Barcelona: La jutgessa dóna quinze dies a les okupants per abandonar La Rimaia

La_Rimaia_BarcelonaAixí ho ha comunicat avui a algunes de les persones que habiten l’edifici després de la seva declaració al jutjat. El propietari podria fer front a una sanció d’entre 25.000 i 500.000 euros per un expedient obert per l’Ajuntament de Barcelona.

La jutgessa titular del Jutjat d’Instrucció número 31 de Barcelona, Beatriz Balfagón, ha requerit a les habitants de La Rimaia que abandonen l’edifici en el termini de quinze dies, abans de “ser desallotjades per la força pública”. Així els ho ha comunicat a les persones que formen part del projecte social que han declarat aquest matí en les dependències de la Ciutat de la Justícia. El procediment continua, tot i que quatre de les famílies que hi viuen es troben en situació de vulnerabilitat i els seus casos hagin estat valorats per la Unitat Contra l’Exclusió Residencial per “estudiar possibles solucions”, segons ha informat l’Ajuntament de Barcelona.

Es posa en marxa de nou el desallotjament, tot i l’oposició pública mostrada per la Fiscalia, les okupants, l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona en Comú i la CUP. L’advocada Anaïs Franquesa subratllava el passat 2 de novembre que és inusual que tants actors ho sol·licitin i entenia que la jutgessa havia de suspendre el desallotjament. Per la seva banda, un membre de la nova Rimaia assegurava que no confien en la Justícia i que “serà la força popular la que l’aturi”. [Llegir més ]

Barcelona: Un dels interventors del Metro detingut per robar diners de les multes treballa a Desokupa

Tulio_Ricardo_Munoz_AcostaTulio Ricardo Muñoz Acosta és auxiliar de Control i Informació de TMB, i alhora controlador d’accessos a sou de Desokupa, l’empresa que executa desnonaments sense ordre judicial.

Fonts de Ferrocarril Metropolità de Barcelona han confirmat que un dels tres auxiliars de control i informació del Metro de Barcelona detinguts pels Mossos d’Esquadra sota l’acusació de robar diners provinents de la recaptació de multes és Tulio Ricardo Muñoz Acosta, exporter de discoteca que treballa a temps parcial per Desokupa, empresa que executa desnonaments sense ordre judicial.

Agents de la unitat d’investigació dels Mossos al suburbà van procedir a la detenció de Muñoz Acosta i dos interventors més dijous passat, quan s’incorporaven al seu lloc de treball a l’estació de Paral·lel. Les guixetes dels acusats van quedar precintades. Un cop traslladats a comissaria van prestar declaració i van quedar en llibertat provisional sota l’acusació d’una presumpta apropiació indeguda de diners procedents del cobrament de percepcions mínimes bonificades. És a dir, segons la investigació, els acusats s’haurien embutxacat els diners –fins a 40.000 euros en total– d’aquells usuaris del Metro que pagaven la multa de manera immediata i en metàl·lic. [Llegir més ]

Barcelona: La Fiscalia accepta la suspensió del desallotjament del centre social La Rimaia

Rimaia_carrer_Portugal_Barcelona_El document remès al jutjat, al que ha accedit la ‘Directa’, exposa que cal identificar i prendre declaració als okupants

A data de 31 d’octubre, el Fiscal ha remès a la jutgessa la seva conformitat amb la suspensió del desallotjament del centre social La Rimaia de Barcelona, que estava previst pel passat dia 25. En l’escrit, el Fiscal argumenta que previ al desallotjament acordat, cal que es “realitzin diligències policials d’identificació dels ocupants” i “presa de declaració judicial als mateixos”.

