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic arran de la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014. L’ANC, Òmnium i l’Assemblea de Municipis per a la Independència han fet una crida a solidaritzar-se amb el president, però, dins els moviments socials, han sorgit veus que recorden el paper acusador del Molt Honorable en d’altres causes judicials.

Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT Catalunya, manifestava en un article d’opinió recent: “No em puc solidaritzar amb un cap d’un govern que s’ha personat sistemàticament com a acusació contra militants de moviments socials, sindicals i polítics de l’esquerra alternativa”. Si repassem les darreres pàgines de la història judicial catalana, veurem que l’envestida acusatòria no s’ha limitat a les activistes, sinó que ha arribat més lluny. És el cas dels membres d’una família d’origen guineà que viuen i treballen a Catalunya des de fa trenta anys. Verónica Loká, Eliseo Loyé i els seus tres fills residien al número 22 del carrer d’Andrade, al barri del Clot de Barcelona. El 25 de juliol de 2011, van viure un dels episodis més traumàtics de la seva vida. [Llegir més ]

Barcelona: L’Audiència de Barcelona recrimina l’actuació dels Mossos i absol tres encausades per l’efecte Can Vies

La secció setena considera “irraonable” el testimoni de cinc agents i desmunta la tesi que va portar a una pena de tres anys i mig de presó dictada pel jutjat penal 27.

El jutge Guillermo Benlloch i cinc agents de la Unitat Central d’Informació dels Mossos d’Esquadra han rebut un dur correctiu de l’Audiència de Barcelona. La sentència absolutòria de la secció setena, amb data de 20 de juliol, tomba la tesi relatada pels agents i avalada pel jutge d’instrucció. Els tres magistrats que la signen –Ana Ingelmo, Luis Fernando Martínez i Ana Rodríguez– conclouen que “cap dels agents va poder apreciar els trets fisonòmics rellevants i distintius, ningú va veure el rostre de les persones que es trobaven al terrat, i això es desprèn, no només de les mateixes declaracions dels agents, sinó també de les condicions d’observació abans analitzades”. [Llegir més ]

Barcelona: Impulsen una campanya per l’absolució de dos estudiants de la UPF detinguts durant l’efecte Can Vies

Han recollit el suport d’una quarantena d’entitats i personalitats de l’àmbit polític, educatiu i activista. La petició fiscal és de tres anys i mig de presó.

En Franz té 22 anys i és originari de Tiana, l’Adrià en té 25 i és veí de Reus. Tots dos afronten una petició fiscal de tres anys i mig de presó per haver participat en una manifestació contra el desallotjament de Can Vies. Els fets van passar la nit del 28 de maig de 2014, en el marc de la tercera jornada de protestes, pocs minuts abans que l’alcalde Xavier Trias anunciés l’aturada de l’enderroc de l’edifici. Circulaven pel carrer Sagunt, a l’alçada de Jocs Florals, quan de sobte, furgons de la Brigada Mòbil els van barrar el pas i els van detenir. Altres tres persones també van ser detingudes en el mateix punt. L’acusació penal és pels presumptes delictes d’atemptat contra l’autoritat i desordres públics i es fonamenta en el testimoni de tres policies que asseguren haver-los vist llançar pedres contra els vehicles policials. [Llegir més ]

Una desena d’assemblees antirepressives fan pinya i convoquen una marxa sota el lema ‘Lluitant respondrem’

La protesta es fa aquest dissabte 13 de juny i aplega els casos Pandora, Pinyata, Efecte Can Vies, vaga general 29-M, Aturem el Parlament, Tres de Lleida, Sergi i Quique, 5 anarquistes de Sabadell i Antifeixistes 12-O de 2013.

Des de fa tres anys, les operacions dels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional espanyola contra els moviments socials s’han multiplicat. Les detencions posteriors a l’encerclament del Parlament de Catalunya van obrir una etapa de barra lliure repressiva que Felip Puig va definir amb aquella frase “d’anar una mica més enllà de la llei”. La pàgina web de delacions i les posteriors detencions de persones que havien participat en la vaga general del 29 de març de 2012 van consolidar un modus operandi policial que té en la Divisió Central d’Informació la seva punta de llança. Seguiments, escoltes telefòniques, monitoreig de les xarxes i portes esbotzades de matinada són pràctiques que s’han fet habituals. Des del Departament d’Interior català i des del Ministeri de l’Interior espanyol s’ha posat el punt de mira en el moviment anarquista, les operacions Pandora i Piñata en són els dos exemples més clars. A aquest balanç cal sumar-hi les detencions per les protestes antifeixistes del 12 d’Octubre i en el marc de la resistència al desallotjament frustrat de Can Vies. [Llegir més ]

