Vila de Gràcia (BCN): Comunicat de L’armadillo, habitatge ocupat

Des de el passat 11 de febrer unes famílies i un grup joves amb el suport de la comissió d’habitatge de l’assemblea de la Vila de gràcia vam entrar a viure en unes vivendes entre carrer San Salvador i carrer Santa Clotilde.

L’ocupació sorgeix en primer lloc de la necessitat d’una vivenda per les famílies i els joves que ens hem trobat sense un lloc on viure pels elevats preus de les vivendes a Gràcia. En segon lloc l’ocupació és una estratègia per denunciar l’especulació immobiliària a la vila que està transformant gràcia en un barri per turistes i rics.

Ara, després d’un mes de l’entrada ens hem instal•lats; els primers dies les prioritats han sigut repartir-nos les tasques per cobrir les necessitats bàsiques de totes les ocupants per què puguem viure dignament. Les persones que vivim en els bloc ocupats conformem un grup molt divers composat per 5 famílies i 4 grups de joves. Actualment som 23 persones d’edats que van des dels 3 mesos fins al 40 anys.

Un bon nucli d’aquestes persones ens coneixem prèviament a l’entrada i durant aquest primer període hem estat enfortint els lligams entre nosaltres, l’objectiu és treballar conjuntament per tal que l’Armadillo pugui funcionar com una comunitat en què juntes s’enfronten els problemes i els recursos es reparteixen segons les possibilitats de cadascuna. Ens reunim un cop per setmana per tal de parlar de la gestió de l’edifici, així com la resolució de les problemàtiques i la programació d’activitats del grup

Moltes de les persones que formem part de l’Armadillo és el primer cop que ens trobem en la situació d’ocupar, per tant l’Armadillo per nosaltres, a més d’una necessitat és una experiència en que estem aprenent moltíssim les unes de les altres, formant una xarxa de suport entre les ocupants i amb tots els col•lectius i les persones a títol individual del barri que ens estan donant eines i molta força per tal que el projecte tiri endavant.

L’armadillo ens agradaria que fos un punt d’unió entre diferents lluites i volem reforçar aquesta connexió implicant també a totes les veïnes que vulguin conèixer el projecte.

L’armadillo
Juntes ho podem tot!

Barcelona: comunicat de la carboneria contra el seu desallotjament

– Un manifest per la biodiversitat urbana –

Ja han passat més de dos anys des de que el centre social okupat La Carboneria pateix l’amenaça d’un procés judicial que pretén acabar amb aquest espai de diversitat i les activitats que s’hi duen a terme. Durant aquest temps, i ja des d’abans de que La Carboneria iniciés el seu recorregut ara fa quatre anys, hem vist aparèixer, transformar-se i desaparèixer desenes d’iniciatives que apostaven per l’autoorganització de les nostres necessitats i la desobediència civil com a manera de sobreviure en un context cada vegada més deshumanitzat.
Desenes de brots que apunten a la gratuïtat , que aposten per diferents formes d’entendre el món, les rel·lacions, la cultura, l’oci, l’economia, el consum, …, són formes d’escapar de l’homogeneïtzació en la que estem immerses, i són espais on les persones que avui en dia volem acollir la diferència i la dissidència, i conrear la biodiversitat humana, enlloc d’exterminar-la.
Els desallotjaments de La Universitat Lliure La Rimaia i Barrilònia, els processos que estan vivint CanVies, El niu de la Guatlla i la Revoltosa, així com les coaccions a algunes assemblees de barri i tantes altres traves a col·lectius no són una coincidència.

El cas de la Carboneria no és massa diferent. El dimarts 18 de desembre el jutjat nº48 de Barcelona va emetre l’ordre de desallotjament del edifici que pretén culminar el procés civil iniciat contra aquest projecte, amb data per al proper 8 de Febrer de 2013. Tot plegat ometent que des de ja fa quatre anys, al barri de Sant Antoni de Barcelona, La Carboneria s’autogestiona per a realitzar activitats socials, culturals i polítiques, tractant diferents temàtiques: medi ambient, alimentació, solidaritat, conscienciació social, creació artística, cura del cos, mitjans alternatius i cultura no comercial entre d’altres. També aportant espais per a que altres col·lectius puguin desenvolupar les seves activitats i formant part activa del teixit associatiu del barri, alimentant una llavor amb personalitat pròpia.
La Carboneria vol ser un espai obert al barri, okupat en desobediència civil a les lleis que perpetuen situacions injustes, des d’on poder donar suport a altres lluites i llaurar la biodiversitat urbana. També és un projecte de vida comunitària que va néixer com a resposta al model basat en l’individualisme i en l’especulació imposada i coercitiva de les nostres llibertats. El que hi prima és el benefici col·lectiu en comptes de l’individual, teixint així relacions d’igualtat i llibertat entre les persones.

