Barcelona: Desallotgen i tapien sense ordre judicial el centre social La Benaventurada

20161028_Desallotgen_La_BenaventuradaL’actuació irregular es produeix tres setmanes després que desenes de joves del districte barceloní de les Corts de Barcelona reobrissin i rehabilitessin l’immoble. S’ha convocat una concentració de protesta a les 7 davant de l’edifici.

A les vuit del matí del 28 d’octubre, una veïna es llevava i veia un grup de gent trencant el cadenat que tancava La Benaventurada. Una furgoneta s’aturava i un grup d’operaris començava a descarregar maons. La veïna va agafar el telèfon i trucar. En menys d’una hora són 40 persones les solidàries que es van apropar a les portes de l’edifici del número 25 del carrer de Benavent, alliberat fa tres setmanes.

Sense permís d’obres –un extrem confirmat per la Guàrdia Urbana–, un grup de treballadors de la construcció, per ordre d’uns individus no identificats, va tapiar l’entrada al local deixant la persiana bloquejada. Els Mossos d’Esquadra –capitanejats per l’intendent Enric Garcia Doñate, rellevat de Ciutat Vella arran de l’homicidi de Juan Andrés Benítez– es van personar al lloc dels fets i van adoptar un paper de contenció més que no pas de mediació, animant a les actuals habitants de l’edifici a cursar una denúncia per poder recuperar el material i les pertinences que hi tenien a l’interior. Els encarregats de dirigir l’assalt no es van voler identificar obertament però els Mossos van assegurar que eren una part representant de la propietat. Segons consta al registre, la titularitat és de l’empresa immobiliària Especialistes del subsòl, SL, actualment en fallida i amb una hipoteca en mans de la Sareb. [Llegir més ]

Barcelona: L’Ajuntament desmenteix que els propietaris de la Rimaia tinguin cap llicència d’obres

Rimaia_Barcelona_La promotora immobiliària Camat SL va al·legar davant la jutgessa que les obres eren “imminents” i per això demanava un desallotjament cautelar urgent

“No consta cap llicència d’obres, comunicat, ni assabentat en referència a la ronda de Sant Pau 12, ni a carrer de les Flors 11, des de la data de la construcció de l’immoble”. Així de contundent és la resposta de l’Ajuntament de Barcelona a la petició feta per les actuals habitants de l’edifici de la Rimaia de la ronda de Sant Pau. És a dir, els administradors de la finca, capitanejats per l’empresari Santiago Cardete Olmo no han demanat mai, des de l’any 1993, una llicència d’obres per a fer cap reforma i desbloquejar la situació d’abandó de l’immoble. La informació és rellevant, atenent a que la propietat va assegurar davant la jutgessa que les ocupants estaven provocant pèrdues econòmiques per la impossibilitat de tirar endavant aquestes obres, i per això, reclamaven que la justícia ordenés un desallotjament cautelar. Fonts judicials han confirmat que així consta a l’expedient del cas.

El consistori barceloní va reclamar dilluns la suspensió del desallotjament atenent a la presència dins l’immoble de famílies amb criatures. La jutgessa Beatriz Balfagón ha denegat aquesta petició i manté l’amenaça policial sobre l’edifici. Per contra, les ocupants, després del festival musical de dilluns al vespre hi mantenen les activitats i esperen poder aturar la intervenció dels Mossos d’Esquadra. [Llegir més ]

Raval: Sobre Can 60 o l’interior de la façana

Can_60_Raval_BarcelonaEn aquesta casa-fàbrica tèxtil, construïda el 1833 i origen de la dita “això sembla Can 60”, hi conviuen famílies i entitats tan diverses com comú és el seu problema: tenir un contracte caducat.

Al barri barceloní del Raval s’ha volgut passar pàgina i donar oficialment per tancada una de tantes lluites locals: la del Can 60 i la plataforma que l’articula, “Salvem Can 60”. Contra la voluntat de les seves protagonistes, que haurien preferit seguir en l’anonimat i, si de cas, dedicar les pulsions activistes a altres causes, la plataforma es va haver de crear quan la propietat de l’edifici va decidir no renovar el contracte a cap de les llogateres i, a l’hora, començar un procés d’assetjament sense treva.