Barcelona: El jutge considera provat que els Mossos van trencar el vidre de la ‘Directa’ i La Ciutat Invisible

La sentència conclou que un agent “va parar la baixada de la barrera metàl·lica” i un altre agent no identificat va donar “un cop amb la seva defensa al vidre del local, trencant-lo i projectant els vidres cap a l’interior”.

El jutge Miralles Carrió, titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, s’ha vist obligat a absoldre els set agents imputats pel trencament del vidre del local de la Directa i la llibreria La Ciutat Invisible. La raó fonamental és que els policies van mentir durant el judici i això ha fet que no es pugui determinar quin d’ells va ser l’autor material del trencament del vidre de l’aparador del local la nit del 26 de maig de 2014. Segons la sentència –que s’ha comunicat aquest matí– el jutge considera provat “que en arribar a la cantonada els agents van baixar de la furgoneta i es van dirigir cap a un grup de gent que es trobava al davant del local del carrer Riego 37, provocant que aquests es fiquessin a corre-cuita a dintre del local”. Contradient la versió manifestada pel sergent i els sis agents del furgó, el magistrat assegura que “un d’aquests dos agents no identificats va parar la baixada de la barrera metàl·lica i la va empentar cap amunt, moment en que l’altre agent no identificat va donar un cop amb la seva defensa al vidre del local, trencant-lo i projectant els vidres cap a l’interior”. Tot seguit, “els agents van tornar a pujar a la furgoneta i van marxar del lloc”. [Llegir més ]

Barcelona: Les advocades de les acusades denuncien que els Mossos van ocultar una gravació clau dels fets de l’Efecte Can Vies

Ho denuncien alguns dels advocats defensors dels tretze joves condemnats a penes d’entre un any i un any i mig de presó. Estudiaran la presentació d’una querella i recórrer la sentència.

Els advocats Eduardo Cáliz, Gabriel Miró i Laia Serra, encarregats de la defensa d’alguns dels tretze joves condemnats pel jutjat penal 28 de Barcelona, denuncien que “atès que els joves no hi apareixien” el cos dels Mossos d’Esquadra va ocultar una gravació efectuada pel Grup d’Obtenció i Anàlisi de la Prova de la Brigada Mòbil. Van ser dos agents adscrits a la unitat E-700 els que van efectuar l’enregistrament amb una càmera digital, però després, sorprenentment, les imatges no es van incorporar a l’expedient judicial del cas. Aquesta actuació, segons Cáliz, podria ser clarament il·legal, i ja ha anunciat que “prendrà mesures legals” al respecte. Segons Cáliz, les imatges no es van entregar al jutjat perquè “s’hauria acreditat la innocència dels nostres defensats”. Els tres lletrats, han fet una primera valoració de la sentència que reproduïm a continuació, a l’espera de fer-ne una amb més profunditat amb els joves condemnats, les seves famílies i les organitzacions antirepressives. [Llegir més ]

Barcelona: Penes d’entre un any i un any i mig de presó per a tretze encausats pels fets de Can Vies

La sentència els condemna per atemptat i desordres però desestima les penes d’entre cinc i sis anys que demanava la fiscalia.

El Jutjat del Penal número 28 de Barcelona ha interposat penes de presó d’entre un any i un any mig a 13 persones que van ser jutjades fa una setmana per la seva pressumpta participació en les protestes com a conseqüència del tancament del Centre Social Ocupat de Can Vies, al barri de Sants de Barcelona, el maig de l’any passat. La sentència condemna a tots tretze processats a un any d’empresonament per un delicte d’atemptat, i a set d’ells a una pena addicional de sis mesos per desordres públics. Desestima, però, la circumstància agreujant que solicitava la fiscal per demanar penes d’entre cinc i sis anys; durant la celebració de la vista oral, la fiscal va intentar argumentar que els tretze encausats conformaven un grup organitzat que van llançar llambordes, pedres i ampolles de vidre a la policia. [Llegir més ]