Barcelona: El ‘Poder Popular’ es reapropia de la mort per homenatjar Pablo Molano

201602_reokupacio_edifici_tercera_RimaiaLa setmana de comiat a l’activista social culmina amb la reokupació de l’edifici que va acollir la tercera Rimaia. Centenars de persones han compartit el seu dol de forma comunitària i han trencat amb els convencionalismes propis de la mort.

La mort forma part de la vida, però poques vegades la vida omple la mort. Una d’aquestes màgiques ocasions es va viure dissabte als carrers de Barcelona en l’homenatge a l’activista Pablo Molano, que va marxar el passat diumenge 14 de febrer. El dia es va transformar en un itinerari per les etapes vitals de Molano, per la història col·lectiva i les empremtes dels moviments socials a la ciutat. Un cant a la vida i la resistència. Una jornada de lluita contra la tristesa en soledat i l’oblit; l’enaltiment de la comunitat i la celebració d’allò viscut en col·lectivitat.

Si la tendència actual és fer de la defunció un negoci i privatitzar el dol, l’homenatge a Pablo Molano ha estat un desafiament col·lectiu i una reapropiació de la mort. Des del projecte Ateneu La Base, del que formava part, ho van manifestar des del principi: “Hem decidit dedicar l’espai i el temps de La Base a acompanyar-nos en aquest dol, en comú, com ho hem fet sempre; la mort no serà una excepció”. En comú, més d’un miler de persones de moviments socials i col·lectius diversos van recórrer la ciutat fent memòria. La frase de Pablo Molano hay que seguir combatiéndose va ressonar durant tot el dia i es va vessar per places, carrers i carrerons. [Llegir més ]

Barcelona: S’estén l’okupació de sucursals bancàries

banc_expropiat_de_gracia_barcelonaSis oficines bancàries s’han convertit en centres socials

El mes de febrer d’enguany, hi havia onze centres socials okupats (CSO) amenaçats de desallotjament arreu del territori. De tots aquests espais alliberats, tres mantenen un litigi legal obert, cinc han aconseguit una cessió de l’espai o aturar el procés temporalment, dos han estat desallotjats –La Otra Carboneria i en un primer moment Can Vies– i un, l’Ateneu Popular de l’Eixample, té una ordre de desallotjament ferma que s’hauria d’executar durant el mes de juny. Sembla que l’enèsima onada repressiva dels darrers anys contra el moviment okupa, fortament arrelat a Catalunya, no ha obtingut els resultats esperats per les institucions públiques i el poder judicial. El desallotjament frustrat de l’històric Centre Social Autogestionat Can Vies, al barri de Sants de Barcelona, ha tornat a situar a la primera línia del debat públic el paper d’aquests centres com a eixos vertebradors del moviment veïnal i el teixit associatiu de viles i barris. Paral·lelament, continuen apareixent projectes nous que rebutgen la tutela de les institucions i aposten per l’okupació com a eina per recuperar espais i construir imaginaris alternatius al sistema capitalista. La històrica mancança d’espais per desenvolupar projectes autogestionats, sumada a la dificultat per iniciar i consolidar noves okupacions, estan afavorint la cerca de noves estratègies i objectius per continuar qüestionant la propietat privada i omplint de vida immobles abandonats per les seves propietàries. [Llegir més ]

Barcelona: comunicat de la Carboneria contra el seu desallotjament

Un manifest per la biodiversitat urbana –

Ja han passat més de dos anys des de que el centre social okupat La Carboneria pateix l’amenaça d’un procés judicial que pretén acabar amb aquest espai de diversitat i les activitats que s’hi duen a terme. Durant aquest temps, i ja des d’abans de que La Carboneria iniciés el seu recorregut ara fa quatre anys, hem vist aparèixer, transformar-se i desaparèixer desenes d’iniciatives que apostaven per l’autoorganització de les nostres necessitats i la desobediència civil com a manera de sobreviure en un context cada vegada més deshumanitzat.

Desenes de brots que apunten a la gratuïtat, que aposten per diferents formes d’entendre el món, les rel·lacions, la cultura, l’oci, l’economia, el consum, …, són formes d’escapar de l’homogeneïtzació en la que estem immerses, i són espais on les persones que avui en dia volem acollir la diferència i la dissidència, i conrear la biodiversitat humana, enlloc d’exterminar-la.

Els desallotjaments de La Universitat Lliure La Rimaia i Barrilònia, els processos que estan vivint CanVies, El niu de la Guatlla i la Revoltosa, així com les coaccions a algunes assemblees de barri i tantes altres traves a col·lectius no són una coincidència.

[Llegir més ]

Barcelona: Els Mossos desallotgen el CSO La Carboneria al barri de Sant Antoni

Els Mossos han desallotjat a partir de tres quarts d’una del migdia el CSO La Carboneria, al barri de Sant Antoni de Barcelona. Okupat el 2008 per un col·lectiu de joves, el centre està arrelat al barri i al seu teixit…

L’espai estava okupat des de feia cinc anys

La Carboneria (o, com moltes l’anomenen familiarment, La Carbo) es va okupar el 28 de novembre del 2008, després d’una manifestació anticapitalista al barri de Sant Antoni. El grup de persones que van entrar al principi, bastant heterogeni, va donar forma a un projecte basat en l’autogestió i en la vida en comunitat. Des d’un inici, la idea era obrir un espai al barri i bastir-lo d’idees, activitats o tallers. No va néixer amb una ideologia política o una estratègia definida. És, per tant, un projecte en constant construcció. [Llegir més ]

