[Squat!net]

Vuit mesos després del primer desallotjament del Banc Expropiat, el seu propietari ha decidit tornar a obrir l’expugnable búnker en què l’havia convertit.

Dilluns 23 de gener de 2017 es van presentar davant del local els seus propietaris, Manuel Bravo Solano i el seu pare, Francisco Bravo Rodríguez (conegut com “el mafiós”), amb una actitud bastant hostil.

Venien acompanyats d’un grup d’operaris de l’empresa STM, coneguda per instal·lar portes “anti-okupa” a pisos i locals abandonats i per col·laborar amb Desokupa, una pseudo-empresa de sicaris amateurs que, amb més pena que glòria i amb bastant poc èxit, ha intentat varies vegades desallotjar habitatges i espais ocupats.

Durant aquestes setmanes, els operaris han estat buidant el local i hi han començat a fer obres de reforma. En un principi contemplàvem la possibilitat que la propietat del local hagués canviat de mans, però el fet que Francisco Bravo Solano hagi estat varies vegades davant del local controlant el transcurs de les obres ens fa sospitar que la seva empresa, Antartic Vintage S.L., segueix ostentant la titularitat de l’immoble.

Vuit mesos d’abandonament, pols i foscor ens mostren que el propietari no tenia molta pressa per vendre i obrir el local o que estava esperant una gran oferta de compra per part de l’Ajuntament o d’alguna marca que volgués aprofitar l’impacte mediàtic que va tenir el desallotjament del Banc Expropiat. Les dues hipòtesis entren dins de la lògica de l’especulació immobiliària. [Llegir més ]

Ja fa més de dos mesos del «Banc Amagat», l’últim intent de tornar al Banc Expropiat, i, encara que no ho vam aconseguir, seguim valorant quins seran els nostres següents passos.

D’una banda perquè, com hem assenyalat diverses vegades, el Banc Expropiat –com a espai físic– té més significat simbòlic que el local en si mateix. No només ha estat un punt neuràlgic de l’activitat del barri, com a font de resistència activa gràcies al valor propi del projecte, sinó que també té un valor simbòlic tant en l’imaginari com en la pràctica quotidiana davant l’inexorable avanç de l’elitització a Gràcia.

Des d’aquest intent d’ocupació hem avaluat els errors i els encerts de les últimes accions que hem portat a terme i hem replantejat l’ús que donem i que volem donar a la Sucursal, l’espai que vam ocupar el mes d’agost. Encara que la nostra idea sempre ha estat que aquest espai no sigui el nou Banc Expropiat –tant per la nostra obstinació en tornar a l’antiga seu com per la mida d’aquest local, que no permet desenvolupar gran part de les activitats que formen part del nostre dia a dia– fins ara ha complit la funció que havia de desenvolupar: acollir les activitats del Banc (la Xarxa d’Aliments, el taller de costura, la botiga gratis, el cinefòrum…) que mai han deixat de funcionar i servir com a base per a la resta d’activitats. [Llegir més ]