Galliners: Kan Bici demá a judici!

Després de 50 mesos d’okupació aquests dias van arribar notícies des del palau de la injustícia: La data del jucio civil (desnonament precari) van fixar pel proper Dijous 19 de Gener 2017, a les 10.00h del matí en el jutjat de Girona! (Sala 07, Planta 3, Avgda. Ramon Folch, Jutgat de Girona)

La modificació de la llei d’enjuciamiento civil, concretament de l’articulo 440, permet als propietaris de kases okupades aconseguir més rapid (entre 3 i 6 mesos) el desallotjament/desnonament dels seus immobles. En comptes de respectar les situacions fotudes (precàries) de moltes persones, l’estat accelera les seves mesures repressives ignorant la seva pròpia Constitució i les decisiones del Tribunal Europeu de Strasburgo, donant així més poder a la cega defensa de la propietat privada i l’especulació immobiliària.

La Generalitat de Catalunya, mitjançant la seva Comissió d’assistència juridica gratuïta,denega a les persones sense recursos economicos, l’assignació gratuita d’advoqueu@ i procurador/a, perquè no estan empadronades o no poden demostrar la seva situació precària, encara que siguin jutjades justament per aquesta raó, com en el cas de Kan Bici.
1600 famílies desnonades al llarg de l’any 2016 a Catalunya demostren de sobres que la lluita contra la pobresa de l’estat és la lluita contra les personas sense recursos economicos i la modificació de lleis per fer-los encara més vulnerables davant els atacs de la màfia immobiliària. [Llegir més ]

Lleida: CSO La Chispa, sentencia del judici

CSO_La_Chispa_Lleida_LA LLEI PELS RICS // LA SOLIDARITAT PELS REBELS
SENTÈNCIA DEL JUDICI CONTRA 2 DELS 4 ACUSATS D’USURPACIÓ DEL C.S.O. LA CHISPA

El dia 14 de desembre de 2016 es va celebrar el judici contra 2 dels 4 denunciats per la usurpació del CSO Chispa. Sota un ampli dispositiu policial una hora abans del judici es va realitzar una concentració i posterior casserolada a la plaça Sant Joan i pels voltants dels Jutjats de Lleida. Desenes de persones van mostrar el seu malestar davant la judicialització que han viscut i estan vivint les companyes durant tot aquest temps: denunciant la injusta especulació urbanística que la llei defensa i mostrant la solidaritat a les persones criminalitzades per participar en un moviment polític. Els altres 2 denunciats tindran judici el proper 7 de març.

El passat 4 de gener de 2017 va sortir la sentència que condemna a les 2 persones jutjades a 3 mesos de pena/multa a raó de 5 euros al dia. La sentència també acorda el desallotjament de totes les persones que estiguin al CSO la Chispa. La condemna, a més, pretén que s’indemnitzi a l’empresa especulativa (UA sl) per desperfectes de l’immoble. Volem deixar clar que aquesta casa, si no fos per l’okupació de fa 9 anys, ja s’hauria desplomat pel seu estat d’abandó; i que, l’única intenció de UA sl és enderrocar la casa per especular amb el sòl. Davant aquesta condemna queda presentar recurs i impedir que els condemnats es converteixin en caps de turc de l’okupació d’un Centre Social on hi ha participat centenars de persones. [Llegir més ]

Barcelona: La Generalitat demana set anys de presó per a quatre detinguts durant els fets de Can Vies

Set agents dels Mossos d’Esquadra que van participar en la detenció han estat processats sota l’acusació de lesionar tres dels joves.

Aquest dimecres s’ha presentat la campanya Quatre Roses per donar suport als quatre joves a qui la Generalitat demana set anys de presó. A tots ells, se’ls acusa d’un presumpte delicte d’atemptat amb mitjà perillós i de causar danys i desordres públics durant la tercera nit de les protestes contra el desallotjament de Can Vies, el 28 de maig de 2014. Per a un d’ells, acusat de llançar una pedra que hauria ferit un agent, demanen dos mesos més de presó.

