La cara oculta del negoci immobiliari a Barcelona

Un matí d’hivern qualsevol al barri de Sants de Barcelona. Pels carrers del voltant de la plaça Osca apareixen desenes de petits cartells a portals de finques i cases: “Compro piso, hasta 300.000€, pago al contado”, resen en aquesta ocasió. Ja fa mesos que el veïnat d’aquest i altres barris de Barcelona els troba habitualment a cada cantonada. Estan associats a un número de telèfon i un nom de pila –en cap cas una marca empresarial–, tot i que de vegades són anònims.

Una dona de mitjana edat amb aparença d’executiva es passeja per la zona, cinta adhesiva en mà, col·locant les octavetes apressadament. “Perdona, tinc un amic que ha rebut un pis en herència i se’l voldria vendre”, la interpel·lem de forma espontània. El seu nom és Luisa i diu que treballa com a personal shopping d’Eurohouse Real Estate, una societat immobiliària amb oficina al carrer de Sants. Ens entrega un dels cartells i ens convida a fer que el nostre amic fictici la contacti.

No era difícil d’imaginar que darrere de tants cartells s’hi amagava quelcom més que un particular. Des d’un primer moment sorprenien les referències a diferents noms de persones en anuncis que indiquen el mateix número de telèfon. En un Fátima, en l’altre Álex i en dos més cap remitent, però tots amb dígits idèntics i diversos formats: un fet a mà, l’altre amb ordinador, algun més detallat i la majoria breus en el missatge. [Llegir més ]

Manresa: 13 i 14 Juny, concentració en suport als desallotjaments de la Guia

Nova amenaça de desallotjament al barri de la Guia!
Es convoquen mobilitzacions:
– Concentració el 13 de juny a les 18:30h a la plaça Sant Domènec
– Concentració el 14 de juny a les 10h davant de l’edifici de Jutjats de Manresa

Us deixem amb el text de l’assemblea veïnal de La Guia:

Adif segueix volent desnonar veïnes de La Guia, l’Ajuntament encara vol enderrocar el barri

El passat mes d’abril vam reunir més de 300 persones en una manifestació pel centre de Manresa, acabant amb un tall de les vies de la Renfe de 30 minuts, on es reclamava a ADIF (empresa pública que gestiona les infraestructures de Renfe, propietària dels edificis del barri de La Guia) la retirada de les denúncies per desnonament, i a l’Ajuntament l’anul·lació del Pla Urbanístic que pretén enderrocar tot el barri. Dos mesos després seguim igual. Seguim pendents d’un judici el 14 de juny que amenaça amb varis desnonaments, i l’Ajuntament no ha modificat el seu Pla Urbanístic, més enllà de paralitzar-lo temporalment. [Llegir més ]

Vitòria-Gasteiz: Milers de persones prenen els carrers de Vitòria per defensar Errekaleor

Milers de persones es van manifestar a la capital alabesa, en un ambient festiu i reivindicatiu, per mostrar el seu suport al moviment de repoblament d’Errekaleor, davant els últims atacs i amenaces d’enderroc per part de l’ajuntament.

Al voltant de les 5 de la tarda d’ahir, nombroses columnes van partir des de diferents punts de la ciutat de Vitòria (País Basc) amb diferents reivindicacions del moviment popular (moviment feminista, lluita obrera, bloc juvenil, moviment okupa, defensa de la terra, barris, Euskalgintza, moviment llibertari, desobediència, lluita per la llibertat de les persones preses …). Totes les columnes van confluir al costat d’altres milers de persones a 2/4 de 6 a la plaça de la Verge Blanca, on va arrencar la manifestació en defensa del projecte Errekaleor Bizirik, el recorregut del qual va començar l’any 2013 amb l’objectiu d’okupar i recuperar aquest barri abandonat de la capital alabesa. [Llegir més ]

Vitòria-Gasteiz: Errekaleor, un barri en lluita per no tornar a la foscor

Ubicada a la ciutat de Vitòria-Gasteiz, la històrica barriada obrera d’Errekaleor ha estat recuperada per més d’un centenar de persones, que han okupat i rehabilitat els edificis d’habitatges i espais comuns abandonats, tot i l’amenaça constant d’enderroc.