Ara mateix doncs, Fiscalia, okupants, l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona en Comú i la CUP han demanat la suspensió del desallotjament. L’advocada Anaïs Franquesa subratlla que és inusual que tants actors ho sol·licitin i entén que “la jutgessa ha de suspendre el desallotjament”. De totes maneres, un membre de la nova Rimaia assegura que no confien en la Justícia i que “serà la força popular la que l’aturi”. Esteve conclou afirmant “continuarem organitzant activitats i mobilitzacions”. [Llegir més ]

Barcelona: Una seixantena de mossos antiavalots tiren la porta a terra i desallotgen el centre social La Benaventurada

201610_desallotjament_BenaventuradaLa policia ha fet fora la gent concentrada al carrer a empentes i cops. Els agents han entrat a l’edifici per identificar i fer fora les residents. Després han reubicat guardes de seguretat als accessos.

Passades les quatre de la tarda, nou furgonetes d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra han arribat al centre social La Buenaventurada, al carrer Benavent del barri de les Corts de Barcelona. A empentes i cops han fet fora tota la gent que es concentrava davant l’edifici i han esbotzat a cops de mall la porta tapiada per accedir-hi. Han identificat les quatre persones del col·lectiu i les dues veïnes –una d’elles Elizabeth Casañas, presidenta de la Plataforma Pro Vivendes Turístiques, que s’oposen a l’okupació, i que també eren dins l’edifici des de mig matí. De moment, no hi ha constància documental de cap ordre judicial ni de cap denúncia per part de la propietat. Sónia Reina, consellera de C’s al districte de les Corts, li ha donat una forta abraçada a la sortida. A l’altre extrem del carrer s’han concentrat els favorables a la iniciativa de rehabilitat l’immoble per fer-hi un casal de joves. Han rebut el suport de la regidora Laura Pérez (BeC) i Maria José Lecha (CUP). [Llegir més ]

Barcelona: Desallotgen i tapien sense ordre judicial el centre social La Benaventurada

20161028_Desallotgen_La_BenaventuradaL’actuació irregular es produeix tres setmanes després que desenes de joves del districte barceloní de les Corts de Barcelona reobrissin i rehabilitessin l’immoble. S’ha convocat una concentració de protesta a les 7 davant de l’edifici.

A les vuit del matí del 28 d’octubre, una veïna es llevava i veia un grup de gent trencant el cadenat que tancava La Benaventurada. Una furgoneta s’aturava i un grup d’operaris començava a descarregar maons. La veïna va agafar el telèfon i trucar. En menys d’una hora són 40 persones les solidàries que es van apropar a les portes de l’edifici del número 25 del carrer de Benavent, alliberat fa tres setmanes.

Sense permís d’obres –un extrem confirmat per la Guàrdia Urbana–, un grup de treballadors de la construcció, per ordre d’uns individus no identificats, va tapiar l’entrada al local deixant la persiana bloquejada. Els Mossos d’Esquadra –capitanejats per l’intendent Enric Garcia Doñate, rellevat de Ciutat Vella arran de l’homicidi de Juan Andrés Benítez– es van personar al lloc dels fets i van adoptar un paper de contenció més que no pas de mediació, animant a les actuals habitants de l’edifici a cursar una denúncia per poder recuperar el material i les pertinences que hi tenien a l’interior. Els encarregats de dirigir l’assalt no es van voler identificar obertament però els Mossos van assegurar que eren una part representant de la propietat. Segons consta al registre, la titularitat és de l’empresa immobiliària Especialistes del subsòl, SL, actualment en fallida i amb una hipoteca en mans de la Sareb. [Llegir més ]

Barcelona: L’Ajuntament desmenteix que els propietaris de la Rimaia tinguin cap llicència d’obres

Rimaia_Barcelona_La promotora immobiliària Camat SL va al·legar davant la jutgessa que les obres eren “imminents” i per això demanava un desallotjament cautelar urgent

“No consta cap llicència d’obres, comunicat, ni assabentat en referència a la ronda de Sant Pau 12, ni a carrer de les Flors 11, des de la data de la construcció de l’immoble”. Així de contundent és la resposta de l’Ajuntament de Barcelona a la petició feta per les actuals habitants de l’edifici de la Rimaia de la ronda de Sant Pau. És a dir, els administradors de la finca, capitanejats per l’empresari Santiago Cardete Olmo no han demanat mai, des de l’any 1993, una llicència d’obres per a fer cap reforma i desbloquejar la situació d’abandó de l’immoble. La informació és rellevant, atenent a que la propietat va assegurar davant la jutgessa que les ocupants estaven provocant pèrdues econòmiques per la impossibilitat de tirar endavant aquestes obres, i per això, reclamaven que la justícia ordenés un desallotjament cautelar. Fonts judicials han confirmat que així consta a l’expedient del cas.