Al seu torn, la defensa, que destaca que els joves s’havien manifestat pacíficament i van ser detinguts quan tornaven cap a casa, va presentar una denúncia contra set agents de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra i el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ha acordat la seva imputació per un presumpte delicte de lesions contra tres dels joves. [Llegir més ]

Barcelona: Artur Mas, víctima i botxí

El dit acusador del president de la Generalitat ha impulsat nombrosos procediments penals contra vaguistes i manifestants els últims anys. El cas més conegut el trobem en l’acció Aturem el Parlament, però la llista és llarga.

Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau afronten una petició de sis mesos a un any de presó i la inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic arran de la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014. L’ANC, Òmnium i l’Assemblea de Municipis per a la Independència han fet una crida a solidaritzar-se amb el president, però, dins els moviments socials, han sorgit veus que recorden el paper acusador del Molt Honorable en d’altres causes judicials.

Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT Catalunya, manifestava en un article d’opinió recent: “No em puc solidaritzar amb un cap d’un govern que s’ha personat sistemàticament com a acusació contra militants de moviments socials, sindicals i polítics de l’esquerra alternativa”. Si repassem les darreres pàgines de la història judicial catalana, veurem que l’envestida acusatòria no s’ha limitat a les activistes, sinó que ha arribat més lluny. És el cas dels membres d’una família d’origen guineà que viuen i treballen a Catalunya des de fa trenta anys. Verónica Loká, Eliseo Loyé i els seus tres fills residien al número 22 del carrer d’Andrade, al barri del Clot de Barcelona. El 25 de juliol de 2011, van viure un dels episodis més traumàtics de la seva vida. [Llegir més ]

Barcelona: L’Audiència de Barcelona recrimina l’actuació dels Mossos i absol tres encausades per l’efecte Can Vies

La secció setena considera “irraonable” el testimoni de cinc agents i desmunta la tesi que va portar a una pena de tres anys i mig de presó dictada pel jutjat penal 27.

El jutge Guillermo Benlloch i cinc agents de la Unitat Central d’Informació dels Mossos d’Esquadra han rebut un dur correctiu de l’Audiència de Barcelona. La sentència absolutòria de la secció setena, amb data de 20 de juliol, tomba la tesi relatada pels agents i avalada pel jutge d’instrucció. Els tres magistrats que la signen –Ana Ingelmo, Luis Fernando Martínez i Ana Rodríguez– conclouen que “cap dels agents va poder apreciar els trets fisonòmics rellevants i distintius, ningú va veure el rostre de les persones que es trobaven al terrat, i això es desprèn, no només de les mateixes declaracions dels agents, sinó també de les condicions d’observació abans analitzades”. [Llegir més ]

Barcelona: Impulsen una campanya per l’absolució de dos estudiants de la UPF detinguts durant l’efecte Can Vies

Han recollit el suport d’una quarantena d’entitats i personalitats de l’àmbit polític, educatiu i activista. La petició fiscal és de tres anys i mig de presó.

En Franz té 22 anys i és originari de Tiana, l’Adrià en té 25 i és veí de Reus. Tots dos afronten una petició fiscal de tres anys i mig de presó per haver participat en una manifestació contra el desallotjament de Can Vies. Els fets van passar la nit del 28 de maig de 2014, en el marc de la tercera jornada de protestes, pocs minuts abans que l’alcalde Xavier Trias anunciés l’aturada de l’enderroc de l’edifici. Circulaven pel carrer Sagunt, a l’alçada de Jocs Florals, quan de sobte, furgons de la Brigada Mòbil els van barrar el pas i els van detenir. Altres tres persones també van ser detingudes en el mateix punt. L’acusació penal és pels presumptes delictes d’atemptat contra l’autoritat i desordres públics i es fonamenta en el testimoni de tres policies que asseguren haver-los vist llançar pedres contra els vehicles policials. [Llegir més ]

Barcelona: El jutge considera provat que els Mossos van trencar el vidre de la ‘Directa’ i La Ciutat Invisible

La sentència conclou que un agent “va parar la baixada de la barrera metàl·lica” i un altre agent no identificat va donar “un cop amb la seva defensa al vidre del local, trencant-lo i projectant els vidres cap a l’interior”.