En aquesta casa-fàbrica tèxtil, construïda el 1833 i origen de la dita “això sembla Can 60”, hi conviuen famílies i entitats tan diverses com una escola de capoeira, un taller de ceràmica o una associació que ajuda a veïnes en risc d’exclusió econòmica a trobar feina, totes amb un problema comú: tenir el contracte caducat. La propietat original, inspirada per la combinació de l’ascens vertiginós del preu del metre quadrat a Ciutat Vella i la lògica mercantil, va afegir-se a l’especulació amb una pràctica molt estesa: vendre pisos “amb bitxo”, com es diu en l’argot del ram. Van vendre a un inversor que va vendre més car a un altre inversor, que va vendre més car… i així fins a arribar a la conclusió de què la manera d’amortitzar era construir-hi habitatges de luxe. És una història molt coneguda al Raval i la font de la qual emanen la sobresaturació d’Hotels o altres edificis excloents per la gent del barri però aquest cop, per les dimensions del complex i el número d’afectats, els “bitxos” es van veure amb ànims de plantar cara. El primer pas va ser plantejar-se una pregunta retòrica: què és més útil als problemes endèmics del barri, unes entitats que funcionen al seu servei o esborrar-les en favor d’un petit grup de classes benestants? La resposta els va empènyer a una campanya de denúncia pública i, les mostres de solidaritat, es van anar escampant aquí i allà, fins a arribar a la institució. Llavors la institució s’hi va implicar. [Llegir més ]

Terrassa: Una història breu dels 20 anys d’okupació

L’Assemblea Okupa celebra els 20 anys. El moviment Okupa de Terrassa commemora aquest mes el seu 20e aniversari amb diverses activitats per repassar la seva història. També se celebra conjuntament els quatre anys d’ocupació del Casal Popular Atzur.

Ara fa 20 anys, concretament el 27 de setembre de 1996, un grup de joves de la ciutat okupava una fàbrica abandonada al carrer del Bruc de Terrassa. Naixia l’Assemblea d’Okupes de Terrassa, un espai de lluita que denunciaria l’especulació urbanística, alertant, ja aleshores, dels perills del col·lapse imminent de la bombolla immobiliària, un espai que trencaria amb la indiferència generalitzada envers els problemes que afectaven al jovent i que vindria a contradir i desmentir el mite de la generació X, in on cercaven noves formes de relacionar-se, d’expressar-se i de fer política, des de baix, des de la quotidianitat. [Llegir més ]

Terrassa: L’Assemblea d’Okupes celebra 20 anys d’història a Terrassa, el cap de setmana

Com recordaràs, ara fa 20 anys, concretament el 27 de setembre de 1996, un grup de joves de la ciutat okupava una fàbrica abandonada al carrer del Bruc de Terrassa. Naixia, així, l’Assemblea d’Okupes de Terrassa, un espai de lluita que denunciaria l’especulació urbanística, alertant, ja aleshores, dels perills del col·lapse imminent de la bombolla immobiliària, un espai que trencaria amb la indiferència generalitzada envers els problemes que afectaven al jovent i que vindria a contradir i desmentir el mite de la generació X, un espai on cercàrem noves formes de relacionar- os, d’expressar-nos i de fer política, des de baix, des de la quotidianitat, un espai on vàrem teixir xarxes de solidaritat amb altres col·lectius i persones que, a Terrassa i arreu del món , sabien que un altre món era possible.

Durant aquests anys moltes de nosaltres hem engegat nous projectes, hem participar en noves i antigues lluites que ens han dut per camins diferents, per això, creiem que 20 anys són una bona excusa per celebrar i retrobar-nos amb totes les persones que vàrem viure aquells intensos moments de lluita i aprenentatge. És per aquest motiu que volem convidar-te als actes de commemoració del 20è aniversari de l’Assemblea d’Okupes de Terrassa i, en especial, a la xerrada que tindrà lloc el proper divendres 7 d’octubre a les 19 hores a la Plaça del Vapor Ventalló de Terrassa, espai on fa dues dècades hi va haver un Centre Social Okupat. [Llegir més ]

Sant Cugat del Vallès: La Xesca, nou casal jove autogestionat

201609_la_Xesca_Sant_Cugat_del_VallesA finals d’agost va obrir les portes al veïnat el primer centre social okupat a Sant Cugat del Vallès des que es va desallotjar Torreblanca, més d’una dècada enrere.