Una rotonda apareix al nostre pas i fa de cruïlla per decidir quin rumb prenem. En aquest cas, seguim l’estela d’un grup de joves que va optar per un carrer d’anada i tornada que travessa un rierol no gaire cabalós, deixant enrere un polígon industrial més. El gris de l’asfalt envoltat pel verd d’uns camps que –aparentment– assenyalen la fi de la ciutat. És una descripció real i a l’hora metafòrica del darrer nucli habitat del sud-est de Vitòria-Gasteiz. Allà on sembla que tot acabi, és paradoxalment el lloc on moltes persones han confluït per tornar a començar.

Errekaleor (rierol sec en euskera) no ha estat mai un barri normal i corrent, ni per la seva història, ni per la seva estructura urbanística, més semblant a un petit poble que al barri perifèric d’una ciutat amb 250.000 habitants. Moltes l’han comparat ja amb el mític Bogside de la ciutat nord-irlandesa de Derry, o amb l’anomenada Ciutat Lliure de Christiania, a la capital de Dinamarca. Tanmateix, rere la típica i tòpica etiqueta alternatiu i dins i fora dels petits edificis de formigó decorats amb murals polítics, hi germina des de fa gairebé quatre anys un projecte comunitari en construcció i procés de consolidació, i això sembla ser el que alguns, sota el comandament de l’ara alcalde del Partit Nacionalista Basc (PNB), Gorka Urtaran, s’entesten a intentar evitar. [Llegir més ]

Barcelona: El gerent de Desokupa nega que actués com a responsable de l’empresa en el desallotjament de Can Dimoni

El gerent de la marca, Daniel Esteve, declara al jutjat pel desallotjament de Can Dimoni, assegura que va actuar com autònom i trasllada la responsabilitat a la immobiliària Norvet Property, que s’ha acollit al dret a no declarar.

El mes de setembre passat, l’Observatori DESC va interposar una querella contra Desokupa i contra Norvet Property, la immobiliària que n’havia contractat els serveis per a efectuar el desallotjament no judicial i demolició de la casa okupada Can Dimoni, a Barcelona. En un primer moment, la magistrada Beatriz Balfagón, titular del Jutjat d’Instrucció número 31 de Barcelona, no va admetre a tràmit la querella en considerar que Desokupa i Norvet no havien comès cap infracció penal, ja que les persones que residien a Can Dimoni i que van ser desnonades, “no tenien cap titularitat de residència a l’immoble, sinó que la seva legitimitat partia d’un delicte previ d’usurpació”. Tampoc va apreciar un possible delicte de coaccions ni amenaces, al·legant que les querellants no van patir violència física per part dels membres de Desokupa ni van interposar cap denúncia policial prèvia arran de les presumptes coaccions. L’única persona processada per usurpació en relació a la okupació de Can Dimoni va ser absolta. [Llegir més ]

Manresa: 15 anys de l’okupació del CSO Na Bastardes

Reproduïm a continuació un text realitzat per un dels membres del CSO Na Bastardes pel llibre «Des de la Reserva: 35 de la construcció d’alternatives a Manresa», que a causa de l’òbvia manca d’espai només va poder ser introduït parcialment.

La nostra participació en la Festa Major Alternativa vingué de la mà de les companyes de l’Ateneu Popular la Seca: els problemes econòmics havien fet que haguessin de tancar la barraca i ens demanaren si volíem muntar-ne una a mitges per a la Festa Major d’aquell 2002, que si no em falla la memòria, devia ser la què es realitzà al pati de l’Escola d’Art del carrer Infants.