El jutge Miralles Carrió, titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, s’ha vist obligat a absoldre els set agents imputats pel trencament del vidre del local de la Directa i la llibreria La Ciutat Invisible. La raó fonamental és que els policies van mentir durant el judici i això ha fet que no es pugui determinar quin d’ells va ser l’autor material del trencament del vidre de l’aparador del local la nit del 26 de maig de 2014. Segons la sentència –que s’ha comunicat aquest matí– el jutge considera provat “que en arribar a la cantonada els agents van baixar de la furgoneta i es van dirigir cap a un grup de gent que es trobava al davant del local del carrer Riego 37, provocant que aquests es fiquessin a corre-cuita a dintre del local”. Contradient la versió manifestada pel sergent i els sis agents del furgó, el magistrat assegura que “un d’aquests dos agents no identificats va parar la baixada de la barrera metàl·lica i la va empentar cap amunt, moment en que l’altre agent no identificat va donar un cop amb la seva defensa al vidre del local, trencant-lo i projectant els vidres cap a l’interior”. Tot seguit, “els agents van tornar a pujar a la furgoneta i van marxar del lloc”. [Llegir més ]

Barcelona: Les advocades de les acusades denuncien que els Mossos van ocultar una gravació clau dels fets de l’Efecte Can Vies

Ho denuncien alguns dels advocats defensors dels tretze joves condemnats a penes d’entre un any i un any i mig de presó. Estudiaran la presentació d’una querella i recórrer la sentència.

Els advocats Eduardo Cáliz, Gabriel Miró i Laia Serra, encarregats de la defensa d’alguns dels tretze joves condemnats pel jutjat penal 28 de Barcelona, denuncien que “atès que els joves no hi apareixien” el cos dels Mossos d’Esquadra va ocultar una gravació efectuada pel Grup d’Obtenció i Anàlisi de la Prova de la Brigada Mòbil. Van ser dos agents adscrits a la unitat E-700 els que van efectuar l’enregistrament amb una càmera digital, però després, sorprenentment, les imatges no es van incorporar a l’expedient judicial del cas. Aquesta actuació, segons Cáliz, podria ser clarament il·legal, i ja ha anunciat que “prendrà mesures legals” al respecte. Segons Cáliz, les imatges no es van entregar al jutjat perquè “s’hauria acreditat la innocència dels nostres defensats”. Els tres lletrats, han fet una primera valoració de la sentència que reproduïm a continuació, a l’espera de fer-ne una amb més profunditat amb els joves condemnats, les seves famílies i les organitzacions antirepressives. [Llegir més ]

Barcelona: Penes d’entre un any i un any i mig de presó per a tretze encausats pels fets de Can Vies

La sentència els condemna per atemptat i desordres però desestima les penes d’entre cinc i sis anys que demanava la fiscalia.

El Jutjat del Penal número 28 de Barcelona ha interposat penes de presó d’entre un any i un any mig a 13 persones que van ser jutjades fa una setmana per la seva pressumpta participació en les protestes com a conseqüència del tancament del Centre Social Ocupat de Can Vies, al barri de Sants de Barcelona, el maig de l’any passat. La sentència condemna a tots tretze processats a un any d’empresonament per un delicte d’atemptat, i a set d’ells a una pena addicional de sis mesos per desordres públics. Desestima, però, la circumstància agreujant que solicitava la fiscal per demanar penes d’entre cinc i sis anys; durant la celebració de la vista oral, la fiscal va intentar argumentar que els tretze encausats conformaven un grup organitzat que van llançar llambordes, pedres i ampolles de vidre a la policia. [Llegir més ]

Barcelona: “Quan veus un policia amb la porra carregada dirigint-se cap a tu, el primer que et passa pel cap és fugir”

Les tretze joves jutjades ahir pels fets de Can Vies pertanyen, segons la fiscal, a un “grup organitzat” que va llançar pedres, llambordes i ampolles i va cremar contenidors.

El judici va començar a les 11 del matí –una hora i mitja més tard del previst perquè mancava un micròfon–, mentre un grup de 40 persones amb pancartes donava suport a les encausades a les portes de la Ciutat de la Justícia i una trentena de familiars esperava a la porta de la sala de vistes per intentar entrar. A les periodistes que hi havia a les portes de la sala, se’ls va oferir seguir el judici en directe a la sala de premsa per, d’aquesta manera, poder cedir més cadires a les familiars, que superaven àmpliament el nombre de persones autoritzades per la gerència de la Ciutat de la Justícia. [Llegir més ]