Barcelona: Els Mossos desallotgen sense ordre judicial un bloc d’habitatges okupat a Sant Andreu

20170203_desallotjament_carrer_Portugal_53_st_andreu1L’edifici s’ubica al carrer Portugal 53, és propietat de l’empresari immobiliari Santiago Cardete i fa més de 18 anys que està abandonat. Aquest és el cinqué intent d’okupació i s’havia fet públic aquest mateix matí.

El bloc d’habitatges situat al número 53 del carrer Portugal –districte de Sant Andreu de Barcelona– amaga 4.341 m2 d’habitatge en desús, com a mínim des de fa divuit anys. Era el cinquè intent d’okupació i s’ha fet públic aquest matí, fent-ho coincidir amb les Jornades per l’Okupació programades a la sala La Cinétika. Però poques hores després, ha estat desallotjat pels mossos, just en el moment en que s’estaven començar a fer un seguit d’activitats programades al carrer per inaugurar l’espai. Sis persones han estat identificades pels agents policials. Totes les activitats programades pel cap de setmana s’havien traslladat al Parc de la Pegaso, que es troba al davant mateix de l’edifici.

Poc després de fer-se pública l’okupació, el col·lectiu okupant ha llegit un manifest reivindicant el dret a l’habitatge: “Denunciem amb els nostres actes i no amb instàncies de paper mullat, que hi ha cases buides”. El col·lectiu autònom, anticapitalista i feminista protestava activament contra el que consideren “especulació i lucre que es fa a costa dels drets i necessitats bàsiques”. En les seves paraules, “l’habitatge és la base d’una mínima estabilitat per tenir un mínim de salut, descansar, dormir, endreçar-nos… Qui mercadeja amb això, quin respecte mereix?”. [Llegir més ]

Barcelona: De centre social okupat a negoci turístic

barcelonaFins a una desena d’immobles que albergaven projectes socials d’okupació de Barcelona –des de l’espai Magdalenes fins a Barrilonia o La Rimaia II– s’han convertit els darrers anys en hotels, hostals o apartaments turístics.

L’okupació i desallotjament de l’immoble batejat fugaçment com La Benaventurada, al barri de les Corts, va suposar un nou capítol en l’estira-i-arronsa dels moviments socials barcelonins en la seva lluita contra l’especulació i l’abandonament d’espais de la ciutat. Però l’episodi també serà recordat per factors d’un caràcter més innovador, com l’actuació dels Mossos d’Esquadra complementant el treball previ d’una empresa de seguretat privada –Elite control– que va bloquejar l’accés a l’immoble i, sense ordre judicial ni permís d’obres, va supervisar la tasca d’uns operaris que van tapiar-ne l’accés.

El desallotjament també va escenificar els interessos creuats de grups pro i anti okupació. D’una banda, amb la presència i la pressió d’activistes, simpatitzants i algunes regidores municipals com Laura Pérez (BeC) i Maria José Lecha (CUP) en les concentracions de suport davant de l’edifici. De l’altra, amb la col·laboració en el desallotjament de l’edifici d’Elizabeth Casañas, presidenta de la Plataforma Pro Habitatges Turístics (PPVT, per les sigles en castellà) i fundadora d’Acomodis, empresa dedicada a llogar immobles per dies. Casañas, juntament amb membres del grup de Ciutadans a les Corts, va ser una de les promotores de les protestes d’un sector del veïnat contra el projecte d’okupació i inclús va accedir a l’interior de l’immoble -amb les okupants a dins- a través d’una porta del terrat amb accés a l’escala. Dessallotjat l’edifici, l’advocada Sonia Reina, de Ciutadans, va oferir suport jurídic als operaris. [Llegir més ]

A contrarellotge per rescatar Barcelona del turisme depredador

Screenshot_2017-01-24_12-25-48Divendres 27 de gener està previst que s’aprovi a l’Ajuntament el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) per intentar regular un model de ciutat que està expulsant el veïnat de molts barris.

La ciutat de Barcelona ha esdevingut en els darrers temps un destí turístic de primer ordre a escala mundial i compta per milions les visitants que acull durant tots els mesos de l’any, fruit de la desestacionalització del sector. La seva posició privilegiada al mapa i els seus múltiples atractius i reclams han fet de trampolí per projectar internacionalment una ciutat que no ha tornat a passar desapercebuda des de la celebració dels Jocs Olímpics, enguany fa 25 anys.