Qui demanda a La Carboneria és FBEX, una de les principals promotores immobiliàries espanyoles i una de les responsables d’aquesta estafa coneguda com “crisi”. FBEX es troba en procés de liquidació, després d’acumular un deute de 640 milions d’euros, i les propietats d’aquesta ja estan passant a mans de bancs i altres grans entitats. Així es fomenta la concentració de recursos de primera necessitat en mans d’una minoria que, a més a més, els mantindrà en estat d’abandó a l’espera de lucratives oportunitats de negoci. Tampoc és cap novetat afirmar, com ho fem, que les institucions públiques i les altres elits polítiques i econòmiques no dubten en fer servir tots els seus mitjans per acabar amb qualsevol procés d’autoorganització del poble que qüestioni el poder establert.
Actualment veiem com els projectes d’autogestió es reprodueixen arreu del territori i en tots els àmbits: ocupació d’hospitals, ocupació de terres per part de pagesos, d’escoles, plataformes de lluita contra els desnonaments, xarxes de suport mutu als barris, … Paradoxalment, ajuntaments i altres institucions públiques, acollint-se a una legalitat mancada d’ètica, s’obstinen a tallar d’arrel aquestes iniciatives populars o desallotgen sistemàticament edificis okupats per deixar-los buits durant anys (com serà el cas, també, de la Carbo), posicionant-se a favor, directa i indirectament, de la concentració de poder en unes poques mans.

Però ja som moltes les persones que hem decidit apostar pels projectes autogestionats com a forma d’emancipació i no ens aturarem davant les seves intencions de desforestar aquesta ciutat. Seguirem conreant i conreant-nos per tal de fer front al pensament únic que les elits ens imposen.

Per cada arbre que tallin plantarem un bosc.

Fem una crida a les xarxes afins pel suport mutu, i us convidem a les properes convocatòries que anirem publicant : http://laotracarboneria.net twitter: @OtraCarboneria mail: lacarboneria (at) squat.net

NO AL DESALLOTJAMENT DE LA CARBONERIA

LA CARBO FOT LLENYA!

Indymedia Barcelona: publicació oberta/460103.

Blindem Can Vies! Avui 21 de desembre de 2012

El Districte vol acabar amb el CSA Can Vies i les seves activitats amb una nova amenaça de precinte

El Centre Social Autogestionat Can Vies ha rebut una nova amenaça del Districte en la forma que sembla ser la nova estratègia de l’Ajuntament per acabar amb l’activitat dels centres socials okupats.

La Guàrdia Urbana ha notificat aquest dijous, a membres del centre social, que el precintaran si es fa l’activitat prevista per divendres 21 a la nit, la Gala de la Fi del Món, organitzada per La Tele.Cat, un canal de comunicació lliure, autogestionat i comunitari. [Llegir més ]

Barcelona: Una manifestació ha denunciat el desallotjament per ordre de l’alcalde del CSO Barrilonia

Setmanari de comunicació la Directa | JESÚS RODRÍGUEZ | 21/07/2012

La manifestació ha començat a la mateixa rambla del Raval   ALBERT GARCIA

Abans de les set del matí un fort operatiu policial de la Guàrdia Urbana de Barcelona ha iniciat el desallotjament de l’emblemàtic centre social Barrilonia ubicat al núm.8 de la rambla del Raval. L’actuació ha estat del tot sorpresiva, ja que segons expliquen els seus advocats, no es tracta d’un procés judicial regular sinó que ho ha ordenat l’alcalde de la ciutat amb el pretext d’una suposada deficiència estructural de l’edifici. Es dóna la circumstància que el procés judicial en curs respecte l’ocupació de la finca no ha arribat a la fase de judici i, per tant, legalment l’immoble no pot ser desallotjat. A més, denuncien que no havien rebut cap avís previ. Davant la ‘indignació i importència’ davant l’acció del consistori han convocat una manifestació que aquesta tarda ha recorregut els carrers del Raval rere una pancarta on s’hi podia llegir “Especuladors: l’estructura afectada és la vostra”. [Llegir més ]

Barcelona: 4 detinguts en el desallotjament exprés d’una casa ocupada al Raval

L’administrador va trucar a la policia informant que s’havia trobat silicona al pany, que la portava estava oberta i que l’immoble havia estat ocupat al matí

Els Mossos d’Esquadra van detenir aquest dimecres quatre persones que ocupaven un edifici buit del districte de Ciutat Vella de Barcelona. L’administrador de la finca va denunciar el mateix dimecres l’ocupació a la policia, que va procedir a efectuar el desallotjament exprés.

