Berlin: manifestació Llibertat a totxs lxs presxs i represaliadxs

Dilluns 22 de març de 2021, 16:00
Treffpunkt: Delegació del Govern a Alemanya
Regierung von Katalonien – Vertretung in Deutschland, Friedrichstrasse, 185. 10117 Berlin

El passat 27 de Febrer de 2021 van detenir a 8 companyxs anarquistxs durant els disturbis produïts a Barcelona, arran de les protestes que vénen succeint des de la detenció de Pablo Hasél. Actualment, totxs es troben en presó preventiva sense fiança. Se’ls acusa d’organització criminal, temptativa d’homicidi, manifestació il·lícita, atemptat a l’autoritat, danys i desordres públics. Tot això a conseqüència que s’iniciés un foc a una de les furgonetes dels antidisturbis de la Guàrdia Urbana de Barcelona, cos que compta amb un ampli historial de tortures i violència. Els mitjans de comunicació, com a eina propagandística de l’Estat, estan justificant la repressió en contra de les nostrxs companyxs i infonent por per a frenar l’autoorganització i desarticular les protestes.

Després dels muntatges policials Pandora i Pinyata, és obvi que estem una altra vegada davant una operació per a reprimit un corrent ideològic contrari als interessos capitalistes. Se’ls condemna per ser anarquistxs. En aquesta mena de muntatges, l’acusació per pertinença a una organització criminal o terrorisme és un fet que s’està utilitzant per a crear un enemic intern i justificar la repressió. Això els dóna llum verda per a judicialitzar les nostres vides a través de l’assetjament policial, registres, violació dels nostres espais personals i polítics, visites a centres penitenciaris, etc. Amb això pretenen desgastar-nos psicològica i econòmicament, i així desarticular les nostres lluites. [Llegir més ]

Camelot, una empresa de ‘guàrdies antiokupa’

L’Observatori DESC publica un informe que descriu el ‘modus operandi’ d’una empresa que ofereix vigilància per a immobles buits, interessada en aterrar a l’Estat espanyol. El document la compara amb la mercantil Desokupa de desallotjaments il·legals.

A l’Estat espanyol, el 31% de l’habitatge està buit, mentre que a Catalunya, la xifra representa un 4%, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i de l’Idescat. A nivell europeu, el diari britànic The Guardian assenyalava al voltant d’onze milions de cases buides el 2014. Les dades contrasten amb un número creixent de població en situació d’exclusió residencial i un total de quatre milions de persones sense llar. Davant d’aquesta situació, hi ha famílies, a vegades amb el suport d’organitzacions com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que han ocupat habitatges.

La resposta de la propietat no s’ha fet esperar. Algunes empreses han sabut entreveure un nínxol de negoci en l’amenaça okupa. Així, destaca el sorgiment i l’expansió d’una constel·lació de serveis i agents de seguretat privada, controladors d’accés per a desallotjar o evitar ocupacions, multinacionals d’alarmes i tecnologies de control i videovigilància, paquets de servei integrals que inclouen assegurances antiokupació, assessorament immobiliari, serveis jurídics, portes blindades i un llarg etcètera. [Llegir més ]

Barcelona: Arrenca el judici contra dues anarquistes acusades d’assaltar un banc a Alemanya

Dijous 23 de febrer s’obrirà a Aachen la vista oral contra les activistes detingudes a Barcelona i el grup de suport ha convocat una manifestació per exigir la seva llibertat aquest dissabte al migdia a la vila de Gràcia.

El passat 13 d’abril els Mossos d’Esquadra llançaven una operació policial contra el moviment llibertari a la ciutat de Barcelona. De nou, ho van fer de la mà de l’Audiència Nacional (AN) espanyola, amb la qual la policia catalana ja s’havia associat en almenys tres ocasions en un any i mig per actuar contra l’anarquisme: des de la irrupció a la centre social okupat Kasa de la Muntanya el 16 de desembre de 2014, passant per l’Operació Pinyata el 30 de març de 2015, fins a la segona part de l’Operació Pandora consumada l’octubre del 2015.

En aquella ocasió, un nombrós contingent de la Brigada Mòbil dels Mossos va aprofitar la cobertura judicial de l’alt tribunal per irrompre de matinada a l’històric Centre Social Okupat Blokes Fantasma del barri de la Salut, on els agents van esbotzar la porta, van causar desperfectes al mobiliari i van retenir al seu interior durant dotze hores la vintena de veïnes que hi viuen. Paral·lelament, la policia també va escorcollar dos domicilis particulars, un a la vila de Gràcia i l’altre al barri del Carmel, habitatge on va ser detinguda una dona de 35 anys. [Llegir més ]

Barcelona: Extradiran a Alemanya la detinguda en l’operatiu policial contra els Blokes Fantasma

Empresonada des de fa un mes i mig a Soto del Real, va ser arrestada pels Mossos a un domicili particular del Carmel en compliment d’una comissió rogatòria tramitada des d’un jutjat alemany, acusada de participar en un atracament a una entitat bancària.

La jutgessa Àngela Murillo, que presideix la sala de la secció quarta de l’Audiència Nacional espanyola, ha ordenat l’extradició a Alemanya de la jove detinguda el passat 13 d’abril en el marc de l’operació dels Mossos d’Esquadra al barri de Gràcia, la Salut i el Carmel de Barcelona. En aquest dispositiu, la policia catalana va escorcollar dos domicilis particulars i el Centre Social Okupat Blokes, on van provocar destrosses i van retenir una vintena de persones durant dotze hores.

L’operació es va coordinar des del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. Segons la nota publicada pel Departament de Comunicació de Mossos, la seva acció responia a una comissió rogatòria tramitada des d’un jutjat d’Alemanya, en coordinació amb la Polizei Landeskriminalamt Nordrhein-Westfalen (policia criminal de l’Estat de Renània del Nord-Wesfàlia) i tenia com a objectiu buscar persones que haurien comès diversos atracaments a entitats bancàries. [Llegir més ]

Barcelona: Si esbotzar portes de matinada esdevé un costum

Resposta solidària davant les ràtzies policials d’ahir dimecres a la Salut, Gràcia i el Carmel, la quarta jornada d’escorcolls i detencions que pateixen les anarquistes dels barris de la zona en un any i mig.

“La democràcia és el sistema polític en el qual, quan algú pica a la porta a les sis del matí, pots estar segur que és el lleter”. Això ho deia a mitjans del segle XX un personatge d’ideologia prou autoritària com fou el primer ministre conservador britànic Winston Churchill. En ple segle XXI, si ets anarquista i vius per la zona de Gràcia, el més probable és que qui et visita no sigui el lleter, sinó les “lleteres”, concretament les furgonetes de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra. En un any i mig aquesta situació s’ha viscut quatre vegades. A les cinc de la matinada i ariet en mà per esbotzar portes, envair espais d’intimitat, despertar-ne les veïnes a punta d’escopeta, endur-se ordinadors i diners –que qui sap quan tornaran–; haver de demanar permís per anar al lavabo a casa teva, on viuen també criatures… [Llegir més ]