Les darreres dècades, la ciutat no ha parat de créixer focalitzant gran part de la seva economia en el sector serveis, cada cop més orientat a satisfer les demandes de les viatgeres que no pas a cobrir les necessitats del veïnat. Segons dades d’un estudi elaborat pel mateix Ajuntament sobre el Producte Interior Brut (PIB) l’any 2015, el 90% de l’estructura productiva de la ciutat està dedicada a aquest sector, del qual el 42,3% del pes recau sobre el comerç, el transport, l’hostaleria i les activitats immobiliàries, totes directament relacionades al negoci turístic, que, segons les estimacions, aporta el 14% del PIB de la ciutat. [Llegir més ]

Barcelona: Especulació, un cas ‘Praktik’

salvem_les_drassanesLa cadena d’hotels vol construir el seu nou establiment a Barcelona en dos solars del Raval, a tocar de les Drassanes. El preu dels terrenys s’ha multiplicat per 38 en els últims setze anys.

Dos solars destinats a la construcció d’habitatges socials es compren per 588.000 euros el 1999 i, setze anys més tard, es venen per més de 22 milions d’euros per emplaçar un hotel de dos edificis. Aquesta és la història dels dos descampats situats a la part més meridional del Raval, al triangle que formen els carrers Peracamps, Cid i Portal de Santa Madrona, just a tocar de l’edifici històric de les Drassanes de Barcelona.

És en aquests solars on la cadena Praktik vol construir el seu nou hotel a Barcelona, el cinquè del grup a la capital catalana. I és la gestió d’aquests terrenys la que ha endegat una de les últimes lluites veïnals contra el sector turístic. Els successius canvis en la propietat i en els usos de les dues parcel·les són una mostra de l’especulació immobiliària, a Barcelona, en uns terrenys que durant setze anys han vist com el seu valor inicial es multiplicava per 38 mitjançant tres operacions de compravenda entre el 1999 i el 2015. No era l’únic solar al Raval: segons l’Ajuntament de Barcelona en un informe publicat l’any 2010, a Ciutat Vella, des del 1980 fins al 2002, “s’expropien i s’enderroquen aproximadament uns 500 edificis, que suposen 400.000 metres de sostre edificat, 4.200 habitatges i 800 locals i 100.000 metres de sòl alliberat”. [Llegir més ]

Timbals d’alarma per la Barcelona que ens expulsa

201612_cercavila_BarcelonaUnes 250 persones han participat en una cercavila que ha passat no només per la ciutat de la gentrificació, sinó també per la de la resposta organitzada.

Parlar de fer una cercavila a la Barcelona del 2016 sembla més que mai una contradicció en els termes. De vila, poca, quan els fons voltors sobrevolen els seus gratacels i el capital global converteix a marxes forçades en metròpoli el que no fa tant era poc més que una ciutat mediterrània. Però la que s’ha viscut aquest dissabte contra la gentrificació i per la defensa dels barris es rebel·lava precisament contra aquesta concepció imposada de Barcelona. Volia fer brollar des del carrer el conflicte que pateix el veïnat a tres barris que són clau de volta d’aquests processos: el Raval, el Poble Sec i Sant Antoni.

Començaven darrere el portal de Santa Madrona, al solar encara en disputa on hi ha projectat el Praktik, un hotel de cinc estrelles que farà ombra a les Drassanes i que davant la pressió veïnal ha intentat presentar-se com agent dinamitzador de la zona. Les portaveus de la plataforma convocant, que agrupa col·lectius com La Rimaia, l’Ateneu cooperatiu La Base, el gimnàs Sant Pau o la Plataforma Salvem Can 60, explicaven què creuen que es vol dir quan es parla de dinamització: pujades de preus a botigues i bars, nous establiments pensats pels visitants, pisos i lloguers cada cop més cars, i finalment, l’exili del veïnat del barri que no es pugui permetre els nous estàndards de vida. Prova d’aquests processos són els 13.000 veïns i veïnes que ha perdut Ciutat Vella en els darrers 10 anys. [Llegir més ]

Barcelona: «I ara què? Sobre les derrotes que diuen que pateix el Banc Expropiat»

Banc_Expropiat_Gracia_Barcelona_Aquesta setmana hem intentat ocupar, una altra vegada, el Banc Expropiat i no ho hem aconseguit. Té sentit continuar intentant-ho si, potser, no podrem aconseguir-ho? Però, es pot dir que anem perdent?

No estem lluitant per la possessió d’un espai físic, malgrat que aquest espai físic és important. Plantejar el sentit de les nostres accions en funció de si el projecte del Banc Expropiat té un espai i si aquest espai és la seva seu original és no entendre el que realment està en joc en aquesta lluita.

L’antiga seu del Banc Expropiat s’ha convertit en un lloc simbòlic, i es faci el que es faci amb aquest espai sempre tindrà conseqüències. El propietari sap que no el podrà ni vendre ni llogar amb facilitat. Nosaltres sabem que no podrem tornar a entrar sense un cost repressiu i una excessiva atenció mediàtica.