El consistori barceloní va reclamar dilluns la suspensió del desallotjament atenent a la presència dins l’immoble de famílies amb criatures. La jutgessa Beatriz Balfagón ha denegat aquesta petició i manté l’amenaça policial sobre l’edifici. Per contra, les ocupants, després del festival musical de dilluns al vespre hi mantenen les activitats i esperen poder aturar la intervenció dels Mossos d’Esquadra. [Llegir més ]

Raval: Sobre Can 60 o l’interior de la façana

Can_60_Raval_BarcelonaEn aquesta casa-fàbrica tèxtil, construïda el 1833 i origen de la dita “això sembla Can 60”, hi conviuen famílies i entitats tan diverses com comú és el seu problema: tenir un contracte caducat.

Al barri barceloní del Raval s’ha volgut passar pàgina i donar oficialment per tancada una de tantes lluites locals: la del Can 60 i la plataforma que l’articula, “Salvem Can 60”. Contra la voluntat de les seves protagonistes, que haurien preferit seguir en l’anonimat i, si de cas, dedicar les pulsions activistes a altres causes, la plataforma es va haver de crear quan la propietat de l’edifici va decidir no renovar el contracte a cap de les llogateres i, a l’hora, començar un procés d’assetjament sense treva.

En aquesta casa-fàbrica tèxtil, construïda el 1833 i origen de la dita “això sembla Can 60”, hi conviuen famílies i entitats tan diverses com una escola de capoeira, un taller de ceràmica o una associació que ajuda a veïnes en risc d’exclusió econòmica a trobar feina, totes amb un problema comú: tenir el contracte caducat. La propietat original, inspirada per la combinació de l’ascens vertiginós del preu del metre quadrat a Ciutat Vella i la lògica mercantil, va afegir-se a l’especulació amb una pràctica molt estesa: vendre pisos “amb bitxo”, com es diu en l’argot del ram. Van vendre a un inversor que va vendre més car a un altre inversor, que va vendre més car… i així fins a arribar a la conclusió de què la manera d’amortitzar era construir-hi habitatges de luxe. És una història molt coneguda al Raval i la font de la qual emanen la sobresaturació d’Hotels o altres edificis excloents per la gent del barri però aquest cop, per les dimensions del complex i el número d’afectats, els “bitxos” es van veure amb ànims de plantar cara. El primer pas va ser plantejar-se una pregunta retòrica: què és més útil als problemes endèmics del barri, unes entitats que funcionen al seu servei o esborrar-les en favor d’un petit grup de classes benestants? La resposta els va empènyer a una campanya de denúncia pública i, les mostres de solidaritat, es van anar escampant aquí i allà, fins a arribar a la institució. Llavors la institució s’hi va implicar. [Llegir més ]

Terrassa: Una història breu dels 20 anys d’okupació

L’Assemblea Okupa celebra els 20 anys. El moviment Okupa de Terrassa commemora aquest mes el seu 20e aniversari amb diverses activitats per repassar la seva història. També se celebra conjuntament els quatre anys d’ocupació del Casal Popular Atzur.