Segons els Mossos, l’administrador va trucar a la policia informant que s’havia trobat silicona al pany, que la portava estava oberta i que l’immoble havia estat ocupat al matí. El bloc està ubicat al carrer Cera número 55 del barri del Raval de Barcelona.

La policia va desallotjar l’immoble enmig d’una concentració de protesta de més de mig centenar de persones. Els agents van identificar 17 dels concentrats per insultar-los. Les quatre persones que hi havia a l’interior del pis van ser detingudes per un delicte d’usurpació de béns immobles. Es tracta d’Ana Isabel P.M., Immaculada P.S., Jonathan G.M. i Ana M.D., tots majors d’edat. Segons la policia, un dels detinguts té antecedents per desordres públics.

És el segon desallotjament aquest mes. El passat 9 de maig centenars de persones van manifestar-se per donar suport al desallotjament de la Rimaia, un dels centres socials ocupats més actius de la ciutat. L’edifici, situat a la ronda de Sant Pau, va ser ocupat a l’agost de 2010 aprofitant que el bloc portava més de quinze anys buit.

font: 4 detinguts en el desallotjament exprés d’una casa ocupada al Raval :: lahaine.org. 24 de maig 2012

Barcelona: EL CSO L’Astilla acull amb èxit la commemoració del 20è aniversari de l’okupació de La Vakeria

Jornada per recordar el centre social

Com per encanteri, el passat 18 de febrer de 2012 es va fer un cop més de dia a La Vakeria. Al voltant de 300 persones van acudir en un moment o altre de la jornada al CSO L’Astilla per recordar l’okupació, fa una mica més de 20 anys, de la que per aquell moment es va constituir com la primera casa okupada a l’Hospitalet de Llobregat amb vocació de centre social. Un indret en el qual confluïren les sinèrgies d’una radio lliure (Ràdio Korkó), un col·lectiu de solidaritat amb l’Amèrica Central, un grup feminista i altres entitats
associatives de la ciutat amb un marcat accent de barri obrer i expressió popular.
Durant tot el dia es van succeir els actes programats en record d’una Vakeria que tothom va poder tornar a veure a través d’una exposició en la qual hi havia abundant material relatiu als més de sis anys d’activitats en aquella casa okupada, que va marcar moltes referències
en el seu moment com una forma, i sense camí enrere, d’entendre les expressions artístiques en paral·lel a les lluites socials.

Es van alternar activitats infantils, espectacles de circ i música, l’elaboració d’una paella per a un centenar de convidades, així com la presència, sempre concorreguda, d’un espai on es podia tastar cervesa artesana, divers material gràfic, inclosa una paradeta de la Directa, així com samarretes estampades amb la cara de la vaka més emblemàtica de la història de l’Hospitalet, amb la frase “20 anys de mala llet… i més”. A mitja tarda, amb un nombrós grup de persones, entre les que van participar col·lectius que van protagonitzar experiències paral·leles a la de La Vakeria, com la Hamsa, el Palomar, Kan Fairell o el lokal de Cornellà, així com altres en ple rendiment com Kan Pascual, Can Vies, o la pròpia Astilla, es va dur a terme una xerrada amb Gabriela Serra. [Llegir més ]

Barcelona: Els Mossos han desallotjat un centenar de persones que resistien a l’edifici 18-N