I és precisament per això que cada cop que intentem entrar posem sobre la taula el funcionament d’aquesta societat. Veiem el funcionament dels Mossos d’Esquadra i la seva utilització sense límits per defensar una propietat particular. Veiem el funcionament dels mitjans de comunicació i d’aquells periodistes tant preocupats de no contradir a l’empresa que li paga i de continuar agradant a la policia que li dóna exclusives, veiem el seu rigor i sobretot els seus silencis. Veiem també com les diverses administracions públiques, governs i partits es van passant la pilota calculant quants vots podran esgarrapar. Però sobretot, veiem com funciona aquesta societat on una dona pot morir en un incendi per tindre la llum tallada però a un especulador com Bravo Solano mai li faltara l’ajuda policial, mediàtica i política que necessiti. [Llegir més ]

Barcelona: Tenim una bona notícia: El Banc és nostre

Diumenge 27 de novembre de 2016 a les 12 del migdia vam tornar a okupar el Banc Expropiat.
A les 17h els Mossos d’Esquadra van fer fora 18 persones que es trobaven a l’interior del local i, després de tornar a col·locar les xapes que el tanquen, van marxar creient que havien tret a totes les ocupants de l’immoble. Una de les ocupants, però, va aconseguir quedar-se dins el local, on ha constituït la seva nova llar. Així doncs, la policia no va desallotjar el Banc Expropiat, perquè una de les ocupants seguia a dins.
Avui dimecres 30 de novembre a les 12h ha expirat el termini de 72 hores que tenien els Mossos per considerar la usurpació com a delicte flagrant i executar un desallotjament immediat. Ara només es pot desallotjar amb una ordre judicial, per la qual cosa el propietari hauria de començar un nou procés legal.
Convidem a totes les que us estimeu el Banc Expropiat a venir a celebrar-ho juntes amb un brindis a les 19h.

El Banc Expropiat és del barri! [Llegir més ]

Barcelona: Qui és el propietari del Banc Expropiat i quins són els efectes de la especulació inmobiliària al nostre barri?

infografespeculacio [Llegir més ]

Barcelona: Els Mossos tornen a desallotjar el Banc Expropiat després de cinc hores de reokupació

20161127_banc_expropiat_barcelonaEls agents han tret de l’immoble divuit persones, que han estat identificades i deixades en llibertat amb càrrecs acusades d’un delicte d’usurpació. Operaris tapien i tornen a soldar les planxes de ferro

Des de 2/4 de 12 del migdia, més d’un centenar de manifestants s’han aplegat davant del local que ocupava el Banc Expropiat de Gràcia (a Barcelona), quan va ser desallotjat el passat mes de maig. Algunes de les concentrades han retirat mitjançant serres radials i martells les dues capes de planxes de ferro i algunes han entrat a l’interior de l’antic centre social, mentre la resta, al carrer, han desplegat pancartes on s’hi llegeix “el Banc Expropiat es queda a Gràcia” i “el banc no està en venda”.

Després d’una hora de tasques de reobertura ha aparegut el primer tuit a la xarxa, malgrat les nombroses persones que observaven l’actuació. Durant el matí no hi ha hagut presència de policia uniformada. A 2/4 de 3 ha començat un dinar popular a les portes de l’oficina. Des de l’exterior s’ha pogut observar com dins del banc encara hi ha tots els objectes de la tenda d’intercanvi de roba que hi funcionava fins el passat mes de maig. [Llegir més ]

Barcelona: El Banc Expropiat ha estat reokupat de nou (IV)

20161127_El_Banc_Expropiat_ha_estat_reokupat_de_nouAvui hem tornat a entrar al Banc. Ho hem fet perquè el Banc Expropiat és un espai ple de vida i el projecte segueix viu. Perquè no podem permetre que el local generi un benefici econòmic al propietari Manuel Bravo Solano, un especulador de cap a peus.

Considerem que el Banc -com tots els espais alliberats- és de qui l’utilitza i no de qui en treu un profit econòmic a costa de la misèria dels altres. La historia d’aquest local és un dels exemples més explícits del procès de gentrificació que viu la Vila de Gràcia i que les veïnes patim dia a dia.

Per això, des del primer desallotjament hem plantat cara de divereses maneres a Manuel Bravo Solano. Durant dues setmanes ens vam mobilitzar per tornar a entrar, assenyalant als responsables, vam reokupar de nou l’espai dos cops i al llarg dels darrers mesos hem organitzat gairebé cada dia de la setmana un punt d’informació a la cantonada del Banc.

Des de l’agost hem traslladat les activitats a la Sucursal però avui ha arribat el moment de recuperar un espai que pertany al barri desde fa 5 anys. La solidaritat, l’autogestió i el suport mutu són el nostre camí per construir la Gràcia que volem.

Manuel Bravo Solano, fora del barri! El Banc Expropiat es queda a Gràcia. [Llegir més ]