Ara fa 20 anys, concretament el 27 de setembre de 1996, un grup de joves de la ciutat okupava una fàbrica abandonada al carrer del Bruc de Terrassa. Naixia l’Assemblea d’Okupes de Terrassa, un espai de lluita que denunciaria l’especulació urbanística, alertant, ja aleshores, dels perills del col·lapse imminent de la bombolla immobiliària, un espai que trencaria amb la indiferència generalitzada envers els problemes que afectaven al jovent i que vindria a contradir i desmentir el mite de la generació X, in on cercaven noves formes de relacionar-se, d’expressar-se i de fer política, des de baix, des de la quotidianitat. [Llegir més ]

Terrassa: L’Assemblea d’Okupes celebra 20 anys d’història a Terrassa, el cap de setmana

Com recordaràs, ara fa 20 anys, concretament el 27 de setembre de 1996, un grup de joves de la ciutat okupava una fàbrica abandonada al carrer del Bruc de Terrassa. Naixia, així, l’Assemblea d’Okupes de Terrassa, un espai de lluita que denunciaria l’especulació urbanística, alertant, ja aleshores, dels perills del col·lapse imminent de la bombolla immobiliària, un espai que trencaria amb la indiferència generalitzada envers els problemes que afectaven al jovent i que vindria a contradir i desmentir el mite de la generació X, un espai on cercàrem noves formes de relacionar- os, d’expressar-nos i de fer política, des de baix, des de la quotidianitat, un espai on vàrem teixir xarxes de solidaritat amb altres col·lectius i persones que, a Terrassa i arreu del món , sabien que un altre món era possible.

Durant aquests anys moltes de nosaltres hem engegat nous projectes, hem participar en noves i antigues lluites que ens han dut per camins diferents, per això, creiem que 20 anys són una bona excusa per celebrar i retrobar-nos amb totes les persones que vàrem viure aquells intensos moments de lluita i aprenentatge. És per aquest motiu que volem convidar-te als actes de commemoració del 20è aniversari de l’Assemblea d’Okupes de Terrassa i, en especial, a la xerrada que tindrà lloc el proper divendres 7 d’octubre a les 19 hores a la Plaça del Vapor Ventalló de Terrassa, espai on fa dues dècades hi va haver un Centre Social Okupat. [Llegir més ]

Sant Cugat del Vallès: La Xesca, nou casal jove autogestionat

201609_la_Xesca_Sant_Cugat_del_VallesA finals d’agost va obrir les portes al veïnat el primer centre social okupat a Sant Cugat del Vallès des que es va desallotjar Torreblanca, més d’una dècada enrere.

La Xesca és el nom que rep el primer casal jove autogestionat i okupat de Sant Cugat del Vallès, almenys d’aquest segle. És un immoble de quatre pisos situat al número 66 de l’avinguda de Cerdanyola, al barri de Sant Francesc, d’on en vé el nom. Compta amb una planta baixa, espaiosa, diàfana i adaptable, tres plantes d’antics habitatges no funcionals, un ampli terrat i un garatge posterior derruït, al qual des del col·lectiu no hi permeten l’accés per motius de seguretat. L’edifici és propietat de Solvia, la immobiliària del Banc Sabadell, que ja ha presentat una denúncia al jutjat penal contra dues de les membres de l’assemblea de La Xesca, identificades el dia que es va fer pública l’okupació, el passat 27 d’agost. Segons les últimes informacions de què disposen les membres del col·lectiu, però, la denúncia encara resta arxivada. L’última okupació que es recorda al municipi va ser la masia Torreblanca, l’any 1999, que va ser desokupada l’any següent.

El projecte de La Xesca neix amb la intenció de convertir-se en un espai autogestionat i alternatiu, del i pel jovent santcugatenc, però també obert a tota la ciutadania. És una iniciativa pionera a la Ciutat Dormitori de Catalunya per antonomàsia, on ja de per si és molt complicat iniciar-hi accions d’aquest tipus. Tanmateix, és el desenllaç inevitable de la llarga campanya per a reivindicar una falta d’espais públics on desenvolupar activitats, per la qual batallen any rere any les diverses entitats i col·lectius juvenils del poble, topant sempre contra contínues traves burocràtiques per part d’una administració poc cooperant. [Llegir més ]