Els mossos d’esquadra han desallotjat aquesta matinada l’edifici d’habitatges ocupat el passat 18 de novembre al barri d’Hostafrancs de Barcelona, on s’allotjaven cinc famílies que havien estat desnonades dels seus antics pisos. El jutjat d’instrucció 23 de Barcelona ha dictat l’ordre sense escoltar aquestes famílies en situació d’extrema precarietat. El rumor sobre un possible desallotjament va començar a córrer ahir a la tarda i va agafar força quan agents de la policia autonòmica van entrar a l’escola Joan Coromines –ubicada just al davant– per a observar la gent que entrava i sortia de l’immoble ocupat. Un centenar de persones han fet guàrdia durant tota la nit a la vorera i la calçada del carrer Hostafrancs, on hi han plantat 8 tendes d’acampada. A l’interior del bloc de pisos s’hi han tancat una dotzena de persones, després que les criatures que hi residien amb les seves famílies fossin evacuades cap a la mitjanit davant la imminència de l’actuació policial. Tres d’aquestes persones s’han penjat amb cordes d’escalada a la façana dels habitatges per a dificultar l’actuació dels agents.

[Llegir més ]

Barcelona: Habitatge 18N okupado

Una manifestación que ayer recorrió el centro de Barcelona y el barrio de Sants culmina con la okupación de un bloque de pisos.

Ayer a las siete de la tarde se dieron cita más de mil de personas en Plaça Catalunya. Habían sido convocadas por motivo de la semana de lucha por la liberación de espacios abandonados, planificada tras el consenso del I Encuentro Catalán del 15M. El lema: “La nostra elecció, l’acció. Mai més soles” (Nuestra elección, la acción. Nunca más solas). [Llegir més ]

Barcelona: Gent sense casa, cases sense gente…com s’enten?

Gent sense casa, cases sense gente…com s’enten?

Succesives onades especulatives han arrasat Barcelona en el darrer quart de segle. Una rere l’altre, hem sofert les Olimpiades, les places dures (encimentades pels Molins, Nadal i companyia), el 22@, el Fórrum de les Cultures i l’arribada de l’AVE (tren de luxe per connectar capitals). Sant Andreu no ha escapat a l’epidèmia. La macroestació de la Sagrera i els seus “vials” (com el que s’havia de fer al lloc on estava el CSO El Palomar i no es va fer mai) han posat Sant Andreu al punt de mira de l’especulació. Els cinemes Lauren, la Maquinista, l’Heron City i el Corte Inglés en són algunes de les conseqüències. La febre del totxo ha expulsat a moltes persones que no han pogut assumir l’increment del cost de la vivenda; un 1160% des de l’any 1984. Abans, la vivenda era el 10% del pressupost familiar, avui s’enfila més amunt del 40%. Molta gent s’ha quedat sense casa.

Per contra, moltes cases s’han quedat sense gent; cases que els especuladors mantenen  abandonades a l’espera del negoci. Els locals han patit el mateix procés; accentuant així el problema de la manca d’espais per a que la gent pugui desenvolupar les seves inquietuts.
Part d’aquesta gent no s’ha resignat a marxar ni a no tenir espais i ha triat la via de la okupació. Rehabilitant espais abandonats, les cases i centres socials okupats han donat una resposta efectiva al problema de la vivenda al mateix temps que han generat una enorme
quantitat de projectes i activitats. La resposta del govern ha estat sempre la repressió, policial, judicial i mediàtica.
[Llegir més ]

Barcelona: Comencem a expropiar els bancs?

BANC EXPROPIAT de GRÀCIA

Crida a les assemblees de barri, de poble i a tota aquella gent que està més que indignada El 22 d’octubre una manifestació contra els desallotjaments i els desnonaments va recórrer els carrers de Gràcia, al final d’aquesta es va ocupar una oficina buida de Caixa Tarragona. Des de llavors ha sigut molta gent la que s’ha passat per aquest nou espai alliberat al capital: fent permanències, netejant o arreglant l’espai, portant llibres, menjar o mobles… Cada persona aportant amb el que podia; construint, poc a poc, entre tots i totes, aquest punt de trobada.

El que més en motiva no és la bona acollida entre el veïnat, ni tampoc la bona situació de l’espai al bell mig de Gràcia. No, el que més ens agrada de tot plegat és que aquest espai que hem obert no és l’únic ocupat recentment. Potser els més coneguts són l’edifici de Nou Barris o L’Hotel de Madrid ocupats el 15 d’octubre després de les manifestacions del moviment 15M, o també l’edifici 17N recuperat ahir després de la manifestació per l’educació. Però són moltes més les persones que prenen i han pres espais abandonats per a poder reunir-se o viure, l’ocupació com a eina política existeix des de fa molts temps; el suport entre qui la utilitzem és la nostra potencial força.

[Llegir més ]