La Xesca és el nom que rep el primer casal jove autogestionat i okupat de Sant Cugat del Vallès, almenys d’aquest segle. És un immoble de quatre pisos situat al número 66 de l’avinguda de Cerdanyola, al barri de Sant Francesc, d’on en vé el nom. Compta amb una planta baixa, espaiosa, diàfana i adaptable, tres plantes d’antics habitatges no funcionals, un ampli terrat i un garatge posterior derruït, al qual des del col·lectiu no hi permeten l’accés per motius de seguretat. L’edifici és propietat de Solvia, la immobiliària del Banc Sabadell, que ja ha presentat una denúncia al jutjat penal contra dues de les membres de l’assemblea de La Xesca, identificades el dia que es va fer pública l’okupació, el passat 27 d’agost. Segons les últimes informacions de què disposen les membres del col·lectiu, però, la denúncia encara resta arxivada. L’última okupació que es recorda al municipi va ser la masia Torreblanca, l’any 1999, que va ser desokupada l’any següent.

El projecte de La Xesca neix amb la intenció de convertir-se en un espai autogestionat i alternatiu, del i pel jovent santcugatenc, però també obert a tota la ciutadania. És una iniciativa pionera a la Ciutat Dormitori de Catalunya per antonomàsia, on ja de per si és molt complicat iniciar-hi accions d’aquest tipus. Tanmateix, és el desenllaç inevitable de la llarga campanya per a reivindicar una falta d’espais públics on desenvolupar activitats, per la qual batallen any rere any les diverses entitats i col·lectius juvenils del poble, topant sempre contra contínues traves burocràtiques per part d’una administració poc cooperant. [Llegir més ]

Barcelona: Sicari al matí, ‘pica’ de TMB a la tarda

Tulio_Ricardo_Munoz_Acosta_Un dels pinxos de Desokupa que van intentar desallotjar una casa sense ordre judicial a La Clota és revisor al metro de Barcelona.

Una de les persones que van concentrar-se dijous davant de l‘habitatge que va patir una agressió d’aquesta empresa, dedicada a fer desallotjaments sense ordre judicial, ha identificat un dels sicaris com Tulio Ricardo Muñoz Acosta com a treballador de TMB. Aquest exvigilant de seguretat i exporter de discoteca fa funcions ara de revisor a Transports Metropolitans de Barcelona i en el seu temps lliure sembla que fa de sicari en desallotjaments de l’empresa Desokupa. La seva fitxa és a la base de dades dels treballadors amb el número 02008653. La responsabilitat que se li assigna és la de Auxiliar de Control i Informació. Segons fonts de Transports Metropolitans de Barcelona, Muñoz està també afiliat al sindicat UGT i és prou conegut dins l’empresa. Treballadors de TMB consultats per aquest mitjà defineixen al sicari com algú “perillós” i també en comenten que “és violent, li agrada pegar, però al metro no ho fa perquè els revisors estan molt controlats per les càmeres”.

Muñoz va neixer a Lima (Perú) i fa anys que resideix a Martorell. Segons es desprèn del seu perfil de Facebook va formar-se a l’escola d’oficials de la desapareguda Policia d’Investigació del Perú, que el 2009 va passar a formar part de la Policia nacional del país andí.
Des del departament de premsa de Transports Metropolitans de Barcelona es considera que això és un tema “personal” y no creuen que l’empresa s’hagi de posicionar. [Llegir més ]

Barcelona: Nova victòria veïnal contra Desokupa

20160926_Desokupa_carrer_Alarcon_Horta_Guinardo_BarcelonaL’actuació de grups de suport frustra l’embat dels homes del desallotjador de pisos Daniel Esteve a la Clota, al districte d’Horta-Guinardó. Els assaltants, contractats per la propietària MKPremium, es van fer passar per policies amb plaques falses.

Fa més de vuit anys que l’edifici número 21 del carrer d’Alarcón, al districte barceloní d’Horta-Guinardó, es troba en una situació d’okupació amb el consentiment verbal del seu propietari, que el va rebre mitjançant una herència. El maig passat, amb l’objectiu de desfer-se de l’edifici, la immobiliària Mk Premium va signar un contracte de pre-venda amb l’esmentat propietari per valor de 150.000 euros. Tot i que la venda no està tancada, l’empresa ja anuncia la venda dels 535 metres quadrats de finca per un valor de 395.000 euros als portals immobiliaris d’internet.