D’aquella festa tinc el record de l’entretinguda cercavila contra l’especulació urbanística organitzada sota el paraigua de “Manresa Anticapitalista” que empaperà i pintà bona part del centre de Manresa per denunciar a l’avançada la bombolla immobiliària que ha estat una de les causes de la crisi actual. Ens havíem fet la feinada de mesurar els aparadors de bancs, caixes i immobiliàries per ajustar les pancartes a la mida correcte en un acte prou ben organitzat. En l’àmbit musical m’apassionà el hip-hop de la Vaca Güano. I com oblidar que aquell any començaren les mítiques batalles del diumenge de festa major, cenyida en un primer moment a la nostra barraca i la de l’Assemblea de Joves: fins i tot torradores veiguerem volar aquell dia! [Llegir més ]

Terrassa: Documental 20 anys de l’Assemblea d’Okupes de Terrassa

[Llegir més ]

Manresa: Temps de carrer. Na Bastardes, la ràbia i la creació

«Els anys que vam passar a Na Bastardes vam aprendre a lluitar, a criticar i a intentar construir alternatives», explica Arnau Carné a l’Apunt, i afegeix: «el fet d’aixecar o de construir un espai col·lectiu també donava peu a què es teixissin un tipus de relacions diferents». Ell és un dels militants que van fer realitat l’any 2003 el Centre Social Okupat Na Bastardes, que s’emmarca en els començaments del moviment okupa a Manresa. Actualment, la ciutat acull un important i creixent nombre de blocs i espais alliberats.

«Na Bastardes», considera A.B. (nom fictici), que també va formar part d’aquesta experiència, «va ser el primer centre social okupat a Manresa amb l’objectiu de tenir un espai i voler-lo obrir a la gent que lluita. Hi havia hagut altres okupacions abans, però potser no s’havien polititzat de la forma que ho va fer Na-Bastardes». La idea d’okupar sorgeix, explica, de «la necessitat de tenir un espai on trobar-nos per realitzar lluites polítiques». Aquesta té lloc en un context d’auge de l’okupació, especialment a Barcelona i Terrassa. Carné parla de cert estancament en els espais socials que funcionaven a Manresa i de l’oportunitat que representava un projecte que plantejava unir forces entre diversa gent per crear un projecte nou en un lloc nou, amb gent coneguda i altra de nova. [Llegir més ]

Barcelona: Edificis amb ‘bitxo’: objectiu prioritari de la inversió especulativa

La ‘Directa’ localitza 76 immobles de la ciutat de Barcelona adquirits recentment per fons d’inversió i empreses inversores, moltes especialitzades en la rehabilitació. A la majoria dels blocs encara hi viuen llogateres, sota l’amenaça de ser expulsades.

Bitxo o cuques són els qualificatius emprats en l’argot immobiliari per referir-se a les llogateres d’un bloc de pisos. “Comprem edifici amb bitxo”, es pot llegir en els anuncis d’alguns portals del sector. Les finques amb llogateres es venen per sota del preu de mercat –la rebaixa pot arribar al 50%–, i és per això que són un atractiu per a empreses especialitzades en buidar-los d’inquilines, rehabilitar-los i vendre’ls com a pisos de luxe. A la ciutat de Barcelona cada cop són més els barris afectats per aquest tipus inversió –Raval, Gòtic, la Ribera, Poble Sec, Poblenou, Sant Antoni, Hostafrancs o la Barceloneta, entre d’altres. Com a conseqüència, també cada vegada més veïnat comença a organitzar-se en plataformes que volen fer real un lema compartit “no ens faran fora”. [Llegir més ]

Lleida: Actualització de la situació post-judicis del CSO La Chispa

CRIDA A LA SOLIDARITAT

Des del CSO La Chispa i l’Assemblea de suport a aquest, fem una crida a la solidaritat amb la defensa d’aquest espai okupat ja fa 9 anys a Lleida.
Han estat molts mesos de procés judicial que han acabat amb la sentència de desallotjament. Ara estem a l’espera de que la sentència es faci ferma, però no ens esperarem de braços creuats; el CSO La Chispa segueix en funcionament i seguirà així fins que nosaltres vulguem.
En aquest espai polític volem que les idees de suport mutu i solidaritat siguin una realitat, i creiem en la seva força. Per això us demanem a totes aquelles persones que us sentiu afins a aquest espai que estigueu atentes a les properes convocatòries i que porteu a la pràctica la solidaritat com considereu. [Llegir més ]