Barcelona: manifestació Dissabte 8 de febrer, 11:30h, plaça de Sants

Barcelona MANIFESTACIÓ Dissabte 8 de febrer, 11:30h, plaça de Sants

Combatem l’estat policial amb autodefensa veïnal

Aturem el desallotjament de Can Vies: el passat 29 de gener, el Tribunal Suprem comunicava la denegació del recurs de cassació per unificació de doctrina presentat pel CSA Can Vies davant d’aquest òrgan. Amb aquest nou gir judicial, queda en mans de TMB -i en concret de l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Sants-Montjuïc- la decisió de demanar l’execució de la sentència, fent efectiu el desallotjament. DEFENSEM aquest Centre Social amb 17 anys d’història, un dels espais de referència del teixit social del barri i dels moviments socials de la ciutat, i els centres socials autogestionats amenaçats de desallotjament: La Carboneria a Sant Antoni, el Banc Expropiat de Gràcia, l’Ateneu Popular de l’Eixample, la Gordíssima a Sant Andreu, la Flor de Maig a Poblenou i la Casa dels Somnis a Igualada. [Llegir més ]

Barcelona: comunicat de la carboneria contra el seu desallotjament

– Un manifest per la biodiversitat urbana –

Ja han passat més de dos anys des de que el centre social okupat La Carboneria pateix l’amenaça d’un procés judicial que pretén acabar amb aquest espai de diversitat i les activitats que s’hi duen a terme. Durant aquest temps, i ja des d’abans de que La Carboneria iniciés el seu recorregut ara fa quatre anys, hem vist aparèixer, transformar-se i desaparèixer desenes d’iniciatives que apostaven per l’autoorganització de les nostres necessitats i la desobediència civil com a manera de sobreviure en un context cada vegada més deshumanitzat.
Desenes de brots que apunten a la gratuïtat , que aposten per diferents formes d’entendre el món, les rel·lacions, la cultura, l’oci, l’economia, el consum, …, són formes d’escapar de l’homogeneïtzació en la que estem immerses, i són espais on les persones que avui en dia volem acollir la diferència i la dissidència, i conrear la biodiversitat humana, enlloc d’exterminar-la.
Els desallotjaments de La Universitat Lliure La Rimaia i Barrilònia, els processos que estan vivint CanVies, El niu de la Guatlla i la Revoltosa, així com les coaccions a algunes assemblees de barri i tantes altres traves a col·lectius no són una coincidència.

El cas de la Carboneria no és massa diferent. El dimarts 18 de desembre el jutjat nº48 de Barcelona va emetre l’ordre de desallotjament del edifici que pretén culminar el procés civil iniciat contra aquest projecte, amb data per al proper 8 de Febrer de 2013. Tot plegat ometent que des de ja fa quatre anys, al barri de Sant Antoni de Barcelona, La Carboneria s’autogestiona per a realitzar activitats socials, culturals i polítiques, tractant diferents temàtiques: medi ambient, alimentació, solidaritat, conscienciació social, creació artística, cura del cos, mitjans alternatius i cultura no comercial entre d’altres. També aportant espais per a que altres col·lectius puguin desenvolupar les seves activitats i formant part activa del teixit associatiu del barri, alimentant una llavor amb personalitat pròpia.
La Carboneria vol ser un espai obert al barri, okupat en desobediència civil a les lleis que perpetuen situacions injustes, des d’on poder donar suport a altres lluites i llaurar la biodiversitat urbana. També és un projecte de vida comunitària que va néixer com a resposta al model basat en l’individualisme i en l’especulació imposada i coercitiva de les nostres llibertats. El que hi prima és el benefici col·lectiu en comptes de l’individual, teixint així relacions d’igualtat i llibertat entre les persones.

Qui demanda a La Carboneria és FBEX, una de les principals promotores immobiliàries espanyoles i una de les responsables d’aquesta estafa coneguda com “crisi”. FBEX es troba en procés de liquidació, després d’acumular un deute de 640 milions d’euros, i les propietats d’aquesta ja estan passant a mans de bancs i altres grans entitats. Així es fomenta la concentració de recursos de primera necessitat en mans d’una minoria que, a més a més, els mantindrà en estat d’abandó a l’espera de lucratives oportunitats de negoci. Tampoc és cap novetat afirmar, com ho fem, que les institucions públiques i les altres elits polítiques i econòmiques no dubten en fer servir tots els seus mitjans per acabar amb qualsevol procés d’autoorganització del poble que qüestioni el poder establert.
Actualment veiem com els projectes d’autogestió es reprodueixen arreu del territori i en tots els àmbits: ocupació d’hospitals, ocupació de terres per part de pagesos, d’escoles, plataformes de lluita contra els desnonaments, xarxes de suport mutu als barris, … Paradoxalment, ajuntaments i altres institucions públiques, acollint-se a una legalitat mancada d’ètica, s’obstinen a tallar d’arrel aquestes iniciatives populars o desallotgen sistemàticament edificis okupats per deixar-los buits durant anys (com serà el cas, també, de la Carbo), posicionant-se a favor, directa i indirectament, de la concentració de poder en unes poques mans.

Però ja som moltes les persones que hem decidit apostar pels projectes autogestionats com a forma d’emancipació i no ens aturarem davant les seves intencions de desforestar aquesta ciutat. Seguirem conreant i conreant-nos per tal de fer front al pensament únic que les elits ens imposen.

Per cada arbre que tallin plantarem un bosc.

Fem una crida a les xarxes afins pel suport mutu, i us convidem a les properes convocatòries que anirem publicant : http://laotracarboneria.net twitter: @OtraCarboneria mail: lacarboneria (at) squat.net

NO AL DESALLOTJAMENT DE LA CARBONERIA

LA CARBO FOT LLENYA!

Indymedia Barcelona: publicació oberta/460103.