Amb l’acord a la mà, presumptes membres de la immobiliària, entre ells el director comercial d’MKP, han ofert indemnitzacions per valor de 1.000 euros a les residents de les diferents finques de la Clota perquè marxin, segons testimonien aquestes. Paral·lelament, els serveis jurídics de la immobiliària van iniciar un procés judicial per desallotjar les okupants restants. Com destaquen fonts de les habitants de l’immoble, “la denúncia està feta a nom del propietari, tot i que MKP no el va informar de la demanda i ell mateix ho desconeixia”, fins que les mateixes residents el van avisar.

Les residents asseguren que les visites de la immobiliària han sigut constants i que fins i tot els van preguntar quina quantitat estaven disposades a acceptar per marxar a finals del mes de setembre. Les okupants s’hi van negar novament. La propera visita de la immobiliària la van fer de bracet amb personal de Desokupa. [Llegir més ]

Barcelona: La reacció dels veïns frena Desokupa a La Clota

20160922_Desokupa_a_La_Clota_BarcelonaL’empresa, que es dedica a fer desallotjaments extrajudicials ha desplaçat avui vuit matons per buidar un immoble alliberat des de fa anys.
Ensurt i dels grossos avui a La Clota. Vuit sicaris han intentat tirar la porta abaix a un immoble del barri en nom de l’empresa Desokupa, un grup de paramilitars i militants d’extrema dreta que es dedicar a desallotjar immobles sense ordre judicial. A fora hi havia també una furgoneta amb sacs de ciment i totxos per tapiar l’immoble un cop buidat.
Els veïns han reaccionat amb rapidesa. Un grup s’ha concentrat a fora ràpidament i l’alerta antifeixista ha arribat a tota la ciutat i més enllà. També al govern del Districte, que ha enviat al seu conseller tècnic, Pau González. Abans, havien arribat a la zona cinc dotacions dels Mossos d’Esquadra.
La presència veïnal i policial ha dissuadit als matons de Desokupa de fer el desallotjament, però hi ha preocupació al barri per si tornen en un moment en que l’onada de solidaritat no pugui ser tan ràpida. De moment, Desokupa, denunciada als tribunals per l’Observatori DESC, continua desenvolupant la seva tasca amb absoluta impunitat.
La imatge que ha tancat la concentració de suport ha causat indignació perquè els Mossos han identificat a les víctimes de l’agressió, les persones que viuen a la casa, i a les que s’havien concentrat a la porta. Prèviament havien identificat també els sicaris però, malgrat que havien intentat tombar la porta d’una casa habitada amb intencion de fer fora de forma violenta als que hi viuen, cap ha estat detingut. [Llegir més ]

Barcelona: Conseqüencies del desallotjament del Banc Expropiat i de la militarització d’un barri

L’actuació policial és ni més ni menys que la violència dels privilegiats contra els qui fan perillar la seva posició, costejada amb diners públics.

Un bon exemple d’això és l’actuació policial durant les mobilitzacions en resposta al desallotjament del Banc expropiat. Un cop més, els Mossos van militaritzar el barri, creant durant dies un clima de setge, amb un desplegament de 2260 agents tan sols pels primers 7 dies, l’helicòpter sobrevolant a baixa altura cada dia, policies secretes vigilant i perseguint a veïns i veïnes al barri i rodalies i fent-se veure per intimidar-nos, falsos missatges de potencial perill animant a les botigues a tancar, 3 dies d’aldarulls al barri i 15 dies a la tele… tot per difondre la por.

Bales de foam i cops de porra provocant traus als caps, contusions, fractures a braços, mans i cames i inclús una amputació d’un dit. Cops indiscriminats, quan per llei només poden colpejar de cintura en avall i dispars de les bales de foam en situacions o a distancies que no haurien d’ésser utilitzades. Tot plegat amb un balanç de més de 120 persones amb ferides físiques i altres tantes amb ferides psicològiques. Fins i tot bales de foam disparades a balcons de veïnes que mostraven suport picant la cassola. [Llegir més ]