Barcelona: Comunicat de Riseup.net sobre l’operació Pandora

La seguretat no és cap delicte

Dijous 16 de desembre, una operació policial a gran escala es va dur a terme a l’Estat Espanyol. Catorze vivendes i centres socials van ser escorcollats a Barcelona, Sabadell, Manresa, i Madrid. Llibres, pamflets i ordinadors van ser requisats i onze persones van ser arrestades i portades a l’Audiència Nacional, a Madrid. Se’ls acusa d’incorporació, promoció, gestió i participació d’una organització terrorista. No obstant això, advocats de la defensa denuncien la falta de transparència, els seus clients han hagut de declarar sense saber de que se’ls acusa. “parlen de terrorisme sense especificar tipus delictius concrets ni fets concrets individualitzats que se’ls imputen” 2. Al ser qüestionat per periodistes, el Jutge Bermúdez va respondre “no investigo els possibles atemptats, jo investigo l’organització i el que poden ser de perill per al futur” 1; convertint això en un cas més de detenció preventiva en apariència.
Quatre de les detingudes han estat posades en llibertat, però set estan empresonades pendents del judici. Les raons donades pel jutge per prolongar la detenció inclouen la possessió d’alguns llibres, “la producció de publicacions i formes de comunicació”, i el fet de que les acusades “utilitzessin correus electrònics amb extremes mesures de seguretat, com ara el servidor Rise Up” 2.

Nosaltres rebutgem aquesta criminalització kafkiana dels moviments socials, i l’absurda i extrema implicació de que protegir la teva pròpia privacitat a Internet és equivalent a terrorisme.

Riseup, com qualsevol proveïdor de correu, té l’obligació de protegir la privacitat dels seus usuaris. Moltes de les “mesures extremes de seguretat” utilitzades per Riseup son bones pràctiques comuns per a la seguretat online i són emprades alhora per proveïdors com hotmail, Gmail o Facebook. No obstant això, a diferència d’aquests proveïdors, Riseup no està disposat a permetre «backdoors» il·legals o vendre les dades dels seus usuaris a tercers.

[Llegir més ]

Una quinzena de mobilitzacions arreu de l’Estat reclamen l’alliberament de les detingudes durant l’Operació Pandora

Les marxes de València i Madrid han estat les més multitudinàries. A la capital de l’Estat s’han produït diverses detencions.

Arran de l’operació de l’Audiència Nacional espanyola i els Mossos d’Esquadra contra el moviment llibertari d’aquest matí, aquesta tarda s’han organitzat manifestacions i concentracions de suport a molts indrets dels Països Catalans i l’Estat espanyol. A banda de la concentració principal a Barcelona, fins a vuit ciutats catalanes han acollit mostres de suport als col·lectius llibertaris.

Les primeres concentracions s’han convocat a les set de la tarda a Manresa, Igualada i Reus. Segons informa l’Apunt, a la capital bagenca un centenar de persones s’han manifestat pels carrers del centre de la ciutat. Al seu torn, una setantena de manifestants s’han aplegat a la Plaça de l’Ajuntament d’Igualada i una vintena més han transcorregut pels carrers de Reus. A dos quarts de vuit del vespre una seixantena de solidàries, segons la CGT, s’han concentrat davant la Delegació del Govern de Tarragona. [Llegir més ]

Manresa: Alliberat un nou espai

Avui 27 de setembre s’ha fet pública l’okupació del Carrer Verge de l’Alba de Manresa, realitzada el passat 22 de setembre, per a encabir-hi i realitzar-hi un seguit d’inquietuds i de projectes al marge de les institucions, és a dir, a través de l’autogestió. Un conjunt de persones hem pres la decisió de recuperar aquest espai mort de la ciutat. Sí, és un edifici buit més del nostre entorn, fruit de l’ambició i l’avarícia de l’especulació immobiliària, però també s’ha convertit en un tros de ciutat sense vida, on no hi creix cap planta, que no satisfà cap necessitat humana ni animal, que és doncs un no res.
L’okupació a Manresa no és una lluita nova, porta 12 anys en diversos escenaris, contra l’Estat, garant del patriarcat i el capitalisme, i contra un dels seus pilars fonamentals: la propietat privada. La propietat, causant de la desigualtat entre les persones i la màxima del capital que ho converteix tot en mercaderia per poder ser comprat o venut, l’habitatge, una necessitat bàsica convertida en una soga asfixiant, o la ciutat, espai de convivència ordenat pel treball i el consum.
Sobren els motius per lluitar en contra d’aquest món en què vivim però també sobren els motius per crear espais per construir la resposta i l’alternativa. No demanem res, simplement anunciem el nostre compromís en intentar canviar el que ens envolta a través de les nostres percepcions, equivocant-nos i rectificant per on ens portin les passes. [Llegir més ]

Manresa: La PAHCB okupa una masia de Cajamar i n’aconsegueix el lloguer social

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme del Bages (PAHCB) ha aconseguit el lloguer social per la Masia La Sort, okupada el dissabte 2 de juny a la zona dels Comtals de Manresa. La negociació iniciada el dilluns 3 de juny entre la Plataforma i l’entitat bancària CajaMar, propietària de la masia, ha acabat amb l’acceptació i acord d’un lloguer social. Aquesta setmana es tancaran les negociacions i es firmarà l’acord que establirà un lloguer social que anirà dels 100 a 150 euros al mes. La parella afectada pel desnonament de la masia La Sort, situada a la zona dels Comtals de Manresa, va firmar a principis de maig un acord per la dació en pagament. Posteriorment, CajaMar es va negar a oferir l’opció d’un lloguer social. Segons ha exposat la PAHCB en un comunicat: “La parella que aspirava a recuperar la masia amb la modalitat del lloguer social, es trobava en una situació de total indefensió, obligats a traslladar-se a cases de familiars que viuen a molta distància de Manresa”. Davant d’aquesta situació, la Plataforma va decidir alliberar l’espai i, així, pressionar perquè l’entitat bancària els l’ofereixi en lloguer social, fet que ha aconseguit. [Llegir més ]

Manresa: Okupació i resistència (2002-2015)

L’onada okupa manresana: una cronologia d’espais alliberats
El dissabte 18 de maig del 2002, una cercavila amb més de 40 assistents sortí de la Plaça Gispert fins al carrer de Na Bastardas amb l’objectiu de convertir un immoble abandonat en el primer centre social okupat de la ciutat de Manresa, d’aquesta iniciativa de caràcter festiu, peró alhora reivindicatiu, naixia el Centre Social Okupat Na-Bastardes. Malgrat la rapidesa de l’acció, es van necessitar dos mesos per preparar-ho. Els participants formaven part de diferents associacions i col·lectius que promovien les experiències organitzatives i autogestionàries, com el Txani-Assemblea Llibertària, el Casal Independentista de la Fona, l’Ateneu Popular la Seca o la Coordinadora d’Estudiants del Bages. D’altres participants de l’acció mai havien format part de cap col·lectiu.
Un any més tard, el 2003, un grup de dones de la comarca del Bages, van començar a trobar-se per compartir la necessitat de parlar, experimentar i debatre sobre com afectava les dones el fet de viure sota les regles d’una societat patriarcal, eren la “columna clitoriana”. El seu local o punt de trobada era La Tremenda, situat al carrer Sant Salvador, xamfrà amb el carrer de l’Hospital, un edifici abandonat propietat de l’empresa Fecsa-Endesa.

[Llegir més ]